www.elperiodico.cat
13 de juny de 2009
• Àlex Rigola dirigirà ‘Nixon-Frost’, amb Lluís Marco i Joan Carreras, com a espectacle inaugural
• L’actor tornarà al teatre tres dècades després del seu últim paper en l’històric local de Gràcia
Foto: DAVID CASTRO
ALBERT BERTRAN
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
La penúltima, i setena, temporada d’Àlex Rigola al capdavant del Teatre Lliure no vol ser una més. O això sembla deduir-se de l’ampli avanç de programació que va fer ahir el director el dia de passar balanç de l’exercici, i a l’espera de presentar el nou contracte-programa amb les institucions per al bienni 2010-2012. Acord que augmentarà els set milions de pressupost anual davant la reinauguració de l’històric local de Gràcia, prevista per a finals de la primavera. Rigola, això sí, va voler ser molt prudent amb la data.
Una de les línies de la programació sembla un gest de complicitat a l’anhelat moment de reobrir un teatre tancat el 2001 després de 25 anys d’activitat. Així, Josep Maria Flotats trepitjarà per primer cop l’escenari de Montjuïc i tornarà a un teatre on no ha treballat des del 1978, quan va fer La vida del rei Eduard II d’Anglaterra, dirigit per Lluís Pasqual. Dues temporades després del seu Stalin del Tívoli, tornarà a Barcelona amb El encuentro de Descartes con Pascal joven, que va estrenar a l’Espanyol de Madrid al gener i que dirigeix i protagonitza amb Albert Triola.
GUIONISTA D’ÈXIT
13 de juny de 2009
• Àlex Rigola dirigirà ‘Nixon-Frost’, amb Lluís Marco i Joan Carreras, com a espectacle inaugural
• L’actor tornarà al teatre tres dècades després del seu últim paper en l’històric local de Gràcia
Foto: DAVID CASTRO
ALBERT BERTRAN
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
La penúltima, i setena, temporada d’Àlex Rigola al capdavant del Teatre Lliure no vol ser una més. O això sembla deduir-se de l’ampli avanç de programació que va fer ahir el director el dia de passar balanç de l’exercici, i a l’espera de presentar el nou contracte-programa amb les institucions per al bienni 2010-2012. Acord que augmentarà els set milions de pressupost anual davant la reinauguració de l’històric local de Gràcia, prevista per a finals de la primavera. Rigola, això sí, va voler ser molt prudent amb la data.
Una de les línies de la programació sembla un gest de complicitat a l’anhelat moment de reobrir un teatre tancat el 2001 després de 25 anys d’activitat. Així, Josep Maria Flotats trepitjarà per primer cop l’escenari de Montjuïc i tornarà a un teatre on no ha treballat des del 1978, quan va fer La vida del rei Eduard II d’Anglaterra, dirigit per Lluís Pasqual. Dues temporades després del seu Stalin del Tívoli, tornarà a Barcelona amb El encuentro de Descartes con Pascal joven, que va estrenar a l’Espanyol de Madrid al gener i que dirigeix i protagonitza amb Albert Triola.
GUIONISTA D’ÈXIT
En l’avançament, pendent dels detalls de la presentació oficial al setembre, Rigola només va concretar una data. La temporada s’inaugurarà amb Nixon-Frost, a partir del text de Peter Morgan, l’oscaritzat guionista de The Queen, que ha tingut exitoses versions teatrals i cinematogràfiques. Aborda l’entrevista televisiva en què l’expresident va reconèixer la seva culpa pel cas Watergate davant David Frost, un showman de la tele molt allunyat del perfil de l’analista polític.
El treball de Rigola, amb Lluís Marco com a Nixon i Joan Carreras com a Frost, tindrà la particularitat d’un doble format. Primer s’estrenarà un muntatge realista, amb gran escenografia i 11 actors. Una setmana després, arribarà la versió «unplugged», més conceptual, amb vuit actors i una pantalla de vídeo com a únic suport. Es farà els dimecres i dissabtes a la tarda.
El retorn de Flotats no suposa l’única mirada nostàlgica a Gràcia. També ho és la recuperació de La pantera imperial, de Carles Santos, del setembre del 97. «Ho veurem en el gran format que allà no es va poder fer», va afegir Rigola. Aquell any, al febrer, Cesc Gelabert va interpretar la coreografia Im (goldenen) Schnitt I, de Gerhard Bohner. També tornarà a la Sala Fabià Puigserver. Dues dones que ballen es pot analitzar de la mateixa manera. Rigola dirigirà el nou text de Benet i Jornet, amb Anna Lizaran (fundadora i gran històrica del Lliure) i Alícia Pérez.
AUTORIA CATALANA
El treball de Rigola, amb Lluís Marco com a Nixon i Joan Carreras com a Frost, tindrà la particularitat d’un doble format. Primer s’estrenarà un muntatge realista, amb gran escenografia i 11 actors. Una setmana després, arribarà la versió «unplugged», més conceptual, amb vuit actors i una pantalla de vídeo com a únic suport. Es farà els dimecres i dissabtes a la tarda.
El retorn de Flotats no suposa l’única mirada nostàlgica a Gràcia. També ho és la recuperació de La pantera imperial, de Carles Santos, del setembre del 97. «Ho veurem en el gran format que allà no es va poder fer», va afegir Rigola. Aquell any, al febrer, Cesc Gelabert va interpretar la coreografia Im (goldenen) Schnitt I, de Gerhard Bohner. També tornarà a la Sala Fabià Puigserver. Dues dones que ballen es pot analitzar de la mateixa manera. Rigola dirigirà el nou text de Benet i Jornet, amb Anna Lizaran (fundadora i gran històrica del Lliure) i Alícia Pérez.
AUTORIA CATALANA
Benet lidera l’aposta per l’autoria catalana. Xavier Albertí presentarà Al cel, text de Narcís Comadira sobre Verdaguer, i La pajarera, amb escriptura de Lluïsa Cunillé sobre una cupletista del Paral·lel. Albert Espinosa, mentrestant, debutarà al Lliure amb una obra de la qual Rigola va dir que «anirà sobre sexe».També seran catalans els responsables de l’experiment teatral Dictadura, transició, democràcia. La idea és convocar quatre autors-directors de quatre generacions, que tinguin 20, 30, 40-50 i 60-70 anys, perquè facin una «aproximació sociopolítica» de l’any del seu naixement en quatre peces de 20 minuts cadascuna, amb la sala gran dividida en tres escenaris.
Ahir, Rigola només va explicar que hi participaran Jordi Casanovas, dins la franja dels 30 anys, i Nao Albet i Marcel Borràs, dins la dels 20, una parella de fet en agosarades aventures creatives.
Ahir, Rigola només va explicar que hi participaran Jordi Casanovas, dins la franja dels 30 anys, i Nao Albet i Marcel Borràs, dins la dels 20, una parella de fet en agosarades aventures creatives.