Roberto Álamo va estar sis mesos entrenant-se en un gimnàs per preparar el paper d’Urtain

www.elperiodico.cat
9 de setembre de 2009

Al quadrilàter del Romea. Roberto Álamo ha rebut elogis unànimes pel seu paper d’Urtain.

Foto: CAMILA DE MAFFEI

JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

«Sortíem d’una funció de Marat-Sade a Madrid. Com fem sempre, siguem on siguem, vam anar al bar de davant. Andrés [Lima, el director] em va dir: ‘Rober, muntarem Urtain. He pensat en tu. ¿Saps qui és?’. És clar, li vaig respondre». Així va començar, fa uns dos anys, la conversió del madrileny Roberto Álamo, actor i fundador del grup Animalario, en José Manuel Ibar, Urtain, un personatge i una obra d’èxit, que s’estrena avui al Romea, que l’han portat al punt més alt de la seva carrera.
Quatre mesos després d’aquella conversa prenent una canya, Álamo va trucar a la porta d’un gimnàs. I no per estar envoltat de gent que practica spinning. «Havia de conèixer l’aroma dels boxejadors», rememora. De complexió forta, havia jugat a futbol, però no era un gran atleta i s’havia de convertir en un púgil. Entre març i setembre del 2008, de dilluns a divendres, es va castigar amb dues hores i mitja de boxa i dues més de pesos. «Vaig perdre 16 quilos, i vaig guanyar bastants de múscul. M’entrenava amb Jero García, que va ser campió d’Europa del pes wèlter. Era la meva ombra».
Epiglotis atrofiada
Va resultar, sens dubte, la part més complexa en la preparació. El repàs d’entrevistes i documentals el va ajudar a acostar-se a la personalitat d’Urtain. El treball d’Álamo no només va ser gestual, també va incloure imitar una peculiar veu, per a la qual cosa va comptar amb ajuda extra. «Tinc l’epiglotis [una vàlvula de la laringe] atrofiada de naixement. Pensava que era un desastre i un foniatre em va dir que tenia un do, i més per a un actor. Puc forçar la veu sense fer-me mal».
Álamo explica que Urtain va ser el símbol de «l’Espanya dels 60, la dels collons, el toro, la virilitat». I recorda com van treure d’un caseriu basc un jove sense cultura i envoltat d’un dur entorn familiar, batejat com el morrosko de Cestona. «En sis mesos es va convertir en un ídol de masses, el que ara són Nadal, Alonso i Gasol junts. Només hi havia una televisió». Símbol d’explotació. Quan va arribar el seu declivi tot es va enfonsar. «No va tenir on agafar-se; només li quedava l’autodestrucció», diu recordant el suïcidi de l’exboxejador quatre dies abans de l’inici de Barcelona-92.
L’actor apunta que Urtain també retrata una època en què l’educació es basava en la violència i la por. L’obra respon a més al motor que mou Animalario. «Com va dir fa anys Alberto San Juan, generem projectes on intenten descobrir per què els homes ens trepitgem el cap els uns als altres; que parlen de la dificultat d’estimar i ser estimats».