www.elperiodico.cat
25 octubre 2007
Andorrà. Estrena al Romea una nova producció d''El senyor Perramon', de Josep Maria de Sagarra, un clàssic català. Tot un repte.
Joan Anton Rechi.
MARTA CERVERA
BARCELONA
--¿Per què El senyor Perramon?
--Des de feia temps, Calixto Bieito, responsable artístic del Romea, buscava un text clàssic català. Em va suggerir aquesta peça, una adaptació lliure de L'avar, de Molière, pensant que toca temes actuals i que teníem l'actor ideal, Boris Ruiz.
--Aquest text va ser estrenat pel mític còmic Joan Capri el 1960. ¿Ell i Ruiz s'assemblen?
--Gens, són com el dia i la nit. Capri era un actor cerebral, ho feia tot molt pensat. Boris és tot al contrari. És visceral, tot li surt de dins però funciona.
--¿Com és la seva versió?
--M'ha sortit mediterrània, pròxima a Eduardo de Filippo, amb personatges que xisclen i s'enfaden però acaben sent amics. Provinc d'una família xarnega. El meu pare era andalús i la meva mare, de la plana de Vic. Els personatges d'aquesta obra parlen en català com ella, amb un llenguatge molt ric, però es comporten d'una forma més andalusa.
--¿Se sent més pressionat que en altres estrenes al tractar-se del primer clàssic que estrena el Romea en els últims vuit anys?
--Em preocupa, com sempre, fer-ho bé. I, com que és una comèdia, que em titllin de comercial. Però, com deia Sagarra, el teatre està fet per connectar amb el públic. Això sí, espero que, a part de passar una bona estona, l'obra provoqui una sana reflexió sobre la manera com vivim, perquè parla de l'avarícia, i la nostra societat no ha canviat en aquest aspecte. Seguim tenint ganes d'acumular coses.
--¿Per què la trasllada d'època i temps?
--L'original de Sagarra transcorre dins d'una casa a finals del segle XIX. Jo he optat per acostar-la a l'espectador situant-la en la plena transició, en un casino de poble. En un lloc públic hi ha més espai per a l'imprevist, aporta dinamisme i frescor al muntatge.
--¿El més complex?
--Trobar l'equilibri entre la comicitat i el dramatisme. Hi ha personatges que pateixen i ho passen malament, com el fill del protagonista, que veu com el seu pare pretén casar-se amb la dona a qui ell estima.
--¿A quants senyors Perramon coneix vostè?
--A molts. N'hi ha prou de veure a la tele la quantitat de bancs que donen crèdits a l'instant. Els senyors Perramon d'avui gestionen macroempreses de crèdit i se segueixen enriquint prestant diners. I això que la usura està tipificada com a delicte.
25 octubre 2007
Andorrà. Estrena al Romea una nova producció d''El senyor Perramon', de Josep Maria de Sagarra, un clàssic català. Tot un repte.
Joan Anton Rechi.
MARTA CERVERA
BARCELONA
--¿Per què El senyor Perramon?
--Des de feia temps, Calixto Bieito, responsable artístic del Romea, buscava un text clàssic català. Em va suggerir aquesta peça, una adaptació lliure de L'avar, de Molière, pensant que toca temes actuals i que teníem l'actor ideal, Boris Ruiz.
--Aquest text va ser estrenat pel mític còmic Joan Capri el 1960. ¿Ell i Ruiz s'assemblen?
--Gens, són com el dia i la nit. Capri era un actor cerebral, ho feia tot molt pensat. Boris és tot al contrari. És visceral, tot li surt de dins però funciona.
--¿Com és la seva versió?
--M'ha sortit mediterrània, pròxima a Eduardo de Filippo, amb personatges que xisclen i s'enfaden però acaben sent amics. Provinc d'una família xarnega. El meu pare era andalús i la meva mare, de la plana de Vic. Els personatges d'aquesta obra parlen en català com ella, amb un llenguatge molt ric, però es comporten d'una forma més andalusa.
--¿Se sent més pressionat que en altres estrenes al tractar-se del primer clàssic que estrena el Romea en els últims vuit anys?
--Em preocupa, com sempre, fer-ho bé. I, com que és una comèdia, que em titllin de comercial. Però, com deia Sagarra, el teatre està fet per connectar amb el públic. Això sí, espero que, a part de passar una bona estona, l'obra provoqui una sana reflexió sobre la manera com vivim, perquè parla de l'avarícia, i la nostra societat no ha canviat en aquest aspecte. Seguim tenint ganes d'acumular coses.
--¿Per què la trasllada d'època i temps?
--L'original de Sagarra transcorre dins d'una casa a finals del segle XIX. Jo he optat per acostar-la a l'espectador situant-la en la plena transició, en un casino de poble. En un lloc públic hi ha més espai per a l'imprevist, aporta dinamisme i frescor al muntatge.
--¿El més complex?
--Trobar l'equilibri entre la comicitat i el dramatisme. Hi ha personatges que pateixen i ho passen malament, com el fill del protagonista, que veu com el seu pare pretén casar-se amb la dona a qui ell estima.
--¿A quants senyors Perramon coneix vostè?
--A molts. N'hi ha prou de veure a la tele la quantitat de bancs que donen crèdits a l'instant. Els senyors Perramon d'avui gestionen macroempreses de crèdit i se segueixen enriquint prestant diners. I això que la usura està tipificada com a delicte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada