• ‘Molts records per Ivanov’, de Pep Tosar, s’erigeix en un dels èxits teatrals d’aquesta temporada
Una imatge del muntatge al Círcol Maldà.
Foto: PERE OLIVER
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
una mirada commovedora, lúcida, sensible però no sensiblera al desencant intel·lectual i humà per la pèrdua de valors en un sistema dominat per l’anomenat feixisme democràtic i la impotència per plantar-hi cara. Molts records per Ivanov, relectura actual de Pep Tosar (director del muntatge) i Albert Tola de l’obra de Txékhov, és un dels millors espectacles de la temporada, amb l’actuació d’un repartiment que exhibeix grapa, elegància i subtilesa interpretativa.
D’emoció a flor de pell també n’hi ha en el retrat nu de la intimitat dels protagonistes de l’obra representada al no menys intimista Círcol Maldà. És un plaer disfrutar tan de prop de la hipnòtica atmosfera d’aquesta peça, que incomprensiblement va ser rebutjada pels teatres públics barcelonins i que es va haver d’estrenar, amb problemes, al Teatre Principal de Palma.
Però el boca a boca ha funcionat i el petit local s’omple cada nit, fins al punt que han hagut de prorrogar fins a final de juny. És el mínim que mereix aquest muntatge que narra, en comptes de la història de l’arruïnat propietari rus d’Ivanov, la de l’Ivan (un Tosar excel·lent), home de teatre i poeta desencoratjat pel moment polític i social.
Al desencant d’aquesta situació s’hi uneix la malaltia terminal que pateix la seva dona Anna (una sublim i seductora Lina Lambert), un problema al qual aquest feble intel·lectual no té forces per enfrontar-se. L’aparició de l’Eugeni (un sòlid Blai Llopis), un amic de la parella que arriba per rodar un documental sobre l’obra de l’Ivan i que a més s’ocupa d’atendre la malalta, alleuja la dramàtica situació, però n’augmenta la càrrega emocional.
Xavi Frau i Laura Aubert (vitalista i expeditiu ell i sempre amb àngel, ella), desenvolupen el paper de la parella protagonista en els seus anys joves i el d’intèrprets del documental.
Les cuidades filmacions de Miguel Ángel Raió projectades sobre el tul que separa l’escena, amb primers plans dels intèrprets de gran força dramàtica i altres de records del passat, als Jules et Jim, i la música en directe amb peces de Paul Simon, Pink Floyd o el pasdoble Suspiros de España, arrodoneixen el relat.
PROPOSTA ESTIMULANT / Un càustic discurs de Bernhart, un relat de Nathalie Sarraute, el passatge de La gavina i les profètiques reflexions de Pasolini a Òstia s’incorporen al text d’aquesta estimulant proposta. No se la perdin.
Una imatge del muntatge al Círcol Maldà.
Foto: PERE OLIVER
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
una mirada commovedora, lúcida, sensible però no sensiblera al desencant intel·lectual i humà per la pèrdua de valors en un sistema dominat per l’anomenat feixisme democràtic i la impotència per plantar-hi cara. Molts records per Ivanov, relectura actual de Pep Tosar (director del muntatge) i Albert Tola de l’obra de Txékhov, és un dels millors espectacles de la temporada, amb l’actuació d’un repartiment que exhibeix grapa, elegància i subtilesa interpretativa.
D’emoció a flor de pell també n’hi ha en el retrat nu de la intimitat dels protagonistes de l’obra representada al no menys intimista Círcol Maldà. És un plaer disfrutar tan de prop de la hipnòtica atmosfera d’aquesta peça, que incomprensiblement va ser rebutjada pels teatres públics barcelonins i que es va haver d’estrenar, amb problemes, al Teatre Principal de Palma.
Però el boca a boca ha funcionat i el petit local s’omple cada nit, fins al punt que han hagut de prorrogar fins a final de juny. És el mínim que mereix aquest muntatge que narra, en comptes de la història de l’arruïnat propietari rus d’Ivanov, la de l’Ivan (un Tosar excel·lent), home de teatre i poeta desencoratjat pel moment polític i social.
Al desencant d’aquesta situació s’hi uneix la malaltia terminal que pateix la seva dona Anna (una sublim i seductora Lina Lambert), un problema al qual aquest feble intel·lectual no té forces per enfrontar-se. L’aparició de l’Eugeni (un sòlid Blai Llopis), un amic de la parella que arriba per rodar un documental sobre l’obra de l’Ivan i que a més s’ocupa d’atendre la malalta, alleuja la dramàtica situació, però n’augmenta la càrrega emocional.
Xavi Frau i Laura Aubert (vitalista i expeditiu ell i sempre amb àngel, ella), desenvolupen el paper de la parella protagonista en els seus anys joves i el d’intèrprets del documental.
Les cuidades filmacions de Miguel Ángel Raió projectades sobre el tul que separa l’escena, amb primers plans dels intèrprets de gran força dramàtica i altres de records del passat, als Jules et Jim, i la música en directe amb peces de Paul Simon, Pink Floyd o el pasdoble Suspiros de España, arrodoneixen el relat.
PROPOSTA ESTIMULANT / Un càustic discurs de Bernhart, un relat de Nathalie Sarraute, el passatge de La gavina i les profètiques reflexions de Pasolini a Òstia s’incorporen al text d’aquesta estimulant proposta. No se la perdin.