El dijous dia 25 arriba l’estiu al TNC amb l’estrena d’Agost, un dels espectacles més esperats de la temporada des de que ens la van presentar. El projecte ens va despertar la curiositat per ser una superproducció que dirigeix el mateix Sergi Belbel, amb una escenografia espectacular de Max Glaenzel i Estel Cristià i 13 actors de primera línia: Jordi Banacolocha, Abel Folk, Montse German, Maife Gil, Anna Lizaran, Òscar Molina, Rosa Renom, Albert Triola, Manuel Veiga,Carles Velat, Emma Vilarasau i la jove Clara de Ramon, la única que s’ha escollit mitjançant un càsting. Almudena Lomba té un paper especial: és una india que entra al servei de la casa i observa. Ella és la mirada que ho capta tot, diu Belbel. Tot un desplegament al servei d’un text que ha fet merèixer al seu autor, Tracy Letts, dos prestigiosos premis: el Pulitzer i el Tony de Teatre. L’espectacle es va estrenar a Chicago el 2007 i va passar ràpidament a Broadway donada l’esplèndida acollida del públic. Ara tindrem ocasió de disfrutar-lo en la versió catalana, traduïda per Joan Sellent, fins al 23 de gener. I a fe que el disfrutarem, perquè dura 4 h 15 minuts! Amb dos descansos, això si...
Sergi Belbel, que no amaga el seu entusiasme per l’obra, explica que la crítica l’ha titllat de La gran tragicomèdia del segle XXI. Se centra en una família amb tres generacions, que és la base per parlar de la vida en general: És una història enorme explicada a través de petites històries. És una metàfora de la desintegració, la desolació i la crisi de valors del nostre segle, diu.
L’argument gira al voltant d’un fet detonant, que reuneix tota la família a la casa pairal. Un cop junts, sorgeixen tensions, alegries... històries que tots portem a flor de pell perquè són profundament humanes i actuals. I esclaten tots els conflictes! Per a Vilarasau: L’obra parla del que ens passa a tots, però està capitanejada per dones. Hi ha una mare molt potent que té tres filles. I la relació d’una mare i una filla és la més complicada que existeix. I està molt ben explicada. De la solvència del text, tothom en parla: Tinc la sensació d’haver participat a moltes coses que estan molt bé, però a poques d’excepcionals. Aquest és un dels textos millors que he llegit mai. Estic molt agraït i satisfet d’haver pogut participar al projecte, tots el recordarem molts anys, assegura Abel Folk, que considera que té un nivell cultural altíssim i és com un culebrot, divertida, àgil, amb un text extraordinari que parla de coses que tots coneixem. I com tot passa sota la calor xafogosa de l’agost, les tensions es refermen.
Anna Lizaran, que interpreta la mare, també confirma que va llegir el llibre d’una revolada sense poder-lo deixar. El meu paper és complicat perquè parla d’una manera molt especial, però en Sallent m’ho ha deixat molt bé..., diu. Sobre ella, Belbel apunta que està a punt de rodar-se una versió cinematogràfica i que Merryl Streep interpretarà el paper de mare: Li aniria bé venir a veure l’Anna primer, per saber com es fa el paper. Està extraordinària!. Significa també el retorn als escenaris de Carles Velat, després de molts anys: Em van passar el text i, malgrat la llargada, no vaig poder parar de llegir. Per això vaig acceptar de seguida!, diu.
L’acció se situa a Oklahoma, en un poble on abans hi havia indis. Tracy Letts va néixer en aquesta regió i coneix a fons la relació entre els blancs i els originaris indis. L’escenografia és com una casa de nines oberta, on es veuen totes les estances. Mentre una escena passa a una habitació o al menjador, altres actors poden estar visibles a una altra cambra, fent les seves coses o movent-se.
Domènec Reixach, antic director artístic del TNC, va ser qui va parlar a Belbel d’aquest text per primera vegada: Ell ja era a Focus, es va interessar molt per l’obra i de seguida va veure que l’havien de interpretar Emma Vilarasau i Anna Lizaran. Focus va comprar els drets però no la van tirar endavant donada la gran envergadura escènica que comporta. Mentrestant, vaig saber que existia una traducció de Joan Sallent al català i la vaig llegir. Em va encantar, em va colpir, em van venir moltes ganes de dirigir-la. Focus ens va oferir els drets i aquí està. Vaig tenir la sort que L’Anna i l’Emma van acceptar un altre director. De fet, he tingut una sort immensa perquè tots m’han dit que si a la primera!, exclama, cofoi.
Un espectacle ideal per a les festes nadalenques, quan tots vivim envoltats de trobades familiars, sopars i obligacions socials. Ens hi veurem retratats, tot i ser l’hivern!
Publicat per
Teresa Bruna
http://www.teatral.net
19 de novembre de 2010
