Malament. Molt malament estaria la salut de les arts escèniques del país si la pauta fos la proposta teatral que el Cor-rellengua va portar diumenge passat a la Sala Cabañes. I com que per sort no és així, aquesta benemèrita organització, que s’autodefineix com “una iniciativa de la societat civil catalana en favor de la llengua i la cultura” s’ho hauria de fer mirar. Urgentment. Perquè ‘Èric i l’Exèrcit del Fènix’ és, teatralment parlant, un patafi.Paròdia pamfletària L’obra és del periodista Víctor Alexandre i explica en clau crítica el cas com un cabàs que li va succeir realment a l’Èric Bertran l’any 2004, quan tenia només catorze anys, i va enviar un correu electrònic a la cadena de supermercats DIA exigint-los que etiquetessin els seus productes en català. Com que va firmar el missatge amb el nom d’un suposat ‘Exèrcit del Fènix’ –una denominació manllevada de Harry Potter– , resulta que l’empresa DIA el va denunciar, que la Guàrdia Civil hi va intervenir i que va ser acusat de terrorisme i citat a declarar a Madrid, fins que finalment es va arxivar el cas. Una història així donaria per a una bona sàtira dels abusos i disbarats perpetrats pels poders de l’estat, però ni el text ni la posada en escena d’’Èric i l’Exèrcit del Fènix’ donen per res més que per una paròdia melodramàtica i pamfletària per a curts de gambals. La interpretació també s’ho ha ben de menester. Per acabar-ho d’adobar, el director ha optat per fer-hi intervenir a l’autèntic Èric Bertran en persona i la cosa deriva cap a una mena de ‘reality show’ ploricó i de pa sucat amb oli.
Martirologi insuportableL’obra acaba essent, doncs, l’exposició insuportablement estirada del martirologi i santificació de l’Èric, xicot de bona família catalana, és a dir benestant i independentista. Amb la insinuació de tesis tan irrefutables com: a) Des de la creació del món tots els mals ens vénen d’Espanya. b) A Madrid o són oligofrènics o torturadors o totes dues coses alhora. c) Els guàrdies civils, els jutges, els fiscals i d’altres col·laboradors dels aparells de l’estat són tots uns fatxes sortits d’un frenopàtic. d) Els catalanets de qualsevol procedència i condició tenim una bandera estelada i una pàtria única que es diu Països Catalans, que amb un nom així dóna fe que som un poble respectuós i no com altres. e) A Catalunya és molt més interessant aprendre el wolof –una de les llengües que es parlen al Senegal– que no pas el castellà... Amén.
Martirologi insuportableL’obra acaba essent, doncs, l’exposició insuportablement estirada del martirologi i santificació de l’Èric, xicot de bona família catalana, és a dir benestant i independentista. Amb la insinuació de tesis tan irrefutables com: a) Des de la creació del món tots els mals ens vénen d’Espanya. b) A Madrid o són oligofrènics o torturadors o totes dues coses alhora. c) Els guàrdies civils, els jutges, els fiscals i d’altres col·laboradors dels aparells de l’estat són tots uns fatxes sortits d’un frenopàtic. d) Els catalanets de qualsevol procedència i condició tenim una bandera estelada i una pàtria única que es diu Països Catalans, que amb un nom així dóna fe que som un poble respectuós i no com altres. e) A Catalunya és molt més interessant aprendre el wolof –una de les llengües que es parlen al Senegal– que no pas el castellà... Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada