www.totmataro.cat
13 octubre 2009
Joan Ollé porta al Monumental ‘El quadern gris’ de Josep Pla, un espectacle polit i afable
Comas Soler
Fotos de David Ruano / Temporada Alta
La continuïtat dels treballs de remodelació que s’estan fent al Teatre Monumental ha obligat a reduir la programació del trimestre. Des d’ara fins passat Nadal s’oferiran dues úniques funcions, totes dues aquesta setmana. Per començar, i aprofitant el caràcter festiu de dilluns, hi ha hagut la representació de ‘El quadern gris’, un muntatge dirigit per Joan Ollé sobre el dietari que constitueix el primer volum de les ‘Obres Completes’ de Josep Pla. La bona entrada aconseguida demostra que, malgrat els entrebancs amb què comença la temporada, un públic que es compta per centenars llargs continua fent confiança a l’oferta teatral de l’IMAC.
El més important és la paraula
L’experiència de Joan Ollé en portar a l’escenari textos no teatrals ve de lluny. Sota la seva direcció, obres de Rafael Alberti, Salvat-Papasseit, Mercè Rodoreda, Javier Cercas, Vicent Andrés Estellés o Salvador Espriu han donat peu a espectacles molt aconseguits i han precedit l’actual. En tots s’hi nota una manera de fer característica, que centra el treball –en especial el dels intèrprets– en servir i dir bé el textos de cada autor. L’element cabdal, per a ell, és la paraula i el més important és que arribi a ser compartida per tothom del públic, que n’ha de poder fer la seva pròpia lectura. Per això el teatre d’Ollé és de ritme pausat, ben accentuat, i es preocupa de ser amable a l’ull i a l’oïda de l’espectador.
Selecció ben feta
Aquests són també precisament els trets distintius de ‘El quadern gris’, el muntatge sobre el dietari personal que Josep Pla va escriure en un inici durant dos anys de la seva joventut, però que va recompondre, apanyar i publicar gairebé mig segle després. L’adaptació la signen conjuntament Carles Guillén i el mateix Joan Ollé i constitueix una selecció necessàriament sumària dels centenars de pàgines que té el text de l’escriptor de Palafrugell. Això no obstant, la tria està prou ben feta com per generar un seguit d’escenes amb recitats, diàlegs i situacions que permeten copsar plenament l’estil de l’escriptura i els continguts del dietari de Pla. És una corrua d’episodis referits a la seva època d’estudiant, d’una extraordinària categoria literària, que van de la narració al comentari, passant per la reflexió o la invectiva i que tracten de tot: la vida quotidiana, la societat, la salut, la família, les amistats, les dones, la política, la llengua, la literatura –amb els autors preferits i els execrats– i, singularment, els àpats i la gastronomia. El relat finalitza quan Josep Pla, un cop acabats els estudis, decideix marxar a París a exercir de corresponsal del diari “La Publicidad”.
Espectacle diàfan
Però tot i l’interès d’aquest material sortit de la ploma de Pla, el mèrit de convertir-lo en un bon espectacle teatral radica en la posada en escena que han sabut fer-ne en Joan Ollé i el seu equip, començant pels tres intèrprets. Efectivament, tots estan molt bé: tant l’Ivan Benet, que fa de Pla jove, com en Joan Anguera, que protagonitza els fragments que suggereixen més intemporalitat o maduresa, com l’esplèndida Montserrat Carulla, que dóna vida a d’altres personatges narrats o a contrapunts del propi Pla. Complementàriament, la senzillesa de l’escenografia i l’oportunitat d’uns quants subratllats musicals acaben d’arrodonir una funció diàfanament satisfactòria.
‘El quadern gris’, sobre textos de Josep Pla.
Adaptació de Carles Guillén i Joan Ollé.
Direcció de Joan Ollé.
Teatre Monumental, 12 d’octubre de 2009.
13 octubre 2009
Joan Ollé porta al Monumental ‘El quadern gris’ de Josep Pla, un espectacle polit i afable
Comas Soler
Fotos de David Ruano / Temporada Alta
La continuïtat dels treballs de remodelació que s’estan fent al Teatre Monumental ha obligat a reduir la programació del trimestre. Des d’ara fins passat Nadal s’oferiran dues úniques funcions, totes dues aquesta setmana. Per començar, i aprofitant el caràcter festiu de dilluns, hi ha hagut la representació de ‘El quadern gris’, un muntatge dirigit per Joan Ollé sobre el dietari que constitueix el primer volum de les ‘Obres Completes’ de Josep Pla. La bona entrada aconseguida demostra que, malgrat els entrebancs amb què comença la temporada, un públic que es compta per centenars llargs continua fent confiança a l’oferta teatral de l’IMAC.
El més important és la paraula
L’experiència de Joan Ollé en portar a l’escenari textos no teatrals ve de lluny. Sota la seva direcció, obres de Rafael Alberti, Salvat-Papasseit, Mercè Rodoreda, Javier Cercas, Vicent Andrés Estellés o Salvador Espriu han donat peu a espectacles molt aconseguits i han precedit l’actual. En tots s’hi nota una manera de fer característica, que centra el treball –en especial el dels intèrprets– en servir i dir bé el textos de cada autor. L’element cabdal, per a ell, és la paraula i el més important és que arribi a ser compartida per tothom del públic, que n’ha de poder fer la seva pròpia lectura. Per això el teatre d’Ollé és de ritme pausat, ben accentuat, i es preocupa de ser amable a l’ull i a l’oïda de l’espectador.
Selecció ben feta
Aquests són també precisament els trets distintius de ‘El quadern gris’, el muntatge sobre el dietari personal que Josep Pla va escriure en un inici durant dos anys de la seva joventut, però que va recompondre, apanyar i publicar gairebé mig segle després. L’adaptació la signen conjuntament Carles Guillén i el mateix Joan Ollé i constitueix una selecció necessàriament sumària dels centenars de pàgines que té el text de l’escriptor de Palafrugell. Això no obstant, la tria està prou ben feta com per generar un seguit d’escenes amb recitats, diàlegs i situacions que permeten copsar plenament l’estil de l’escriptura i els continguts del dietari de Pla. És una corrua d’episodis referits a la seva època d’estudiant, d’una extraordinària categoria literària, que van de la narració al comentari, passant per la reflexió o la invectiva i que tracten de tot: la vida quotidiana, la societat, la salut, la família, les amistats, les dones, la política, la llengua, la literatura –amb els autors preferits i els execrats– i, singularment, els àpats i la gastronomia. El relat finalitza quan Josep Pla, un cop acabats els estudis, decideix marxar a París a exercir de corresponsal del diari “La Publicidad”.
Espectacle diàfan
Però tot i l’interès d’aquest material sortit de la ploma de Pla, el mèrit de convertir-lo en un bon espectacle teatral radica en la posada en escena que han sabut fer-ne en Joan Ollé i el seu equip, començant pels tres intèrprets. Efectivament, tots estan molt bé: tant l’Ivan Benet, que fa de Pla jove, com en Joan Anguera, que protagonitza els fragments que suggereixen més intemporalitat o maduresa, com l’esplèndida Montserrat Carulla, que dóna vida a d’altres personatges narrats o a contrapunts del propi Pla. Complementàriament, la senzillesa de l’escenografia i l’oportunitat d’uns quants subratllats musicals acaben d’arrodonir una funció diàfanament satisfactòria.
‘El quadern gris’, sobre textos de Josep Pla.
Adaptació de Carles Guillén i Joan Ollé.
Direcció de Joan Ollé.
Teatre Monumental, 12 d’octubre de 2009.