La direcció de Tere Almar, factor d'èxit de la Fira Mediterrània de Manresa
Diumenge es va cloure la tretzena edició de Fira Mediterrània, la mostra dedicada a espectacles d'arrel tradicional que des de fa tres anys, sota la direcció artística de la mataronina Tere Almar, ha aconseguit donar un salt qualitatiu considerable. Amb un enfocament que combina de manera agosarada les referències al patrimoni cultural popular i alhora les propostes creatives més innovadores, aquest certamen manresà ha sabut guanyar-se el favor d'un públic cada cop més nombrós i divers i captar també l'interès d'un important sector professional. Avui és ja en tot l'àmbit estatal el segon mercat de les arts escèniques amb major presència internacional.
El moviment, un llenguatge universal
L'edició d'aquest any ha tingut un esment especial pel moviment, entès com a mitjà expressiu que posa en joc experiències, sensacions i emocions d'allò més variat, que connecta les arrels mediterrànies més atàviques amb un munt de fórmules de creació artística ben actuals i que traspassa igualment fronteres entre contrades, conceptes o disciplines artístiques. L'espectacle inaugural va estar protagonitzat per la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi que ara compleix trenta anys i que va presentar la reposició actualitzada de 'Belmonte', un dels seus muntatges més emblemàtics. Justament aquest espectacle es podrà veure a Mataró el proper dissabte, a les 9 del vespre, al Teatre Monumental.
Xifres contundents
En conjunt, Fira Mediterrània ha ofert del 4 al 7 de novembre 266 actuacions de 143 companyies de 20 països, entre circ, dansa, música, teatre, contes i jocs. 50 d'aquestes propostes han estat estrenes: 27 absolutes, 5 a l'estat espanyol, 5 als Països Catalans i 13 a Catalunya. Hi ha hagut també quatre exposicions i fins i tot, per primer cop, un apartat "off". Pel que fa a la dimensió, no pas menor, que Fira Mediterrània té com a mercat professional, cal remarcar que l'espai de la Llotja ha comptat amb 40 estands i s'hi han acreditat prop de mil cent professionals, molts de fora de Catalunya, cosa que ratifica el caràcter rellevant del seu rang internacional.
Fins i tot en Robafaves
Com a anècdota cal subratllar la participació dels nans i els gegants de Mataró, un fet excepcional, si es té en compte com són de gasius en Robafaves i companyia quan es tracta de sortir de casa. En l'espectacle de cloenda davant l'ajuntament de la capital del Bages les nostres figures van compartir actuació amb d'altres de Badalona, de Manlleu, de Manresa, de Santa Coloma i de Vic. Va ser un insòlit muntatge cosmopolita centrat en els giravolts, en què les coreografies pròpies de gegants i nans es van combinar amb les danses i girs dels participants en el taller del ballarí turc Ziya Azazi, que recrea els moviments rotatoris dels dervixos de la tradició sufí de la Turquia asiàtica. Després, el punt final va tenir també accent mataroní, perquè va anar a càrrec del grup La Coixinera.
publicat per
Comas Soler
www.totmataro.cat
9 de novembre de 2010