9 octubre del 2007
L'actriu presenta 'Núria', escrita per Juan Cruz
“No sóc una senyora, sóc una bestia parda”. Així es definia Núria Espert (1935) fa uns anys. “Aquesta nena té uns collons com un toro”. Així la definia Josep Maria de Sagarra fa molts anys
“No sóc una senyora, sóc una bestia parda”. Així es definia Núria Espert (1935) fa uns anys. “Aquesta nena té uns collons com un toro”. Així la definia Josep Maria de Sagarra fa molts anys. Qui vulgui furgar una mica més en la vida d’una de les actrius de teatre més respectades de casa nostra pot recórrer a la biografia Nuria, escrita per Juan Cruz i publicada per Ediciones Autor de la SGAE. Però qui tingui memòria deu recordar que fa cinc anys Espert ja sorprenia amb una biografia, De aire y fuego (Aguilar), unes memòries púdiques, segons Espert, escrites per Marcos Ordóñez. “No hi té res a veure. Aquesta comença on aquella acaba”, aclareix l’actriu. Sort que sempre havia estat reticent a les semblances...El cas és que, en format entrevista, l’actriu revela els ets i uts de la seva vida, des que era petita fins a l’actualitat. Una infinitat de records que fins i tot a ella la sorprenen. Ha explicat coses del seu pare “que ni a la meva mare havia estat capaç d’explicar”. O les 55 pessetes que va cobrar per la primera interpretació;o el complex d’inferioritat que la turmentava, fruit del seu origen humil i una educació insuficient. Sort de la seva passió obsessiva per la lectura i del seu marit, l’empresari teatral Armando Moreno,el culpable de l’èxit d’Espert. Primer va ser Gigi, a Madrid.Després vindrien, entre d’altres, les seves interpretacions a Me dea, Doña Rosita, la soltera o La tempestad; la direcció d’obres com La casa de Bernarda Alba o Medea o les òperes Madame Butterfly o Carmen.
“No sóc una senyora, sóc una bestia parda”. Així es definia Núria Espert (1935) fa uns anys. “Aquesta nena té uns collons com un toro”. Així la definia Josep Maria de Sagarra fa molts anys
“No sóc una senyora, sóc una bestia parda”. Així es definia Núria Espert (1935) fa uns anys. “Aquesta nena té uns collons com un toro”. Així la definia Josep Maria de Sagarra fa molts anys. Qui vulgui furgar una mica més en la vida d’una de les actrius de teatre més respectades de casa nostra pot recórrer a la biografia Nuria, escrita per Juan Cruz i publicada per Ediciones Autor de la SGAE. Però qui tingui memòria deu recordar que fa cinc anys Espert ja sorprenia amb una biografia, De aire y fuego (Aguilar), unes memòries púdiques, segons Espert, escrites per Marcos Ordóñez. “No hi té res a veure. Aquesta comença on aquella acaba”, aclareix l’actriu. Sort que sempre havia estat reticent a les semblances...El cas és que, en format entrevista, l’actriu revela els ets i uts de la seva vida, des que era petita fins a l’actualitat. Una infinitat de records que fins i tot a ella la sorprenen. Ha explicat coses del seu pare “que ni a la meva mare havia estat capaç d’explicar”. O les 55 pessetes que va cobrar per la primera interpretació;o el complex d’inferioritat que la turmentava, fruit del seu origen humil i una educació insuficient. Sort de la seva passió obsessiva per la lectura i del seu marit, l’empresari teatral Armando Moreno,el culpable de l’èxit d’Espert. Primer va ser Gigi, a Madrid.Després vindrien, entre d’altres, les seves interpretacions a Me dea, Doña Rosita, la soltera o La tempestad; la direcció d’obres com La casa de Bernarda Alba o Medea o les òperes Madame Butterfly o Carmen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada