Leo Bassi: "Berlusconi és bogeria pura; el millor encara no ha arribat"

www.elperiodico.cat
1 de setembre de 2009

• Aquest home amb pinta de tranquil jugador de dòmino és un torrent. Dins i fora del teatre. Leo Bassi torna a BCN.


Provocador iconoclasta. Nova York (1952). De família italiana i amb llarga tradició circense, és un agitador total i descarat.

Foto: CAMILA DE MAFFEI

JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

–¿Què el porta a Utopía?
–Una reacció al que va passar amb La revelación, la meva obra a favor de l’ateisme. Van ser tres anys entre atacs i desqualificacions, inclosa una bomba al teatre Alfil de Madrid. Vaig veure que la dreta mantenia els seus ideals de sempre i, per contra, en el costat progressista, on em situo, hi va haver una reacció molt tèbia. Va posar en evidència una falta de passió a l’hora de defensar els ideals d’esquerres.

–¿En quin moment considera que l’esquerra perd aquesta passió?
–La caiguda del mur de Berlín no s’ha analitzat prou. A més, els valors artístics i ètics del 68 van ser engolits per la indústria. La música, l’estètica, l’alliberament sexual... I els artistes també ens hem venut al déu diners.

–I ara arriba la seva Utopía...
–Cal una anàlisi sobre què significa ser progressista i d’esquerres. Davant d’aquest buit intel·lectual, un pallasso com jo intenta omplir el forat.

–Pallasso i caracteritzat de forma tradicional, amb la cara blanca.
–S’ha oblidat que al segle XIX, el de les grans utopies, el circ tenia un paper gegant. Més que Marx i altres filòsofs, el pallasso era el portaveu de les idees revolucionàries per a la gent del carrer. Aquesta és la història de la meva família. El meu avi i besavi, artistes, eren també anarquistes, internacionalistes, anticlericals... Jo vaig deixar el circ tradicional fa 25 anys quan ja s’havia tornat molt conservador.

–¿Què domina a Utopía, el pessimisme o l’esperança?
–És molt optimista, malgrat tot. Però la primera part és absolutament pessimista. Intento portar a l’escena de manera divertida la idea que ja no és possible canviar el sistema. Però, de sobte, hi ha una explosió i es gira la truita. Del que és negatiu en surten coses positives. És l’espectacle més ambiciós de la meva vida i molt lligat a la realitat.

–¿No el preocupa sentir-se sol, com un predicador al desert?
–Vivim massa en el present i amb la idea d’aconseguir-ho tot molt aviat. Crec, a més, que el calendari cristià no hi ajuda. Som al 2009, però jo prefereixo parlar de l’any 74.000, ja que la primera obra d’art trobada a la terra és d’aquesta data. Això canvia totalment la perspectiva. No som res, una formigueta que viu 80 anys, molt poc. Si no és ara, la revolució pot ser d’aquí 10.000 anys. L’error de les utopies ha estat pensar que són cosa d’avui o de demà.

–¿Aquest cop és una proposta amb més missatge que provocació?
–Hi ha provocació física i política. A Utopía parlo malament de l’esquerra i molt malament d’Aznar. Vaig llegir el seu llibre [Carta a un joven español], cosa que pocs progressistes han fet. Ha venut un milió d’exemplars i el que diu és infantil i ridícul. Mira al passat contínuament, una cosa patètica.

–¿Com veu Berlusconi una persona amb sang italiana com vostè?
–He viscut molt més fora d’Itàlia, però no sóc indiferent al que hi passa. Si ho mires de forma racional, és patètic, terrorífic. Si ho observes amb cinisme i com a espectacle, Berlusconi és bogeria pura; i el millor encara ha d’arribar, en els tres anys de mandat que li queden.

–I Obama, ¿quina opinió li mereix?
–No sóc dels crítics amb ell. Mostra molts desitjos de canviar però tinc els meus dubtes que ho aconsegueixi. Obama no és americà, sinó híbrid, tan africà com nord-americà. Això el fa ser un relativista.

–¿Relativista? ¿En quin sentit?
–Té dues cultures i això marca. Sé el que em dic; jo en tinc moltes. Bush i Clinton eren americans al cent per cent. Han nascut i viscut en el mateix ambient i amb la mateixa visió del món. Els americans estan orgullosos d’aquesta ignorància. Obama no és així, però està envoltat d’ignorants. Potser no revolucionarà el món, però li tinc molta simpatia.