www.elperiodico.cat
8 de juny de 2009
Enric Casamitjana.
Foto: JOAN PUIG
CRISTINA SAVALL
BARCELONA
PRESENTACIÓ DEL TALLER DE LA MEMÒRIA DE L'ESCENA.
Amb Pilar Bardem, Sergi Mateu i Frank Capdet. Teatre Romea. Hospital, 51.
Enric Casamitjana (Barcelona 1929) titula les seves memòries Un actor a l'engròs i al detall. Durant 20 anys, va combinar altres feines, com portar els comptes d'una fàbrica de cartró, amb l'ofici d'actor. A les gires, passava llargues nits en vetlla conduint una furgoneta per arribar puntual a l'oficina. Al final, va preferir la inestabilitat laboral a canvi de nits d'aplaudiments amb Adolfo Marsillach, Calixto Bieito i Ricard Salvat.
--¿Com és el seu dia a dia?
--Fa 9 anys que estic retirat. La meva vida ha sigut agitada. Vaig deixar el teatre després d'una fallida intervenció quirúrgica al maluc. Em van tocar un nervi i em van inutilitzar tota la cama. Ja tenia 70 anys, però hauria seguit. Ara visc de records. Aquestes memòries m'han tornat el romanticisme.
--¿Enyora l'escenari?
--No. Sóc un gran espectador. No solc perdre'm cap obra. La meva família són els actors, no he renunciat a ser actor, només a sortir a escena.
--¿En què ha canviat l'ofici?
--Avui es treballa més tranquil. Abans només hi havia dos dies de festa a l'any: dijous i divendres sant. Amb el temps i moltes reivindicacions vam aconseguir fer festa un dia a la setmana. Després es va guanyar una única funció diària, remunerar assajos i firmar convenis per regular horaris i sous. No ens han regalat res, s'ha fet amb anys de lluita.
--¿Un artista és vulnerable?
--Com tots. Per ser un bon actor s'ha de tenir molta humanitat.
--Brando deia que un actor no escolta tret que parlin d'ell.
--Un actor sol tenir tendència a l'egocentrisme. Jo no he sigut mai una primera figura, ni tan sols he conegut la fama. Per això el sentit d'aquesta col.lecció de llibres dedicats a actors secundaris que treballem per amor al teatre, no pels diners ni la popularitat.
--Frank Capra assegurava que un bon intèrpret no és el que plora sinó el que fa plorar el públic.
--Totalment cert. Hi ha grans actors que no saben plorar.
--¿La seva millor escena?
--A Mal de pare, agafava una borratxera que s'iniciava a l'escenari. Acabar trompa sense haver begut ni una gota és dificilíssim.
--És coguionista de la comèdia No me toques el pito que me irrito.
--¡Una mamarratxada! Era una època d'atur, havíem de menjar. Vaig rodar cintes de destape dignes d'oblidar. He actuat en grans obres de Shakespeare i en pel.lícules S.
8 de juny de 2009
Enric Casamitjana.
Foto: JOAN PUIG
CRISTINA SAVALL
BARCELONA
PRESENTACIÓ DEL TALLER DE LA MEMÒRIA DE L'ESCENA.
Amb Pilar Bardem, Sergi Mateu i Frank Capdet. Teatre Romea. Hospital, 51.
Enric Casamitjana (Barcelona 1929) titula les seves memòries Un actor a l'engròs i al detall. Durant 20 anys, va combinar altres feines, com portar els comptes d'una fàbrica de cartró, amb l'ofici d'actor. A les gires, passava llargues nits en vetlla conduint una furgoneta per arribar puntual a l'oficina. Al final, va preferir la inestabilitat laboral a canvi de nits d'aplaudiments amb Adolfo Marsillach, Calixto Bieito i Ricard Salvat.
--¿Com és el seu dia a dia?
--Fa 9 anys que estic retirat. La meva vida ha sigut agitada. Vaig deixar el teatre després d'una fallida intervenció quirúrgica al maluc. Em van tocar un nervi i em van inutilitzar tota la cama. Ja tenia 70 anys, però hauria seguit. Ara visc de records. Aquestes memòries m'han tornat el romanticisme.
--¿Enyora l'escenari?
--No. Sóc un gran espectador. No solc perdre'm cap obra. La meva família són els actors, no he renunciat a ser actor, només a sortir a escena.
--¿En què ha canviat l'ofici?
--Avui es treballa més tranquil. Abans només hi havia dos dies de festa a l'any: dijous i divendres sant. Amb el temps i moltes reivindicacions vam aconseguir fer festa un dia a la setmana. Després es va guanyar una única funció diària, remunerar assajos i firmar convenis per regular horaris i sous. No ens han regalat res, s'ha fet amb anys de lluita.
--¿Un artista és vulnerable?
--Com tots. Per ser un bon actor s'ha de tenir molta humanitat.
--Brando deia que un actor no escolta tret que parlin d'ell.
--Un actor sol tenir tendència a l'egocentrisme. Jo no he sigut mai una primera figura, ni tan sols he conegut la fama. Per això el sentit d'aquesta col.lecció de llibres dedicats a actors secundaris que treballem per amor al teatre, no pels diners ni la popularitat.
--Frank Capra assegurava que un bon intèrpret no és el que plora sinó el que fa plorar el públic.
--Totalment cert. Hi ha grans actors que no saben plorar.
--¿La seva millor escena?
--A Mal de pare, agafava una borratxera que s'iniciava a l'escenari. Acabar trompa sense haver begut ni una gota és dificilíssim.
--És coguionista de la comèdia No me toques el pito que me irrito.
--¡Una mamarratxada! Era una època d'atur, havíem de menjar. Vaig rodar cintes de destape dignes d'oblidar. He actuat en grans obres de Shakespeare i en pel.lícules S.