20 octubre de 2007
• Les T de Teatre es passen al suspens còmic a 'Com pot ser que t'estimi tant', de Daulte
MARTA CERVERA
BARCELONA
Les T de Teatre van debutar en el gènere d'intriga dijous passat a la Sala Tallers del Teatre Nacional amb Com pot ser que t'estimi tant, de Javier Daulte. L'autor argentí i director del muntatge utilitza el suspens i l'humor per implicar el públic en una història de gelosia, amor i odi les protagonistes de la qual són tres germanes, dues d'elles bessones.Totes les intèrprets de T de Teatre fan un esforç per canviar de registre i adaptar-se a una història amb argument i personatges molt definits. Lluny del seu estil habitual, sorprèn veure-les en el seu nou rol i destaca la interpretació de Míriam Iscla, per a qui el text planteja un doble desafiament.Com pot ser que t'estimi tant entreté el públic i té alguns cops d'efecte genials. Però fa la impressió que agradarà especialment a aquells que encara no coneguin Daulte, no tant els que l'hagin seguit i ja coneguin el seu estil i la seva passió pel cine de Hitchcock.L'únic home de l'obra, que no es veu en cap moment, enllaça una història complexa que una policia intenta desenredar. La funció arrenca amb Àgata Roca, una investigadora que visita el pis que comparteixen dues germanes, interpretades per Míriam Iscla i Marta Pérez. El soroll de les canonades de l'edifici, denunciat pels veïns, ha interessat a la policia que intenta aclarir un altre cas relacionat amb una dona, Mamen Duch. L'aparició d'una tercera germana i la seva curiosa amiga, una Carme Pla molt còmica, completa el repartiment.Fet com un puzle, amb flashbacks i canvis d'espai --meravellosa escenografia de Jon Berrondo--, el muntatge ha de polir coses per ser rodó, com la caracterització de Marta Pérez al tram final. A part d'aquests detalls, a les actrius de T de Teatre (Jet Lag) la intriga els va bé. Per alguna cosa van començar amb Petits contes missògins, de Patricia Highsmith, experta en suspens.
Les T de Teatre van debutar en el gènere d'intriga dijous passat a la Sala Tallers del Teatre Nacional amb Com pot ser que t'estimi tant, de Javier Daulte. L'autor argentí i director del muntatge utilitza el suspens i l'humor per implicar el públic en una història de gelosia, amor i odi les protagonistes de la qual són tres germanes, dues d'elles bessones.Totes les intèrprets de T de Teatre fan un esforç per canviar de registre i adaptar-se a una història amb argument i personatges molt definits. Lluny del seu estil habitual, sorprèn veure-les en el seu nou rol i destaca la interpretació de Míriam Iscla, per a qui el text planteja un doble desafiament.Com pot ser que t'estimi tant entreté el públic i té alguns cops d'efecte genials. Però fa la impressió que agradarà especialment a aquells que encara no coneguin Daulte, no tant els que l'hagin seguit i ja coneguin el seu estil i la seva passió pel cine de Hitchcock.L'únic home de l'obra, que no es veu en cap moment, enllaça una història complexa que una policia intenta desenredar. La funció arrenca amb Àgata Roca, una investigadora que visita el pis que comparteixen dues germanes, interpretades per Míriam Iscla i Marta Pérez. El soroll de les canonades de l'edifici, denunciat pels veïns, ha interessat a la policia que intenta aclarir un altre cas relacionat amb una dona, Mamen Duch. L'aparició d'una tercera germana i la seva curiosa amiga, una Carme Pla molt còmica, completa el repartiment.Fet com un puzle, amb flashbacks i canvis d'espai --meravellosa escenografia de Jon Berrondo--, el muntatge ha de polir coses per ser rodó, com la caracterització de Marta Pérez al tram final. A part d'aquests detalls, a les actrius de T de Teatre (Jet Lag) la intriga els va bé. Per alguna cosa van començar amb Petits contes missògins, de Patricia Highsmith, experta en suspens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada