www.elpunt.cat
20 de juny de 2009
El responsable del CAER acaba de presentar la nova temporada, que és també la primera de la nova època del centre escènic. Una presentació que ha coincidit amb la clausura de la temporada dels teatres de Reus, que han tingut un 88 per cent d'ocupació
Cèsar Compte, fotografiat a finals de 2007, en què va assumir la gerència del CAER.
Foto: J.F.
–Per què hem anat més al teatre?
–«Vull pensar que és perquè la programació és absolutament atractiva per a la gent i els preus no són desmesurats. La gent vol gaudir de la cultura i del teatre en temps de crisi i en temps de no-crisi. I anar al teatre no és car. Les entrades més cares són les de les òperes i ja fa molts anys que no es mouen dels 45 euros. La gent té ganes de sortir i anar al teatre. La comparativa de teatre i salut és veritat. Potser anar més al teatre redueix les visites al psicòleg [riu].»
– En la nova temporada del CAER continuarà la política de representar els espectacles més d'un dia, les minitemporades que va impulsar el seu antecessor, Ferran Madico?
–«Farem dues o tres funcions d'alguns dels espectacles, sí, però no perquè estiguem obsessionats per repetir el 88 per cent d'ocupació, que seria espectacular. Però hem d'anar jugant. Les produccions del CAER són pròpies i les pots anar manegant com vulguis. Si programo dues funcions d'un espectacle aliè, són dos caixets que hauré de pagar. I si ja perds diners en una sola funció encara que omplis el teatre, imagina't amb dues. I que consti que també el fet de perdre diners entra dins del funcionament del teatre públic.»
–Com funcionaran, doncs, les minitemporades a partir d'ara?
– «D'alguns dels espectacles en programarem funcions divendres i dissabte, perquè si funcionen molt bé, tindrem diumenge per programar-ne una altra. Prefereixo assegurar-me dues funcions i deixar la tercera pendent del ritme de venda de les entrades. És preferible veure dos dies una funció amb 600 persones cadascuna que no pas tres dies amb 100 espectadors.»
–Quin paper ha tingut el CAER en l'augment del nombre d'espectadors de teatre a Reus?
–«Importantíssim. Ha creat un nou públic.»
–Què vol dir, un nou públic?
–«Gent jove que no trepitjava els teatres. Els convides un dia a veure una producció i continuen venint. Els Amics del CAER ja són uns 400. Són gent educada en el teatre no comercial o que ha començat a veure teatre amb les produccions del CAER, que no té voluntat de fer produccions comercials. I aquest tipus de públic curiosament no repeteix a les programacions habituals i més comercials dels teatres. Ho comparo bastant amb el públic dels curtmetratges, que no va a veure res més.»
–Però això obliga el CAER a oferir una programació variada per continuar educant aquest públic propi.
–«Sí, i això ens està molt bé. Un públic educat en el rigor i la qualitat dels espectacles del CAER és un públic que comença amb bon nivell. I després tenim el públic habitual dels teatres, que està educat a còpia de molts anys de programació teatral a Reus. És gent que té criteri, que els agrada el Joan Pera i els actors que surten a TV3, però també el Teatre Lliure, i que atraiem als espectacles del CAER a través dels abonaments. Els acontentes en algunes coses però també els demanes que s'arrisquin de tant en tant. I et vénen a veure les produccions del CAER i no marxen descontents perquè repeteixen.»
–I també hi ha el públic dels festivals Trapezi i Cos...
–«...festivals que incrementen les possibilitats de veure altres coses absolutament diferents de la música, el teatre i la dansa.»
–Precisament els festivals han obligat el CAER a produir espectacles de circ i teatre gestual. Es temia que s'abandonés el teatre de text i no ha estat així.
–«Jo no vaig dir mai que deixaríem de fer teatre de text i que només faríem circ. No podem viure d'esquena als festivals i hem d'apostar pel circ i el teatre gestual. Però ningú no ens va dir que deixéssim les dramatúrgies contemporànies. Si el cent per cent del CAER s'hagués de destinar només a fer circ, hauríem d'anar a produir a França i Bèlgica.»
