6 octubre 2009
Un moment de l’espectacle ‘Psicosis’.
Un moment de l’espectacle ‘Psicosis’.
Foto: EL CIRC DELS HORRORS
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
BARCELONA
Durant quatre minuts, Graziella Galán es passeja de cap per avall a diversos metres d’altura. Els pocs artistes que encara practiquen aquest complex número de circ es resisteixen a explicar el truc que els permet desafiar la llei de la gravetat i que manté el públic amb la boca oberta des del començament fins al final. És una de les escenes destacades de la pel·lícula Una tarda al circ, dels germans Marx, i ara també es pot veure en directe al Teatre Victòria, com a part del muntatge Psicosis, la segona producció de la companyia El Circo de los Horrores que dirigeix el pallasso Suso Silva.
A priori, revestir un espectacle de circ clàssic (una successió de diferents tècniques) amb la parafernàlia gòtica i sagnant del gènere del terror podria semblar una estratègia comercial més per ressuscitar les malparades arts de la pista. I ho és. Només que, a més a més, el resultat és bo, si s’ha de jutjar per les rialles i els aplaudiments del públic. Tot i estar poc familiaritzats amb el circ i de patir contínuament els atacs d’un exèrcit de zombis i freaks, divendres els espectadors es van posar drets per felicitar els 26 artistes després de la funció.
Des de la seva estrena a Madrid, Psicosis ha perdut un número de funambulisme que tenia lloc sobre els caps del públic, però ha guanyat un número nou de llançament de ganivets que es fa a un ritme trepidant. També destaca la qualitat tècnica i estètica de la contorsionista, que remet a la pel·lícula L’exorcista. I Sara, la filla de Suso Silva i de la ballarina Raquel Maldonado que, als seus 8 anys, fa por de tan bé que actua.
PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC
A la primera part, Suso Silva s’amaga darrere una espessa capa de maquillatge que el transforma en el vampir Nosferatu. A la segona, torna a ser Suso Clown, el mateix personatge que va guanyar el Premio Nacional de Circo el 2003. Paradoxalment, els seus dos gags genials amb el públic no tenen res a veure amb el terror, sinó que són habituals al món del circ.
Els que sí que fan posar els cabells de punta (literalment) són dos pallassos sortits directament d’un malson infantil. Entre altres maldats, la parella de clowns ofereix un concert inspirat en autors com ara «Ludwig Van Te Joden» (per Beethoven) que consisteix a fer grinyolar una forquilla sobre la superfície d’un plat i les ungles sobre una pissarra.
Suso Silva va passar la infància amb El Circo de los Muchachos, que dirigia el seu oncle, Jesús Silva. Però després de mitja vida sota les carpes, s’ha passat al teatre. Amb tot, hi ha coses que només funcionen en una pista rodona, com ara l’aparició estel·lar del cavall Cheque, que a la caixa del teatre sembla que estigui engabiat.
Els que sí que fan posar els cabells de punta (literalment) són dos pallassos sortits directament d’un malson infantil. Entre altres maldats, la parella de clowns ofereix un concert inspirat en autors com ara «Ludwig Van Te Joden» (per Beethoven) que consisteix a fer grinyolar una forquilla sobre la superfície d’un plat i les ungles sobre una pissarra.
Suso Silva va passar la infància amb El Circo de los Muchachos, que dirigia el seu oncle, Jesús Silva. Però després de mitja vida sota les carpes, s’ha passat al teatre. Amb tot, hi ha coses que només funcionen en una pista rodona, com ara l’aparició estel·lar del cavall Cheque, que a la caixa del teatre sembla que estigui engabiat.