14 de setembre de 2009
• La Fira resisteix la crisi amb més entrades venudes i programadors
Un moment de l’espectacle Sirena a la plancha, de Sol Picó.
Foto: ELVIRA TORRENS
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
Si el sergent de la policia local, que ha patrullat en moto les 29 edicions de la Fira, diu que no havia vist mai tanta gent com divendres a la nit a Tàrrega, l’haurem de creure. D’aquesta dada, poc empírica, i d’altres que ho són més, se’n pot extreure que la fira de teatre al carrer manté un constant creixement que no frenen ni aquests dies de crisi. L’alcalde Joan Amézaga, independent a la llista del PSC, el president de la Fira Pau Llacuna i el seu director artístic, Jordi Colominas, van fer ahir balanç amb la satisfacció dels objectius complerts.
Les xifres, primer. El 2008 es van repartir, entre venda i invitacions, 11.000 entrades de les 13.000 possibles de la programació oficial. Aquest any, 18.000 de 23.000, amb 70 funcions de 96 amb el cartell de complet. De les 18.000 localitats, 6.500 han estat gratuïtes perquè Tàrrega és una fira que convoca més de 800 programadors a la recerca d’espectacles per comprar. «Ha augmentat el nombre de companyies internacionals», va subratllar Colominas. «I un 20% més d’entitats amb capacitat de compra», va dir Llacuna.
ZONA D’ACAMPADA
A l’hora de fer balanç, a Tàrrega es tenen molt en compte els resultats de la zona d’acampada, que no recull els que aprofiten qualsevol lloc per dormir: el cotxe o la furgoneta, l’ombra d’un arbre... No són pas pocs. Durant aquests quatres dies, amb l’ajuda d’un pont ideal, el càmping ha aplegat 7.206 usuaris, mil més que l’any anterior, va dir Llacuna.
Com acostuma a passar, ningú es va voler aventurar a parlar de quanta gent ha passat per la capital de l’Urgell durant el llarg pont de la Diada. «No donem xifres subjectives. El nostre èxit o fracàs no es mesura pel nombre de visitants, sinó en funció de la quantitat de programadors que tenim, si han estat ben atesos o si les companyies han pogut treballar en les millors condicions», va apuntar l’alcalde. «Hem funcionat amb normalitat en una conjuntura [per la crisi] poc favorable».
Colominas també va ressaltar l’èxit de les propostes innovadores com ara Blanc!, al parc de Sant Eloi, en una nova manera d’entendre la Fira. Serveixen, a més, per descongestionar el centre urbà. O de la segona edició del Laboratori de Creació, amb Ponten Pie i el seu Copacabana, d’un director «de només 23 anys», va dir el director artístic.
Copacabana és una proposta que va del teatre a la gastronomia, on l’espectador té l’oportunitat de degustar plats cuinats durant la funció, situada en un restaurant cabaret. En una Fira de gran nivell artístic i més gastronòmica que mai, altres espectacles també han abordat el tema del menjar. Com ara Devoris causa, una petita joia de circ poètic de l’Escarlata Circus que capitaneja Jordi Aspa.
Que companyies com El Espejo Negro, d’Ángel Calvente, hagin estat presents en 11 edicions també confirma l’èxit de la Fira. I que no falti mai si ve amb peces com Es–Puto Cabaret. Amb enormes titelles, accionats per manipuladors de gran tècnica, va desplegar un delirant, groller i genial cabaret.
• La Fira resisteix la crisi amb més entrades venudes i programadors
Un moment de l’espectacle Sirena a la plancha, de Sol Picó.
Foto: ELVIRA TORRENS
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA
Si el sergent de la policia local, que ha patrullat en moto les 29 edicions de la Fira, diu que no havia vist mai tanta gent com divendres a la nit a Tàrrega, l’haurem de creure. D’aquesta dada, poc empírica, i d’altres que ho són més, se’n pot extreure que la fira de teatre al carrer manté un constant creixement que no frenen ni aquests dies de crisi. L’alcalde Joan Amézaga, independent a la llista del PSC, el president de la Fira Pau Llacuna i el seu director artístic, Jordi Colominas, van fer ahir balanç amb la satisfacció dels objectius complerts.
Les xifres, primer. El 2008 es van repartir, entre venda i invitacions, 11.000 entrades de les 13.000 possibles de la programació oficial. Aquest any, 18.000 de 23.000, amb 70 funcions de 96 amb el cartell de complet. De les 18.000 localitats, 6.500 han estat gratuïtes perquè Tàrrega és una fira que convoca més de 800 programadors a la recerca d’espectacles per comprar. «Ha augmentat el nombre de companyies internacionals», va subratllar Colominas. «I un 20% més d’entitats amb capacitat de compra», va dir Llacuna.
ZONA D’ACAMPADA
A l’hora de fer balanç, a Tàrrega es tenen molt en compte els resultats de la zona d’acampada, que no recull els que aprofiten qualsevol lloc per dormir: el cotxe o la furgoneta, l’ombra d’un arbre... No són pas pocs. Durant aquests quatres dies, amb l’ajuda d’un pont ideal, el càmping ha aplegat 7.206 usuaris, mil més que l’any anterior, va dir Llacuna.
Com acostuma a passar, ningú es va voler aventurar a parlar de quanta gent ha passat per la capital de l’Urgell durant el llarg pont de la Diada. «No donem xifres subjectives. El nostre èxit o fracàs no es mesura pel nombre de visitants, sinó en funció de la quantitat de programadors que tenim, si han estat ben atesos o si les companyies han pogut treballar en les millors condicions», va apuntar l’alcalde. «Hem funcionat amb normalitat en una conjuntura [per la crisi] poc favorable».
Colominas també va ressaltar l’èxit de les propostes innovadores com ara Blanc!, al parc de Sant Eloi, en una nova manera d’entendre la Fira. Serveixen, a més, per descongestionar el centre urbà. O de la segona edició del Laboratori de Creació, amb Ponten Pie i el seu Copacabana, d’un director «de només 23 anys», va dir el director artístic.
Copacabana és una proposta que va del teatre a la gastronomia, on l’espectador té l’oportunitat de degustar plats cuinats durant la funció, situada en un restaurant cabaret. En una Fira de gran nivell artístic i més gastronòmica que mai, altres espectacles també han abordat el tema del menjar. Com ara Devoris causa, una petita joia de circ poètic de l’Escarlata Circus que capitaneja Jordi Aspa.
Que companyies com El Espejo Negro, d’Ángel Calvente, hagin estat presents en 11 edicions també confirma l’èxit de la Fira. I que no falti mai si ve amb peces com Es–Puto Cabaret. Amb enormes titelles, accionats per manipuladors de gran tècnica, va desplegar un delirant, groller i genial cabaret.
