www.elperiodico.cat
11 de setembre de 2009
• ‘Compartim la llum’, un conte-acció de Kiku Mistu, va buscar la complicitat general
• Problemes de so i el vent van deslluir una proposta ambiciosa
Un moment de l’espectacle inaugural de la Fira de Tàrrega.
11 de setembre de 2009
• ‘Compartim la llum’, un conte-acció de Kiku Mistu, va buscar la complicitat general
• Problemes de so i el vent van deslluir una proposta ambiciosa
Un moment de l’espectacle inaugural de la Fira de Tàrrega.
Foto: elvira torrens
JOSÉ CARLOS SORRIBES
TÀRREGA
al territori creatiu que és Tàrrega durant un llarg cap de setmana, com diu el seu eslògan, el públic hi té un paper primordial. Més petit lògicament que el dels artistes o programadors a la recerca d’espectacles-revelació, però gairebé a la seva altura. Són els mateixos protagonistes de la mostra els que incentiven la participació dels espectadors. En el cas dels de Tàrrega més decidits del que sol ser habitual. L’entorn convida a sumar-se a la festa.
Va passar, per exemple, en l’ambiciosa i arriscada cerimònia multitudinària que va plantejar Kiku Mistu, l’àlies creatiu de l’egarenc Francesc Eudald Molina López, per obrir oficialment la 29a edició de la mostra. Plantejat com un conte-acció místic de mitja hora, a Compartim la llum els espectadors van rebre una bossa amb objectes màgics amb els quals podien emular el mar i il·luminar l’espai. Una orquestra anglo-hindú i un cor de 20 nens van contribuir a donar una sensació de happening, que va quedar afectada pels problemes de so que van provocar una aturada inquietant i el vent molest.
El de Kiku Mistu no va ser el primer espectacle que es va veure a la Fira. Gairebé cinc hores abans, quan la ciutat encara patia la canícula, una parella de clowns xilens atreia els
espectadors més matiners a tota velocitat, sortint per les finestretes d’un vehicle que circulava pels voltants del seu escenari, allunyat del centre.
MÉS GAMBERRADES
TÀRREGA
al territori creatiu que és Tàrrega durant un llarg cap de setmana, com diu el seu eslògan, el públic hi té un paper primordial. Més petit lògicament que el dels artistes o programadors a la recerca d’espectacles-revelació, però gairebé a la seva altura. Són els mateixos protagonistes de la mostra els que incentiven la participació dels espectadors. En el cas dels de Tàrrega més decidits del que sol ser habitual. L’entorn convida a sumar-se a la festa.
Va passar, per exemple, en l’ambiciosa i arriscada cerimònia multitudinària que va plantejar Kiku Mistu, l’àlies creatiu de l’egarenc Francesc Eudald Molina López, per obrir oficialment la 29a edició de la mostra. Plantejat com un conte-acció místic de mitja hora, a Compartim la llum els espectadors van rebre una bossa amb objectes màgics amb els quals podien emular el mar i il·luminar l’espai. Una orquestra anglo-hindú i un cor de 20 nens van contribuir a donar una sensació de happening, que va quedar afectada pels problemes de so que van provocar una aturada inquietant i el vent molest.
El de Kiku Mistu no va ser el primer espectacle que es va veure a la Fira. Gairebé cinc hores abans, quan la ciutat encara patia la canícula, una parella de clowns xilens atreia els
espectadors més matiners a tota velocitat, sortint per les finestretes d’un vehicle que circulava pels voltants del seu escenari, allunyat del centre.
MÉS GAMBERRADES
Quan van baixar del cotxe, els dos components de la Compañía de Teatro Gestual de Chile no van deixar de fer gamberrades a Fisura-2, interactuant amb el públic de forma contínua. Primer reprenent amb una peculiar veu d’espinguet i alguna empenta innocent els que arribaven tard. Després amb un reiterat «s’ha acabat» al cap de poc de començar, que buscava la resposta contrària. Les provocacions es van succeir de forma simpàtica i la participació del públic no va parar. Fins i tot hi va haver una casament final amb una entusiasta espectadora davant un altre convidat que feia el paper d’abnegat Jesucrist a la creu.
L’última acció va apujar el to de la gamberrada. Durant la seva actuació, la parella xilena va repartir nombroses bosses de plàstic. Al final es va saber el motiu. Sense venir a tomb, se’n van anar a buscar recipients i globus amb aigua que van repartir entre la gent abans de començar a llançar-los contra les grades.
La calor convidava a la batalla aquàtica.
Molt més civilitzats es van mostrar els tres intèrprets d’una companyia danesa que a Wasteland (Terra d’escombraries) va proposar una comèdia sobre el consum, amb tres contenidors metàl·lics com a escenari. Una bona idea i successió de gags va perdre força per repetitiva.
L’última acció va apujar el to de la gamberrada. Durant la seva actuació, la parella xilena va repartir nombroses bosses de plàstic. Al final es va saber el motiu. Sense venir a tomb, se’n van anar a buscar recipients i globus amb aigua que van repartir entre la gent abans de començar a llançar-los contra les grades.
La calor convidava a la batalla aquàtica.
Molt més civilitzats es van mostrar els tres intèrprets d’una companyia danesa que a Wasteland (Terra d’escombraries) va proposar una comèdia sobre el consum, amb tres contenidors metàl·lics com a escenari. Una bona idea i successió de gags va perdre força per repetitiva.