www.elperiodico.cat
10 de setembre de 2009
• ‘Hoy no me puedo levantar’ funciona com un rellotge impulsat per l’entusiasme d’un jove elenc
Una imatge d’Hoy no me puedo levantar, durant l’estrena de dimarts.
10 de setembre de 2009
• ‘Hoy no me puedo levantar’ funciona com un rellotge impulsat per l’entusiasme d’un jove elenc
Una imatge d’Hoy no me puedo levantar, durant l’estrena de dimarts.
Foto: JOSEP GARCÍA
MARTA CERVERA
BARCELONA
La inauguració oficial del musical Hoy no me puedo levantar va acabar amb el públic dret, ballant i picant de mans. L’espectacle basat en els èxits de Mecano, que va triomfar durant quatre anys a Madrid, es va estrenar dimarts a Barcelona amb un repartiment pràcticament nou que va conquistar una audiència que ja coneixia les cançons.
Just abans de començar la funció al Tívoli, una veu en off va comunicar: «El públic forma part de l’espectacle. Durant la funció poden aplaudir i cantar, però sobretot divertir-se». Doncs això, l’obra es va convertir en una festa on alguns van recordar cançons de la seva joventut i d’altres hi van connectar a través de la història de Mario (Diego Rodríguez, que va convèncer en el seu retorn als escenaris del seu país després de treballar a Nova York) i Colate (un magnífic Xavi Melero que debutava en el paper), dos nois amb ganes de triomfar dins el món de la música que viuen el frenètic Madrid dels anys 80. Descobriran la movida, l’amor i l’èxit, però també les drogues, la gelosia i la traïció al llarg de tres hores i mitja d’espectacle.
Només tres dels intèrprets del musical original es mantenen en el repartiment –Tania García (María), David Carrillo (Panchi) i Marcos Rodríguez (Guillermo)–, però hi ha bona química entre ells i la resta d’actors principals, com Rodríguez i Melero. Qui no sabés que l’elenc era pràcticament nou no ho hauria notat, perquè tant la història com les cançons i les coreografies funcionen com un rellotge, amb l’impuls d’un jove repartiment molt motivat dirigit per Fernanda Castillo.
ACCIÓ, HUMOR I DRAMA / El llibret de David Serrano insereix amb naturalitat una trama que alterna acció, humor, drama i cançons que al seu dia van ser número u, com ara Hoy no me puedo levantar, que obre l’espectacle, Maquillaje, que il·lustra el divertit número del canvi de look dels protagonistes, i tants altres èxits amb arranjaments de Nacho Cano, compositor de Mecano juntament amb el seu germà José María. El dia de l’estrena, entre les més aplaudides hi va haver Mujer contra mujer, on Tania García, sense ser Ana Torroja ni voler-ho ser, va brillar en la interpretació.
Les cançons no sonen igual que als discos de Mecano, però sí que aconsegueixen transmetre la seva màgia.
BARCELONA
La inauguració oficial del musical Hoy no me puedo levantar va acabar amb el públic dret, ballant i picant de mans. L’espectacle basat en els èxits de Mecano, que va triomfar durant quatre anys a Madrid, es va estrenar dimarts a Barcelona amb un repartiment pràcticament nou que va conquistar una audiència que ja coneixia les cançons.
Just abans de començar la funció al Tívoli, una veu en off va comunicar: «El públic forma part de l’espectacle. Durant la funció poden aplaudir i cantar, però sobretot divertir-se». Doncs això, l’obra es va convertir en una festa on alguns van recordar cançons de la seva joventut i d’altres hi van connectar a través de la història de Mario (Diego Rodríguez, que va convèncer en el seu retorn als escenaris del seu país després de treballar a Nova York) i Colate (un magnífic Xavi Melero que debutava en el paper), dos nois amb ganes de triomfar dins el món de la música que viuen el frenètic Madrid dels anys 80. Descobriran la movida, l’amor i l’èxit, però també les drogues, la gelosia i la traïció al llarg de tres hores i mitja d’espectacle.
Només tres dels intèrprets del musical original es mantenen en el repartiment –Tania García (María), David Carrillo (Panchi) i Marcos Rodríguez (Guillermo)–, però hi ha bona química entre ells i la resta d’actors principals, com Rodríguez i Melero. Qui no sabés que l’elenc era pràcticament nou no ho hauria notat, perquè tant la història com les cançons i les coreografies funcionen com un rellotge, amb l’impuls d’un jove repartiment molt motivat dirigit per Fernanda Castillo.
ACCIÓ, HUMOR I DRAMA / El llibret de David Serrano insereix amb naturalitat una trama que alterna acció, humor, drama i cançons que al seu dia van ser número u, com ara Hoy no me puedo levantar, que obre l’espectacle, Maquillaje, que il·lustra el divertit número del canvi de look dels protagonistes, i tants altres èxits amb arranjaments de Nacho Cano, compositor de Mecano juntament amb el seu germà José María. El dia de l’estrena, entre les més aplaudides hi va haver Mujer contra mujer, on Tania García, sense ser Ana Torroja ni voler-ho ser, va brillar en la interpretació.
Les cançons no sonen igual que als discos de Mecano, però sí que aconsegueixen transmetre la seva màgia.