–No hi ha prou circuit ni públic a Catalunya?
–«Ni producte. Els ensenyaments de circ no estan reglats, són absolutament autodidactes i la gent que s'hi vol dedicar ha d'anar a l'estranger a estudiar. Això ja és un handicap quan t'exigeixes que els productes de circ del CAER tinguin la mateixa qualitat que els altres. Jo vull produir un Shakespeare i un espectacle de circ amb els mateixos paràmetres de qualitat i rigor. La manera d'entendre el nou circ català, o el circ contemporani, diguem-ne com vulguem, és tenir una bona tècnica circense i unir-la a altres disciplines. Però això és perquè no hi ha escola. Per això el circ català beu absolutament de totes les altres arts.»
–Del defecte n'acabem fent virtut.
–«Suposo. El problema del circ és que es diu circ.»
–El 2009, els pressupostos del Consorci del Teatre Fortuny i del Consorci del Teatre Bartrina han tingut una gran retallada. Com es preveuen els de 2010?
–«Doncs sembla que les retallades continuaran. I això ens obligarà a fer reajustaments i experiments, com això de les minitemporades.»
–El seu despatx del CAER està obert a tothom que vingui a proposar coses?
–«Sí. I de la mateixa manera que reps projectes, també en rebutges. La programació del CAER 2009-2010 és la que jo volia fer perquè són els espectacles que a mi m'agradaria veure. N'hi ha que els he anat a buscar, perquè els fa gent que són referent, i d'altres han arribat aquí com, per exemple, The Hamlet's Circus, de Toni Martín. És un text que em va agradar molt i hi vaig veure moltes possibilitats. Martín és un dramaturg interessant i també un director solvent. I ha tancat un repartiment i un equip tècnic excel·lents.»
–La majoria d'espectacles de la nova temporada del CAER ja tenen gira contractada. Com ha anat, això?
–«Al febrer ja teníem la temporada dibuixada i vam començar a gestionar la rendibilitat de les produccions. I ens ha anat molt bé. L'any que ve serà un any en què a les cartelleres barcelonines es veuran moltes coses creades a Reus. Començarem a la tardor, en què s'instal·la a la Sala Villarroel El Messies, una producció de la temporada que ara acaba i que després també farà temporada a Palma de Mallorca. Al desembre, Pasqua, el muntatge dirigit per Francesc Cerro, estarà tres dies a la Nau Ivanow. Al gener s'instal·larà a la Biblioteca de Catalunya el Natale in casa Cupiello d'Oriol Broggi. Al març, el muntatge Mermaid's Call de Roberto Olivan farà gira per Lleida, Mataró, Girona i Olot. A l'abril entrarà La dona justa, l'adaptació d'Eduardo Mendoza de l'obra de Sandor Marai, al Teatre Borràs. Al maig farà el mateix The Hamlet's Circus al Teatre Romea. I a l'estiu, La gavina, que dirigirà David Selvas, també recalarà a Barcelona.»
Xifra rècord d'espectadors
Els teatres de Reus tancaran el 26 de juny la temporada amb unes xifres rècord d'assistència de públic. Des del gener, i quan encara falta representar l'espectacle Ruddigore o la nissaga maleïda, 15.917 espectadors han seguit la programació del Fortuny i del Bartrina. Aquesta xifra significa una ocupació del 88 per cent al Bartrina i d'un 89 per cent al Fortuny. El 2008, el percentatge va ser del 77 per cent al Fortuny i del 71 per cent al Bartrina. Pel que fa als sis espectacles produïts pel Centre d'Arts Escèniques (CAER), i que s'han representat aquesta temporada als dos teatres, la xifra total d'espectadors és de 3.664. Ha estat l'última temporada del CAER que va programar Ferran Madico. El seu successor, Cèsar Compte, acaba de presentar la nova temporada, la primera de la nova gerència, que, diu, persegueix el mateix objectiu que ha tingut el centre des de la seva creació, fa quatre anys: captar nous públics. Una temporada que presenta tretze produccions.
20 de juny de 2009
El responsable del CAER acaba de presentar la nova temporada, que és també la primera de la nova època del centre escènic. Una presentació que ha coincidit amb la clausura de la temporada dels teatres de Reus, que han tingut un 88 per cent d'ocupació
Cèsar Compte, fotografiat a finals de 2007, en què va assumir la gerència del CAER.
Foto: J.F.
–Per què hem anat més al teatre?
–«Vull pensar que és perquè la programació és absolutament atractiva per a la gent i els preus no són desmesurats. La gent vol gaudir de la cultura i del teatre en temps de crisi i en temps de no-crisi. I anar al teatre no és car. Les entrades més cares són les de les òperes i ja fa molts anys que no es mouen dels 45 euros. La gent té ganes de sortir i anar al teatre. La comparativa de teatre i salut és veritat. Potser anar més al teatre redueix les visites al psicòleg [riu].»
– En la nova temporada del CAER continuarà la política de representar els espectacles més d'un dia, les minitemporades que va impulsar el seu antecessor, Ferran Madico?
–«Farem dues o tres funcions d'alguns dels espectacles, sí, però no perquè estiguem obsessionats per repetir el 88 per cent d'ocupació, que seria espectacular. Però hem d'anar jugant. Les produccions del CAER són pròpies i les pots anar manegant com vulguis. Si programo dues funcions d'un espectacle aliè, són dos caixets que hauré de pagar. I si ja perds diners en una sola funció encara que omplis el teatre, imagina't amb dues. I que consti que també el fet de perdre diners entra dins del funcionament del teatre públic.»
–Com funcionaran, doncs, les minitemporades a partir d'ara?
– «D'alguns dels espectacles en programarem funcions divendres i dissabte, perquè si funcionen molt bé, tindrem diumenge per programar-ne una altra. Prefereixo assegurar-me dues funcions i deixar la tercera pendent del ritme de venda de les entrades. És preferible veure dos dies una funció amb 600 persones cadascuna que no pas tres dies amb 100 espectadors.»
–Quin paper ha tingut el CAER en l'augment del nombre d'espectadors de teatre a Reus?
–«Importantíssim. Ha creat un nou públic.»
–Què vol dir, un nou públic?
–«Gent jove que no trepitjava els teatres. Els convides un dia a veure una producció i continuen venint. Els Amics del CAER ja són uns 400. Són gent educada en el teatre no comercial o que ha començat a veure teatre amb les produccions del CAER, que no té voluntat de fer produccions comercials. I aquest tipus de públic curiosament no repeteix a les programacions habituals i més comercials dels teatres. Ho comparo bastant amb el públic dels curtmetratges, que no va a veure res més.»
–Però això obliga el CAER a oferir una programació variada per continuar educant aquest públic propi.
–«Sí, i això ens està molt bé. Un públic educat en el rigor i la qualitat dels espectacles del CAER és un públic que comença amb bon nivell. I després tenim el públic habitual dels teatres, que està educat a còpia de molts anys de programació teatral a Reus. És gent que té criteri, que els agrada el Joan Pera i els actors que surten a TV3, però també el Teatre Lliure, i que atraiem als espectacles del CAER a través dels abonaments. Els acontentes en algunes coses però també els demanes que s'arrisquin de tant en tant. I et vénen a veure les produccions del CAER i no marxen descontents perquè repeteixen.»
–I també hi ha el públic dels festivals Trapezi i Cos...
–«...festivals que incrementen les possibilitats de veure altres coses absolutament diferents de la música, el teatre i la dansa.»
–Precisament els festivals han obligat el CAER a produir espectacles de circ i teatre gestual. Es temia que s'abandonés el teatre de text i no ha estat així.
–«Jo no vaig dir mai que deixaríem de fer teatre de text i que només faríem circ. No podem viure d'esquena als festivals i hem d'apostar pel circ i el teatre gestual. Però ningú no ens va dir que deixéssim les dramatúrgies contemporànies. Si el cent per cent del CAER s'hagués de destinar només a fer circ, hauríem d'anar a produir a França i Bèlgica.»
