12 octubre de 2007
Teresa Bruna
Flavià es deixa dirigir per Carol López
L’escenari del Club Capitol mostra un pis dels anys 40, amb paper a la paret, sofà, llum... No és per a cap obra costumista. És per a l’últim muntatge de Carles Flavià, titulat '10/12/44' "el dia que els meus pares van fer el polvo del qual en vaig sortir jo. És un dia important, fins i tot l’església té en compte el Dia de la Immaculada Concepció", diu
L’escenari del Club Capitol mostra un pis dels anys 40, amb paper a la paret, sofà, llum... No és per a cap obra costumista. És per a l’últim muntatge de Carles Flavià, titulat 10/12/44 “el dia que els meus pares van fer el polvo del qual en vaig sortir jo. És un dia important, fins i tot l’església té en compte el Dia de la Immaculada Concepció”, diu. Sense deixar la filosofia monologuista, “des de la pretensió, es podria dir que és una obra de teatre banyada de realitat”, opina Flavià. La responsable d’aquest apropament al teatre és Carol López, que l’ha dirigit: “N’ha sortit un Flavià un pelet més tendre, menys crispat, tot i que quan té mala llet, la té i, a més, fa el que vol”, diu la directora.Són sis monòlegs cosits de tal manera que es fonen en “la vida” de Flavià: “Vaig parlant del problema de te nir un nom, de tenir edat, de pensar, del sexe, del matrimoni... de tot el que una persona es va trobant a la vida”. El text l’ha escrit Flavià i, entre els dos, han tret i han posat coses. Flavià confessa que no és actor, però que “un actor, un capellà, un mestre... tenen en comú que s’adrecen a la gent. A mi se’m feia més difícil que m’escoltessin els discursos quan casava algú, que ara”. Asseguren que no improvisa gens, tot i que “sempre cau alguna morcilleta” perquè Flavià no pot evitar parlar de la realitat: a la roda de premsa ens va obsequiar amb un esplèndid i àcid relat sobre la Fira de Frankfurt. Potser si aneu a veure’l aviat, encara hi tornarà... Hi serà fins al 9 de desembre.
Flavià es deixa dirigir per Carol López
L’escenari del Club Capitol mostra un pis dels anys 40, amb paper a la paret, sofà, llum... No és per a cap obra costumista. És per a l’últim muntatge de Carles Flavià, titulat '10/12/44' "el dia que els meus pares van fer el polvo del qual en vaig sortir jo. És un dia important, fins i tot l’església té en compte el Dia de la Immaculada Concepció", diu
L’escenari del Club Capitol mostra un pis dels anys 40, amb paper a la paret, sofà, llum... No és per a cap obra costumista. És per a l’últim muntatge de Carles Flavià, titulat 10/12/44 “el dia que els meus pares van fer el polvo del qual en vaig sortir jo. És un dia important, fins i tot l’església té en compte el Dia de la Immaculada Concepció”, diu. Sense deixar la filosofia monologuista, “des de la pretensió, es podria dir que és una obra de teatre banyada de realitat”, opina Flavià. La responsable d’aquest apropament al teatre és Carol López, que l’ha dirigit: “N’ha sortit un Flavià un pelet més tendre, menys crispat, tot i que quan té mala llet, la té i, a més, fa el que vol”, diu la directora.Són sis monòlegs cosits de tal manera que es fonen en “la vida” de Flavià: “Vaig parlant del problema de te nir un nom, de tenir edat, de pensar, del sexe, del matrimoni... de tot el que una persona es va trobant a la vida”. El text l’ha escrit Flavià i, entre els dos, han tret i han posat coses. Flavià confessa que no és actor, però que “un actor, un capellà, un mestre... tenen en comú que s’adrecen a la gent. A mi se’m feia més difícil que m’escoltessin els discursos quan casava algú, que ara”. Asseguren que no improvisa gens, tot i que “sempre cau alguna morcilleta” perquè Flavià no pot evitar parlar de la realitat: a la roda de premsa ens va obsequiar amb un esplèndid i àcid relat sobre la Fira de Frankfurt. Potser si aneu a veure’l aviat, encara hi tornarà... Hi serà fins al 9 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada