10 octubre 2006
Una obra amb sis grans actors catalans inaugura avui oficialment el Temporada Alta i reobre el Teatre Municipal de Girona
Elisabet Escriche
Després de més de cinc anys d'obres i de la suspensió, dissabte, de la jornada de portes obertes a causa d'un tall d'electricitat, el Teatre Municipal de Girona es reinaugura aquesta nit amb l'estrena i única representació de La nit just abans dels boscos de Bernard-Marie Koltès, dirigida per Àlex Rigola i interpretada per sis primeres espases del món artístic català: Pere Arquillué, Andreu Benito, Jordi Bosch, Lluís Homar, Francesc Orella i Josep Maria Pou.
Es tracta d'un monòleg "molt dur" que s'ha dividit en sis parts, protagonitzat per un emigrant que acaba d'arribar a una ciutat d'ambient hostil i que reflecteix la soledat i l'aïllament que pateix una persona allunyada del seu lloc de naixement. "És una tragèdia visionària perquè, tot i que Koltès la va escriure el 1977, explica perfectament el problema de la immigració", diu Rigola, un habitual del Temporada Alta.
"Tot i que serà un acte únic, no volem que deixi de tenir una idea teatral. Per tant, hem buscat que els sis actors expliquessin un mateix text; és una jam session", aclareix. El títol fa referència a un moment de l'obra. En un bosc de Nicaragua hi ha un coronel que dispara a qualsevol cosa que surti de l'entorn natural, sense donar-li cap possibilitat d'existència. "Aquest bosc és on els europeus situem els immigrants. El que hem de fer és analitzar la situació des del seu punt de vista", adverteix el director artístic del Teatre Lliure. "L'obra, però -vol aclarir Rigola-, no vol donar solucions, sinó explicar els problemes de la nostra societat".
En l'espectacle no hi ha un treball escenogràfic perquè els protagonistes són el text, les veus i l'espai. "Ja que inaugurem el teatre, d'alguna manera volíem jugar amb les seves parets", argumenta. A causa de l'atapeïda agenda dels sis actors, els assajos s'han fet individualment. Fins ahir a la nit no es va poder fer la primera posada en comú. Rigola reconeix que difícilment es tornarà a repetir el repartiment i, amb un punt d'enveja sana, assegura que és un espectacle que hagués volgut fer al Teatre Lliure.
La representació serà un homenatge a la memòria de Quim Masó, l'ànima del Temporada Alta, segons el director del Festival Salvador Sunyer, que va morir la passada primavera.
Elisabet Escriche
Després de més de cinc anys d'obres i de la suspensió, dissabte, de la jornada de portes obertes a causa d'un tall d'electricitat, el Teatre Municipal de Girona es reinaugura aquesta nit amb l'estrena i única representació de La nit just abans dels boscos de Bernard-Marie Koltès, dirigida per Àlex Rigola i interpretada per sis primeres espases del món artístic català: Pere Arquillué, Andreu Benito, Jordi Bosch, Lluís Homar, Francesc Orella i Josep Maria Pou.
Es tracta d'un monòleg "molt dur" que s'ha dividit en sis parts, protagonitzat per un emigrant que acaba d'arribar a una ciutat d'ambient hostil i que reflecteix la soledat i l'aïllament que pateix una persona allunyada del seu lloc de naixement. "És una tragèdia visionària perquè, tot i que Koltès la va escriure el 1977, explica perfectament el problema de la immigració", diu Rigola, un habitual del Temporada Alta.
"Tot i que serà un acte únic, no volem que deixi de tenir una idea teatral. Per tant, hem buscat que els sis actors expliquessin un mateix text; és una jam session", aclareix. El títol fa referència a un moment de l'obra. En un bosc de Nicaragua hi ha un coronel que dispara a qualsevol cosa que surti de l'entorn natural, sense donar-li cap possibilitat d'existència. "Aquest bosc és on els europeus situem els immigrants. El que hem de fer és analitzar la situació des del seu punt de vista", adverteix el director artístic del Teatre Lliure. "L'obra, però -vol aclarir Rigola-, no vol donar solucions, sinó explicar els problemes de la nostra societat".
En l'espectacle no hi ha un treball escenogràfic perquè els protagonistes són el text, les veus i l'espai. "Ja que inaugurem el teatre, d'alguna manera volíem jugar amb les seves parets", argumenta. A causa de l'atapeïda agenda dels sis actors, els assajos s'han fet individualment. Fins ahir a la nit no es va poder fer la primera posada en comú. Rigola reconeix que difícilment es tornarà a repetir el repartiment i, amb un punt d'enveja sana, assegura que és un espectacle que hagués volgut fer al Teatre Lliure.
La representació serà un homenatge a la memòria de Quim Masó, l'ànima del Temporada Alta, segons el director del Festival Salvador Sunyer, que va morir la passada primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada