5 octubre del 2007
Xavier Albertí, dimarts passat al Teatre Lliure.
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
El director d’escena presenta, juntament amb Lluïsa Cunillé, al Teatre Lliure, 'Assajant Pitarra', un muntatge que reivindica la figura del poeta i dramaturg català alhora que clava una allisada als polítics.
--Treu de l'oblit un autor clau de l'escena catalana, diu. ¿Som uns ignorants?
--Aquest país té molt poca memòria i a més acomodatícia. Pitarra va ser fonamental per entendre la creació del teatre català a Catalunya, al segle XIX. I va ser essencial a l'hora de formar un públic entre les classes menestrals i populars.
--Al muntatge, els versos de Pitarra es barregen amb frases de Pujol, Maragall, Carod-Rovira, Antonio Cañizares, Ana Botella, Aznar...
--Sí, però en cap moment s'anomenen. L'obra comença amb l'encàrrec del Parlament de Catalunya a Albertí i Cunillé de fer una peça amb textos de Pitarra. Els actors són cinc representants del Parlament, que queden tancats al castell de Montjuïc durant un assaig i comencen a sentir unes estranyes psicofonies. És l'espectador qui decideix identificar aquells polítics, amb les seves marques ideològiques.
--¿És una paròdia?
--No, no pretén ser una paròdia ni una sàtira política. Volem donar a entendre com l'art de la política és un art retòric, amb molta responsabilitat, ple de contradiccions, penes i tristeses. És una crítica genèrica a la política que no es pren seriosament la seva gran responsabilitat amb la societat.
--¿Creu que els polítics són bons actors?
--N'hi ha que sí i altres que no. En tot cas, els polítics actuen perquè no sempre tenen el privilegi de dir el que pensen; pocs el tenen. Sovint assumeixen discursos oficials del partit o de les marques comercials que són al mercat de les ideologies. Hi ha molt bons actors i també grans oradors en la política espanyola, encara que aquests són cada vegada menys.
Xavier Albertí, dimarts passat al Teatre Lliure.
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
El director d’escena presenta, juntament amb Lluïsa Cunillé, al Teatre Lliure, 'Assajant Pitarra', un muntatge que reivindica la figura del poeta i dramaturg català alhora que clava una allisada als polítics.
--Treu de l'oblit un autor clau de l'escena catalana, diu. ¿Som uns ignorants?
--Aquest país té molt poca memòria i a més acomodatícia. Pitarra va ser fonamental per entendre la creació del teatre català a Catalunya, al segle XIX. I va ser essencial a l'hora de formar un públic entre les classes menestrals i populars.
--Al muntatge, els versos de Pitarra es barregen amb frases de Pujol, Maragall, Carod-Rovira, Antonio Cañizares, Ana Botella, Aznar...
--Sí, però en cap moment s'anomenen. L'obra comença amb l'encàrrec del Parlament de Catalunya a Albertí i Cunillé de fer una peça amb textos de Pitarra. Els actors són cinc representants del Parlament, que queden tancats al castell de Montjuïc durant un assaig i comencen a sentir unes estranyes psicofonies. És l'espectador qui decideix identificar aquells polítics, amb les seves marques ideològiques.
--¿És una paròdia?
--No, no pretén ser una paròdia ni una sàtira política. Volem donar a entendre com l'art de la política és un art retòric, amb molta responsabilitat, ple de contradiccions, penes i tristeses. És una crítica genèrica a la política que no es pren seriosament la seva gran responsabilitat amb la societat.
--¿Creu que els polítics són bons actors?
--N'hi ha que sí i altres que no. En tot cas, els polítics actuen perquè no sempre tenen el privilegi de dir el que pensen; pocs el tenen. Sovint assumeixen discursos oficials del partit o de les marques comercials que són al mercat de les ideologies. Hi ha molt bons actors i també grans oradors en la política espanyola, encara que aquests són cada vegada menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada