www.diaridegirona.cat
2 octubre de 2009
'Alaska y otros desiertos', un espectacle on tindran cabuda 'Una especie de Alaska', 'Victoria Station' i 'Noche'
2 octubre de 2009
'Alaska y otros desiertos', un espectacle on tindran cabuda 'Una especie de Alaska', 'Victoria Station' i 'Noche'
EUROPA PRESS/DDG
El director de teatre Xicu Masó estrenarà aquest divendres a la Sala La Planeta de Girona i dins del Festival Temporada Alta, 'Alaska y otros desiertos', un espectacle en què hi tindran cabuda tres de les millors obres curtes del dramaturg Harold Pinter: 'Una especie de Alaska', 'Victoria Station' i 'Noche'. Tres obres que Masó enllaça utilitzant com a fil conductor la memòria.
Masó ha explicat aquest matí en roda de premsa que consistia aquest nou espectacle que el públic podrà veure tres obres en una. "Aquí no estem acostumats a aquesta mena de propostes, molt comunes a Anglaterra, i ens perdem peces molt interessants de curta durada", ha assegurat el director.
"Tot i que pugui semblar rar, crec que el públic agrairà els tres registres tan diferents de les peces", ha matisat. I és que a 'Alaska y otros desiertos', Masó ajunta tres obres de diferent durada: la primera de 49 minuts, la segona de 18 i l'última de només set minuts. Per això, el director té la interpretació dels actors Míriam Alemany, Cristina Cervià, Carles Martínez i David Planas.
La més llarga, 'Una especie de Alaska', està inspirada en el llibre 'Awakenings' del neuròleg Oliver Sacks i narra la història d'una dona afectada per la malaltia epidèmica Encephalitis Lethargica i que passa 29 anys de la seva vida en coma fins que desperta gràcies al descobriment del medicament L-Dopa. "És una obra molt potent", ha confessat Masó.
'Victòria Station' incorpora el registre de l'humor i explica la història de dos homes, un taxista i el seu company de la centraleta, que intenten comunicar-se sense gaire èxit. Masó l'ha definit com una "peça que combina l'humor amb la soledat i la incomunicació dels personatges".
Mentre que 'Noche' --amb una durada de set minuts-- és "un diàleg d'altíssima categoria teatral i amb més potència que algunes obres de dues hores', segons el director. Aquesta peça mostra la història d'un matrimoni que recorda amb exactitud la nit que es van conèixer, tot i que cadascun d'ells de manera completament diferent.
Masó es va confessar admirador de Pinter i de "la seva partitura", la qual ha definit de "màxima precisió" i en què "si falta una coma, es nota". En aquest sentit, l'actriu que interpretarà la noia que desperta després de 29 anys, Cristina Cervià, ha assegurat que quan va tenir el text a les seves mans va pensar que es tractava "de la cosa més difícil del món" i que va veure clarament que hauria de seguir el que estava escrit punt a punt, "com més fidel a la partitura, menys possibilitat d'equivocar-se", ha matisat.
El muntatge és una producció de Sala La Planeta amb la coproducció del Canal-Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona, que a part de poder veure's els dies 2, 3 i 4 d'octubre a Girona ja té temporada assegurada al teatre Tarantana de Barcelona per al mes de març vinent.