El festival InOut impulsa la gira de la companyia de reclusos de Quatre Camins per presons catalanes
Els interns representen una comèdia sobre les fronteres físiques i mentals
Una, dues, tres, quatre, cinc, sis... portes metàl•liques que s'obren i es tanquen. Són les fronteres físiques que separen els espectadors de la platea, al Centre Penitenciari Quatre Camins, on la companyia TeatroDentro -amb cinc interns a l'elenc i tres tècnics- va estrenar la setmana passada Allò que dic allò que faig. Una comèdia que, sota la direcció del francès Thomas Louvat, parla, precisament, de fronteres. De les físiques i de les psicològiques. I sobretot dels murs que es comencen a construir ja al nucli de la família.
Enderrocar els de les presons i fer visible tot el que es fa, a nivell artístic, entre les parets dels centres penitenciaris és l'objectiu de l'associació Transformas, que fins al dia 28 organitza el segon festival InOut, amb activitats en diversos espais i presons de Catalunya. A Quatre Camins, més d'un centenar de persones -entre elles alumnes d'un institut de Granollers- van aplaudir, tots drets, una comèdia que visibilitza la tasca del col•lectiu. L'InOut diverteix i també trenca barreres.
Assajos diaris
Kiko, J.C. Aparicio, Toni Inglés, Nasser Laarilli Amaya i Ildefonso Jodar, tots ells privats de llibertat, formen el repartiment del muntatge, juntament amb Laura Gil i Eva García, directora d'InOut. Aquest any, per primera vegada, la companyia se n'anirà de gira. Això sí, els bolos seran en altres centres penitenciaris: Lledoners (20 de novembre) i Brians I (26), amb funcions per als interns i per al públic extern. «És un primer pas: el nostre objectiu és que poguessin arribar a actuar en teatres de Barcelona o de qualsevol ciutat», apunten els responsables.
Un cop travessat el laberint de corredors i patis s'arriba a la gran sala teatre on la companyia es prepara per a la funció. Sembla un poliesportiu, amb 400 cadires com a platea i un fossat que la separa de l'escenari. Allà dalt hi ha els que hi volen ser. «Acceptem a la companyia tots els reclusos, sense restriccions per condemna o per capacitats artístiques. Només exigim una motivació per seguir els assajos [cada tarda de dilluns a divendres], i això ja comporta una selecció natural. Dels més de 20 que es van apuntar als tallers en van quedar vuit», explica Louvat.
Entre bastidors, els interns han descobert un nou món que, a part de l'aprenentatge escènic, els obre les portes a la imaginació i l'amistat. «Ens ensenyen a vocalitzar, expressió corporal... Ens ho passem molt bé i t'oblides de la duresa de la presó. Som un grup d'amics, com una família», diu Nasser, que fa cinc anys dels 28 que té que està a l'ombra. «Per fer tonteries, robar», informa. Li encanta «fer riure» la gent i està molt content per la gira.
Toni Inglés fa un lustre que es posa en la pell dels altres. «No havia pensat mai fer d'actor però em va enganxar l'experiència i tant de bo quan surti pugui fer alguna cosa». Després d'una dècada tancat per «robatori», només li queden 20 mesos. Ja té plans: el 2013 anirà convidat al festival de presons de Milà. El teatre, assegura, li ha servit de teràpia. «Abans era molt busca-raons i acabava sovint a la cel•la de càstig. Ja no em barallo».
No hi ha estrelles a l'elenc. Els líders, tan habituals en l'univers carcerari, són a la presó. «Treballem l'horitzontalitat per contrarestar el que viuen», diu el director. En el muntatge (amb tècniques del teatre de l'oprimit d'Augusto Boal), els actors s'alternen els papers en cadascun dels quatre capítols. Tots són el pare -apoltronat al sofà- i els tres fills -algun gandul i mangui-. García és la mare que fuig per ser actriu, i Gil, una nòvia embarassada. És una història creada per Louvat a partir de les paraules i les idees dels interns. «La frontera entre el que dic i el que faig... Les fronteres no són només físiques. El sistema és el que oprimeix...», repeteixen a la funció. «Tots estem presos. Els de fora també», conclou Nasser.
PULICAT PER
IMMA FERNÁNDEZ
FOTO : JOSEP GARCIA (Actors entre reixes 8 Una escena de l'aplaudit muntatge 'Allò que dic allò que faig', a Quatre Camins)
BARCELONA
WWW.ELPERIODICO.CAT
10 DE NOVEMBRE DE 2010