29 octubre 2007
• El còmic va debutar amb èxit en un teatre gairebé ple d'un públic divers
• "Hauriadevenirmés sovint", va dir un fan que es va assabentar del xou en un locutori
Saïd Naciri, en un moment de la seva actuació, dissabte a la nit a la sala gran del Lliure. Foto: SERGIO LAINZ
MARTA CERVERABARCELONA
Els responsables del Lliure no les tenien totes poc abans del debut del còmic marroquí Saïd Naciri. Mai abans un teatre públic s'havia arriscat a invitar una estrella d'aquell país i hi havia dubtes sobre si l'experiment per atraure els immigrants al teatre funcionaria. Però, tal com els va advertir Naciri, el públic va respondre.Uns marroquins que s'havien assabentat de la presència de Saïd Naciri a través de la publicitat en un locutori, reclamaven més. "Hauria de venir una altra vegada perquè és molt bo. Fa humor intel.ligent", va dir Abdelileh Benfouzi, un immigrant que fa 14 anys que està entre espanyols. "A més, aquest teatre, que no coneixíem, és preciós".La sala principal del teatre que dirigeix Àlex Rigola es va omplir gairebé de gom a gom amb homes, dones i fins i tot nens, que van pagar 19 euros d'entrada, vestits a l'occidental en la seva majoria, tot i que també hi havia dones amb la túnica i el mocador. També hi havia molts catalans curiosos que hi van assistir amb ganes d'acostar-se a una cultura que guanya presència als nostres carrers, com va recordar Naciri en el seu xou. Van poder fer-ho gràcies a un aparellet per seguir per traducció simultània les divertidíssims històries de Naciri, que va parlar més en àrab que en francès.La festa va arrencar tan bon punt van apagar-se les llums. El públic musulmà va començar de sobte a aplaudir al ritme de la sintonia que obria l'espectacle, 100% marocain.
• "Hauriadevenirmés sovint", va dir un fan que es va assabentar del xou en un locutori
Saïd Naciri, en un moment de la seva actuació, dissabte a la nit a la sala gran del Lliure. Foto: SERGIO LAINZ
MARTA CERVERABARCELONA
Els responsables del Lliure no les tenien totes poc abans del debut del còmic marroquí Saïd Naciri. Mai abans un teatre públic s'havia arriscat a invitar una estrella d'aquell país i hi havia dubtes sobre si l'experiment per atraure els immigrants al teatre funcionaria. Però, tal com els va advertir Naciri, el públic va respondre.Uns marroquins que s'havien assabentat de la presència de Saïd Naciri a través de la publicitat en un locutori, reclamaven més. "Hauria de venir una altra vegada perquè és molt bo. Fa humor intel.ligent", va dir Abdelileh Benfouzi, un immigrant que fa 14 anys que està entre espanyols. "A més, aquest teatre, que no coneixíem, és preciós".La sala principal del teatre que dirigeix Àlex Rigola es va omplir gairebé de gom a gom amb homes, dones i fins i tot nens, que van pagar 19 euros d'entrada, vestits a l'occidental en la seva majoria, tot i que també hi havia dones amb la túnica i el mocador. També hi havia molts catalans curiosos que hi van assistir amb ganes d'acostar-se a una cultura que guanya presència als nostres carrers, com va recordar Naciri en el seu xou. Van poder fer-ho gràcies a un aparellet per seguir per traducció simultània les divertidíssims històries de Naciri, que va parlar més en àrab que en francès.La festa va arrencar tan bon punt van apagar-se les llums. El públic musulmà va començar de sobte a aplaudir al ritme de la sintonia que obria l'espectacle, 100% marocain.
RIALLES I APLAUDIMENTS
Naciri, una espècie d'Andreu Buenafuente, va retratar amb els seus monòlegs les virtuts i debilitats de la seva gent i el seu país. El còmic va fer riure amb històries que alabaven la generositat del seu poble, el seu amor a la fa- mília --"per això en lloc de viatjar al Carib tornen cada estiu amb els seus"-- i el do dels marroquins per carregar els cotxes al màxim. I va ser molt aplaudit quan va criticar la corrupció del Govern, la ineptitud del Parlament, a qui li va dedicar una cançó, i la falta d'infraestructures en un país en què, segons va dir, existeixen dues classes socials: la A, dels aposentats, i la D, dels que no tenen res. ¿Què devia estar pensant el vicecònsol del Marroc a Barcelona, present a la sala? Els seus paisans semblaven encantats amb la seva àcida radiografia.Tot i la censura en temes de sexe i religió --"els marroquins són molt conservadors, encara que visquin fora del seu país", va dir l'humorista divendres-- va acabar el seu xou imitant una prostituta i un gai. En la seva última aparició (amb gel.laba i gran barba) rebia una trucada d'Al-Qaida. "¿Com, que miri els vídeos per Internet? ¿Que m'ho passaré bomba?", deia en l'esquetx d'un creient que es negava a saltar pels aires i provocar la mort d'innocents. En aquest número, com en molts altres, va fer partir de riure el públic. ¡Que sa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada