www.elperiodico.cat
13 de setembre de 2009
Passejada vespertina 8 Una de les vuit accions que formen l’espectacle Blanc!, al parc de Sant Eloi.
13 de setembre de 2009
Passejada vespertina 8 Una de les vuit accions que formen l’espectacle Blanc!, al parc de Sant Eloi.
Foto: ELVIRA TORRENS
JOSÉ CARLOS SORRIBES
TÀRREGA
Jordi Colominas ha fet de la recuperació de l’esperit original de la Fira de Tàrrega una de les seves grans línies d’actuació. El director artístic de la mostra ha potenciat els espectacles en llocs oberts, que semblaven haver perdut una mica de gas davant els de sala. «Un dels nostres reptes és la inclusió d’espais no convencionals», afirma.
En aquest sentit, s’ha programat durant dos dies Blanc!, una festa familiar ubicada al parc de Sant Eloi. La proposta, que contempla el fet teatral en el seu sentit més lliure, inclou un recorregut pel parc, amb el color blanc com a element visual de vuit petites accions. Totes sota la màxima de propiciar una passejada vespertina relaxada entre pins. Les accions estan concebudes com petits espectacles amb la idea d’integració en un entorn natural. Per exemple, el Théâtre de la Toupine (França) va plantar el seu meravellós carrusel ecològic, amb diversos animals construïts artesanalment amb fusta, i invitava els nens a pujar-hi. Els cavallets es movien a partir de la força que creaven dues persones grans en un balancí, mentre sonava la música d’un vell piano que tocava l’actor-narrador.
Fera mandrosa
Però, sens dubte, la gran atracció de Blanc! va ser el monstre de la companyia catalana Efímer. Un drac articulat de quatre metres de llargada es desperta d’un llarga dormida gràcies a dos manipuladors d’un complex mecanisme de politges. A poc a poc s’incorpora davant les ordres que li dóna una guia. El drac de Sant Eloi no només camina, també respira, mou les parpelles i fins i tot la llengua.
Als carrers de Tàrrega hauria provocat un enorme impacte. Com va sorprendre la nova proposta de la companyia francesa Carabosse, triomfadora en l’anterior edició. Si el de Blanc! és un projecte de difícil etiqueta escènica, Chez Cocotte el supera. Al voltant d’una instal·lació pròpia del professor Franz de Copenhaguen del TBO, un vellet sorneguer i el seu escèptic ajudant fan funcionar uns sistemes de vapor d’aigua, a partir d’una bateria d’olles de pressió en marxa, per desplegar unes breus accions. Que poden anar des d’un record a Jean-Michel Jarre –«tan famós a França com Julio Iglesias a Espanya», va apuntar–, fins a les beates del seu poble. No hi falta tampoc una explosió d’una de les 54 olles del seu invent.
Tot acaba invitant el públic a menjar les patates –«del meu hort», va subratllar el protagonista– que havien bullit als recipients. ¿Teatre de carrer? Tàrrega, territori creatiu, com diu l’eslògan de la Fira.
Això de buscar espais no con- vencionals va tenir una altra mostra en l’espectacle multidisciplinari Invasores del espacio. Que Tàrrega té un enorme èxit ho confirma que la companyia Rayuela de Valladolid convoqui 150 espectadors en un llunyà polígon industrial en una mitjanit fresca i ventosa. Això del polígon va quedar justificat per les dimensions d’una creació que uneix videoart, música i coreografia.
La banda de la Fira
Vuit alienígenes com clons asexuats i amb aspecte dels seixanta van sorgir d’un autobús i van presentar la seva captura d’imatges dels terrícoles en els últims 50 anys, tant a Espanya com al món, amb un variat fons musical. Les projeccions, de gran format, a l’autobús i a la nau, van resultar hipnòtiques.
I ja als espais habituals de Tàrrega, o sigui en aquests carrers que estan plens de gent a cada cantonada, plaça o racó on planta a totes hores els seus estris un comediant, ningú ha tingut tanta capacitat de convocatòria com la formidable Always Drinkings Marching Band. Cada passejada pels carrers de la banda oficial de la Fira va convocar una marea humana en una embogida cercavila.
JOSÉ CARLOS SORRIBES
TÀRREGA
Jordi Colominas ha fet de la recuperació de l’esperit original de la Fira de Tàrrega una de les seves grans línies d’actuació. El director artístic de la mostra ha potenciat els espectacles en llocs oberts, que semblaven haver perdut una mica de gas davant els de sala. «Un dels nostres reptes és la inclusió d’espais no convencionals», afirma.
En aquest sentit, s’ha programat durant dos dies Blanc!, una festa familiar ubicada al parc de Sant Eloi. La proposta, que contempla el fet teatral en el seu sentit més lliure, inclou un recorregut pel parc, amb el color blanc com a element visual de vuit petites accions. Totes sota la màxima de propiciar una passejada vespertina relaxada entre pins. Les accions estan concebudes com petits espectacles amb la idea d’integració en un entorn natural. Per exemple, el Théâtre de la Toupine (França) va plantar el seu meravellós carrusel ecològic, amb diversos animals construïts artesanalment amb fusta, i invitava els nens a pujar-hi. Els cavallets es movien a partir de la força que creaven dues persones grans en un balancí, mentre sonava la música d’un vell piano que tocava l’actor-narrador.
Fera mandrosa
Però, sens dubte, la gran atracció de Blanc! va ser el monstre de la companyia catalana Efímer. Un drac articulat de quatre metres de llargada es desperta d’un llarga dormida gràcies a dos manipuladors d’un complex mecanisme de politges. A poc a poc s’incorpora davant les ordres que li dóna una guia. El drac de Sant Eloi no només camina, també respira, mou les parpelles i fins i tot la llengua.
Als carrers de Tàrrega hauria provocat un enorme impacte. Com va sorprendre la nova proposta de la companyia francesa Carabosse, triomfadora en l’anterior edició. Si el de Blanc! és un projecte de difícil etiqueta escènica, Chez Cocotte el supera. Al voltant d’una instal·lació pròpia del professor Franz de Copenhaguen del TBO, un vellet sorneguer i el seu escèptic ajudant fan funcionar uns sistemes de vapor d’aigua, a partir d’una bateria d’olles de pressió en marxa, per desplegar unes breus accions. Que poden anar des d’un record a Jean-Michel Jarre –«tan famós a França com Julio Iglesias a Espanya», va apuntar–, fins a les beates del seu poble. No hi falta tampoc una explosió d’una de les 54 olles del seu invent.
Tot acaba invitant el públic a menjar les patates –«del meu hort», va subratllar el protagonista– que havien bullit als recipients. ¿Teatre de carrer? Tàrrega, territori creatiu, com diu l’eslògan de la Fira.
Això de buscar espais no con- vencionals va tenir una altra mostra en l’espectacle multidisciplinari Invasores del espacio. Que Tàrrega té un enorme èxit ho confirma que la companyia Rayuela de Valladolid convoqui 150 espectadors en un llunyà polígon industrial en una mitjanit fresca i ventosa. Això del polígon va quedar justificat per les dimensions d’una creació que uneix videoart, música i coreografia.
La banda de la Fira
Vuit alienígenes com clons asexuats i amb aspecte dels seixanta van sorgir d’un autobús i van presentar la seva captura d’imatges dels terrícoles en els últims 50 anys, tant a Espanya com al món, amb un variat fons musical. Les projeccions, de gran format, a l’autobús i a la nau, van resultar hipnòtiques.
I ja als espais habituals de Tàrrega, o sigui en aquests carrers que estan plens de gent a cada cantonada, plaça o racó on planta a totes hores els seus estris un comediant, ningú ha tingut tanta capacitat de convocatòria com la formidable Always Drinkings Marching Band. Cada passejada pels carrers de la banda oficial de la Fira va convocar una marea humana en una embogida cercavila.