–No hi ha prou circuit ni públic a Catalunya?
–«Ni producte. Els ensenyaments de circ no estan reglats, són absolutament autodidactes i la gent que s'hi vol dedicar ha d'anar a l'estranger a estudiar. Això ja és un handicap quan t'exigeixes que els productes de circ del CAER tinguin la mateixa qualitat que els altres. Jo vull produir un Shakespeare i un espectacle de circ amb els mateixos paràmetres de qualitat i rigor. La manera d'entendre el nou circ català, o el circ contemporani, diguem-ne com vulguem, és tenir una bona tècnica circense i unir-la a altres disciplines. Però això és perquè no hi ha escola. Per això el circ català beu absolutament de totes les altres arts.»
–Del defecte n'acabem fent virtut.
–«Suposo. El problema del circ és que es diu circ.»
–El 2009, els pressupostos del Consorci del Teatre Fortuny i del Consorci del Teatre Bartrina han tingut una gran retallada. Com es preveuen els de 2010?
–«Doncs sembla que les retallades continuaran. I això ens obligarà a fer reajustaments i experiments, com això de les minitemporades.»
–El seu despatx del CAER està obert a tothom que vingui a proposar coses?
–«Sí. I de la mateixa manera que reps projectes, també en rebutges. La programació del CAER 2009-2010 és la que jo volia fer perquè són els espectacles que a mi m'agradaria veure. N'hi ha que els he anat a buscar, perquè els fa gent que són referent, i d'altres han arribat aquí com, per exemple, The Hamlet's Circus, de Toni Martín. És un text que em va agradar molt i hi vaig veure moltes possibilitats. Martín és un dramaturg interessant i també un director solvent. I ha tancat un repartiment i un equip tècnic excel·lents.»
–La majoria d'espectacles de la nova temporada del CAER ja tenen gira contractada. Com ha anat, això?
–«Al febrer ja teníem la temporada dibuixada i vam començar a gestionar la rendibilitat de les produccions. I ens ha anat molt bé. L'any que ve serà un any en què a les cartelleres barcelonines es veuran moltes coses creades a Reus. Començarem a la tardor, en què s'instal·la a la Sala Villarroel El Messies, una producció de la temporada que ara acaba i que després també farà temporada a Palma de Mallorca. Al desembre, Pasqua, el muntatge dirigit per Francesc Cerro, estarà tres dies a la Nau Ivanow. Al gener s'instal·larà a la Biblioteca de Catalunya el Natale in casa Cupiello d'Oriol Broggi. Al març, el muntatge Mermaid's Call de Roberto Olivan farà gira per Lleida, Mataró, Girona i Olot. A l'abril entrarà La dona justa, l'adaptació d'Eduardo Mendoza de l'obra de Sandor Marai, al Teatre Borràs. Al maig farà el mateix The Hamlet's Circus al Teatre Romea. I a l'estiu, La gavina, que dirigirà David Selvas, també recalarà a Barcelona.»
Xifra rècord d'espectadors
Els teatres de Reus tancaran el 26 de juny la temporada amb unes xifres rècord d'assistència de públic. Des del gener, i quan encara falta representar l'espectacle Ruddigore o la nissaga maleïda, 15.917 espectadors han seguit la programació del Fortuny i del Bartrina. Aquesta xifra significa una ocupació del 88 per cent al Bartrina i d'un 89 per cent al Fortuny. El 2008, el percentatge va ser del 77 per cent al Fortuny i del 71 per cent al Bartrina. Pel que fa als sis espectacles produïts pel Centre d'Arts Escèniques (CAER), i que s'han representat aquesta temporada als dos teatres, la xifra total d'espectadors és de 3.664. Ha estat l'última temporada del CAER que va programar Ferran Madico. El seu successor, Cèsar Compte, acaba de presentar la nova temporada, la primera de la nova gerència, que, diu, persegueix el mateix objectiu que ha tingut el centre des de la seva creació, fa quatre anys: captar nous públics. Una temporada que presenta tretze produccions.
