Can Gassol acull ‘El mal menor', una mostra de "teatre bastard"
Una cinquantena justa d'espectadors va aplegar divendres passat la segona convocatòria del cicle de petit format amb què l'Institut Municipal d'Acció Cultural ha volgut estrenar la nau de Can Gassol, el nou Centre de Creació d'Arts Escèniques de la ciutat. S'hi presentava 'El mal menor', protagonitzat per David Climent, Pablo Molinero i Nacho Vera, del grup "loscorderos.sc". L'espectacle va propiciar, aprofitant la flexibilitat que ofereix el local, la disposició del públic amb grades i un plantejament de l'espai escènic diferent del que s'havia pogut veure fa tres setmanes, el dia que la nau va obrir portes.
Experiència àmplia
La companyia "loscorderos.sc" va començar la seva trajectòria artística conjunta l'any 2003. De llavors ençà han tirat endavant sis produccions, una de les quals, el videomuntatge 'Shakespeare meeting-point', va servir el 2005 per inaugurar la tercera edició del Festival Shakespeare, quan encara es feia a Santa Susanna. Els seus components, però, compten amb una experiència molt més dilatada, duta a terme en grups diversos, entre els quals La Fura dels Baus o la companyia de Sol Picó. Han treballat tant l'audiovisual, la dansa, el cant o la improvisació, com el teatre de carrer, el gestual i el de text. També s'han implicat en projectes de formació i d'experimentació d'aquests i d'altres llenguatges escènics. Actualment se'ls engloba més aviat en l'àmbit del teatre físic i de les noves dramatúrgies.
Contundència
La línia de treball de "loscorderos.sc" no es recolza en la posada en escena d'un text dramàtic preexistent, ni tampoc en la narració purament descriptiva de fets manllevats de la realitat. El que volen, diuen, és crear els seus propis universos referencials a base de l'exercici combinat de la paraula i de les potencialitats del cos. Amb la mixtura de tota mena de tècniques i disciplines escèniques i de material artístic igualment divers, s'empesquen unes propostes que sovint resulten desconcertants i contradictòries. És el que ells anomenen "teatre bastard". Perquè a la seva manera defuig les convencions i busca la contundència jugant molt amb l'energia física i corporal, però també amb textos, sons, imatges, espais, objectes, aparences o el que sigui. I perquè s'adreça més que res als instints i a les emocions del públic.
Ostentació
'El mal menor' que es va poder veure divendres passat respon tanmateix a aquestes premisses i aborda el tema del poder. O això almenys asseguren els de "loscorderos.sc": del poder com a motor de tot el que fem els humans, com a font de les ficcions que regeixen la nostra vida i, sobretot, com a evidència que s'expressa a través dels mitjans de comunicació, el gran invent de què es serveix. Amb aquesta pretensió omplen l'escena i els vuitanta minuts de l'espectacle d'andròmines, llumetes, projeccions, fumerols, sorolls i efectes diversos, per dur-hi a terme un dispendi de moviments espasmòdics, bots, equilibris, cantarelles i molta xerrera, en una ostentació de domini tècnic admirable. Ara bé, tot és dispers, fragmentari i críptic. Fins a l'excés. Tant, que arriba a empatxar. I com que s'esplaien en la inintel•ligibilitat, poden passar dues coses. Que la cosa t'enganxi, o que no. Als que ens va ocórrer això segon, des de la distància d'una curiositat descreguda, vam poder adonar-nos que la nau de Can Gassol dóna per molt.
