www.avui.cat
14 de setembre de 2009
La 29a edició de la Fira de Teatre al Carrer, que es va tancar ahir, ven 4.500 entrades més que l'any passat i pugen també les invitacions i els programadors
Tàrrega esquiva la crisi
Teresa Bruna
Els nois de la Cie. Man Drake / Toméo Vergès van fer riure el públic, vestits amb calçotets blancs i amb pollastres a la mà
LAURENT SANSEN
Els responsables de Fira Tàrrega reconeixen haver temut la crisi, però la notícia és que l'ha esquivat amb nota. S'han venut 11.500 entrades i s'han repartit 6.500 invitacions, cosa que significa 18.000 espais ocupats en un aforament de 23.000. L'any passat se'n van vendre 7.000 i es van repartir 11.000 invitacions. L'aforament era de 13.000. "Hi ha hagut 96 funcions de pagament mentre que l'any passat només n'hi va haver 45", diu l'alcalde, Joan Amézaga. Cal especificar que a determinats espais gratuïts petits que calia concretar aforament molta gent agafava entrades i després no hi anava. "Posar-les a la venda a preu reduït (2 euros) ha fet que s'hi comprometin", puntualitzen.
Pel que fa a l'assistència de públic, els responsables no volen donar xifres: "És molt difícil. Si ens guiem pel càmping, s'ha omplert més que mai: hem arribat a 7.206 persones. I la primera nit ja n'hi havia 6.000, un nombre al qual habitualment hi arribàvem el segon dia", continua l'alcalde, que també valora el fet que l'11 de setembre caigui en divendres. "No és gaire científic, però el sergent de la Guàrdia Urbana passeja des de fa 19 anys amb la moto i assegura que mai havia vist tanta gent la nit de divendres a dissabte", continua Amézaga, davant la nostra insistència. Ens ho creiem, perquè el carismàtic Sr. Martí -és el nom del popular sergent- ens n'ha anat donant cada dia i les ha encertat totes. "M'agrada fer-ho, miro des d'un punt alt i compto. Fa molts anys que ho faig!", ens deia el dia de la inauguració.
També cal senyalar l'augment d'assistència de professionals (829 en total). Però el que consideren més important és veure complerts els objectius. "Tot ha anat com estava previst, no hi ha hagut suspensions, els retards han estat mínims, només vam tenir l'incident del tall de llum a la inauguració que es va arreglar, el mercat ha funcionat, els programadors s'han sentit ben atesos", assegura l'alcalde. Jordi Colominas, responsable artístic, també té motius per estar content: "Hem sabut atreure el públic amb varietat de llenguatges artístics i propostes en espais no convencionals. Hem pogut donar suport a moltes companyies joves amb ganes de treballar i hem augmentat l'imaginari", diu.
Excel·lència al parc
Valoracions a banda, els espectacles van continuar fins a la nit. Un dels espais no convencionals de què parla Colominas és el Parc Sant Eloi, que s'ha convertit en un jardí esquitxat de blanc -instal·lacions, pintades a terra, objectes- amb accions intermitents. Ens va venir a rebre un preciós drac de fusta articulat. És Lo Monstre, obra dels Efímer, la companyia de Tàrrega especialitzada en gran format de construcció pròpia. Obre els ulls, és tendre, obeeix o no, menja i beu. I quan badalla treu aigua pels queixals. Els responsables de premsa, sempre al cas de tot, ens informen que els han sortit un munt de bolos.
Més amunt, una estranya parella sorgeix del blanc d'unes tovalles en una taula de menjador. De sobte, tothom riu: de les cantonades van sortint uns homes amb calçotets i un pollastre a la mà. Són la Cie. Man Drake / Toméo Vergès, que han preparat una dansa surrealista. Caminen amb diferents actituds que passen per imitar la gent, jugar a pica paret o ballar amb el pollastre. Un divertiment que atreu espontanis. I així fins a 8 accions.
Els francesos Carabosse han canviat el foc de l'any passat pel vapor a Chez Cocotte. Un ferroviari jubilat enyorat dels trens fumejants s'entreté inventant ginys i crea el teatre de vapor amb multitud d'olles a pressió i altres estris a l'estil Franz de Copenhaguen: "Sóc d'un poble agermanat amb Tàrrega i l'alcalde m'ha pagat el viatge per fer un intercanvi cultural. No busqueu entendre res més", explica, amb un més que convincent posat de iaio francès i accent de poble.
Amb el seu ajudant mostren les escenes plenes d'humor i sorpreses, des d'una cara projectada al vapor fins a un poètic trenet fet d'olles a pressió. Tot és tan autèntic i tan francès que arribem a l'innocent dubte de si deuen ser de debò actors o jubilats. Actors. I dels bons.
Abans d'acomiadar-nos veiem la companyia andalusa de titelles El Espejo Negro i el muntatge Es-puto cabaret, que va fer aixecar el públic aplaudint entusiasmat. Són els mags de la manipulació i els seus titelles tenen tanta vida pròpia com singularitat en l'aspecte. L'obra és una incessant exhibició d'humor corrosiu posat en boca de la Mariana, presentadora, provocadora i prostituta, que té un gos alcohòlic que s'ha passat "la nit de marxa amb els perroflautas". Els artistes del cabaret són Lola Flores, Rocío Jurado, Freddie Mercury, Marisol i, sobretot, el nen Joselito.
La voluptuositat del text toca el rei i la reina, que en realitat són un pallasso i un conill de barret; la "capacitat intel·lectual" de la legió, la Santa Cede, el braç de Santa Teresa i, una nena malalta de càncer que se'n fot del que passa a l'hospital. Intuint una ferida de sensibilitats, ho arreglen: "No està malalta, eh, és un titella!". Tan brillants com àcids i hilarants, El Espejo Negro han agraït l'acollida de Tàrrega, "la nostra fira".
14 de setembre de 2009
La 29a edició de la Fira de Teatre al Carrer, que es va tancar ahir, ven 4.500 entrades més que l'any passat i pugen també les invitacions i els programadors
Tàrrega esquiva la crisi
Teresa Bruna
Els nois de la Cie. Man Drake / Toméo Vergès van fer riure el públic, vestits amb calçotets blancs i amb pollastres a la mà
LAURENT SANSEN
Els responsables de Fira Tàrrega reconeixen haver temut la crisi, però la notícia és que l'ha esquivat amb nota. S'han venut 11.500 entrades i s'han repartit 6.500 invitacions, cosa que significa 18.000 espais ocupats en un aforament de 23.000. L'any passat se'n van vendre 7.000 i es van repartir 11.000 invitacions. L'aforament era de 13.000. "Hi ha hagut 96 funcions de pagament mentre que l'any passat només n'hi va haver 45", diu l'alcalde, Joan Amézaga. Cal especificar que a determinats espais gratuïts petits que calia concretar aforament molta gent agafava entrades i després no hi anava. "Posar-les a la venda a preu reduït (2 euros) ha fet que s'hi comprometin", puntualitzen.
Pel que fa a l'assistència de públic, els responsables no volen donar xifres: "És molt difícil. Si ens guiem pel càmping, s'ha omplert més que mai: hem arribat a 7.206 persones. I la primera nit ja n'hi havia 6.000, un nombre al qual habitualment hi arribàvem el segon dia", continua l'alcalde, que també valora el fet que l'11 de setembre caigui en divendres. "No és gaire científic, però el sergent de la Guàrdia Urbana passeja des de fa 19 anys amb la moto i assegura que mai havia vist tanta gent la nit de divendres a dissabte", continua Amézaga, davant la nostra insistència. Ens ho creiem, perquè el carismàtic Sr. Martí -és el nom del popular sergent- ens n'ha anat donant cada dia i les ha encertat totes. "M'agrada fer-ho, miro des d'un punt alt i compto. Fa molts anys que ho faig!", ens deia el dia de la inauguració.
També cal senyalar l'augment d'assistència de professionals (829 en total). Però el que consideren més important és veure complerts els objectius. "Tot ha anat com estava previst, no hi ha hagut suspensions, els retards han estat mínims, només vam tenir l'incident del tall de llum a la inauguració que es va arreglar, el mercat ha funcionat, els programadors s'han sentit ben atesos", assegura l'alcalde. Jordi Colominas, responsable artístic, també té motius per estar content: "Hem sabut atreure el públic amb varietat de llenguatges artístics i propostes en espais no convencionals. Hem pogut donar suport a moltes companyies joves amb ganes de treballar i hem augmentat l'imaginari", diu.
Excel·lència al parc
Valoracions a banda, els espectacles van continuar fins a la nit. Un dels espais no convencionals de què parla Colominas és el Parc Sant Eloi, que s'ha convertit en un jardí esquitxat de blanc -instal·lacions, pintades a terra, objectes- amb accions intermitents. Ens va venir a rebre un preciós drac de fusta articulat. És Lo Monstre, obra dels Efímer, la companyia de Tàrrega especialitzada en gran format de construcció pròpia. Obre els ulls, és tendre, obeeix o no, menja i beu. I quan badalla treu aigua pels queixals. Els responsables de premsa, sempre al cas de tot, ens informen que els han sortit un munt de bolos.
Més amunt, una estranya parella sorgeix del blanc d'unes tovalles en una taula de menjador. De sobte, tothom riu: de les cantonades van sortint uns homes amb calçotets i un pollastre a la mà. Són la Cie. Man Drake / Toméo Vergès, que han preparat una dansa surrealista. Caminen amb diferents actituds que passen per imitar la gent, jugar a pica paret o ballar amb el pollastre. Un divertiment que atreu espontanis. I així fins a 8 accions.
Els francesos Carabosse han canviat el foc de l'any passat pel vapor a Chez Cocotte. Un ferroviari jubilat enyorat dels trens fumejants s'entreté inventant ginys i crea el teatre de vapor amb multitud d'olles a pressió i altres estris a l'estil Franz de Copenhaguen: "Sóc d'un poble agermanat amb Tàrrega i l'alcalde m'ha pagat el viatge per fer un intercanvi cultural. No busqueu entendre res més", explica, amb un més que convincent posat de iaio francès i accent de poble.
Amb el seu ajudant mostren les escenes plenes d'humor i sorpreses, des d'una cara projectada al vapor fins a un poètic trenet fet d'olles a pressió. Tot és tan autèntic i tan francès que arribem a l'innocent dubte de si deuen ser de debò actors o jubilats. Actors. I dels bons.
Abans d'acomiadar-nos veiem la companyia andalusa de titelles El Espejo Negro i el muntatge Es-puto cabaret, que va fer aixecar el públic aplaudint entusiasmat. Són els mags de la manipulació i els seus titelles tenen tanta vida pròpia com singularitat en l'aspecte. L'obra és una incessant exhibició d'humor corrosiu posat en boca de la Mariana, presentadora, provocadora i prostituta, que té un gos alcohòlic que s'ha passat "la nit de marxa amb els perroflautas". Els artistes del cabaret són Lola Flores, Rocío Jurado, Freddie Mercury, Marisol i, sobretot, el nen Joselito.
La voluptuositat del text toca el rei i la reina, que en realitat són un pallasso i un conill de barret; la "capacitat intel·lectual" de la legió, la Santa Cede, el braç de Santa Teresa i, una nena malalta de càncer que se'n fot del que passa a l'hospital. Intuint una ferida de sensibilitats, ho arreglen: "No està malalta, eh, és un titella!". Tan brillants com àcids i hilarants, El Espejo Negro han agraït l'acollida de Tàrrega, "la nostra fira".