Xavier Albertí dirigeix la versió musical de la novel•la més barcelonina del poeta
El Teatre Lliure estrena aquest dimecres l'adaptació escènica de la novel•la 'Vida Privada', de Josep Maria de Sagarra, una incisiva mirada sobre la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle XX, que el director Xavier Albertí ha volgut amb molta música de l'època i sense trair l'estil del seu autor. Considerada com la "novel•la emblemàtica" sobre la capital catalana, Albertí recupera ara 'Vida Privada' per als escenaris, a punt de complir-se els cinquanta anys de la mort de Sagarra, amb el seu particular toc personal i amb ganes que les noves generacions coneguin "una novel•la de novel•les", "un veritable monument de la llengua literària" i "un paradigma de l'excepcional Edat d'Or del periodisme català".
L'espectador es trobarà amb un muntatge de gairebé tres hores de durada en el qual es barreja vodevil amb melodrama, comèdia i farsa amb teatre musical, i cabaret amb teatre social. A l'escenari, una gran escala i un llit seran els objectes més visibles. Tots els actors, a més d'interpretar els seus papers, cantaran i ballaran. Encara que Sagarra va escriure la novel•la al 1932, el muntatge de Xavier Albertí, que podrà veure's fins al 5 de desembre, deixa oberta la porta perquè l'espectador entrevegi a l'horitzó l'adveniment d'una nova època històrica, amb l'arribada de la guerra civil i la dictadura.
Pere Arquillué, Imma Colomer, Xavier Frau, Àurea Márquez, Alícia Pérez, Mont Plans, Alba Pujol i Oriol Genís són alguns dels actors que donaran vida a uns personatges heterogenis, que tant recorren la Barcelona de l'alta societat, amb els salons i les sales de juntes, com les barriades més fosques, amb els prostíbuls, els pistolers i els homes i les dones més patibularis. I al centre de la trama, la família Llaberola, una de les més importants de la burgesia barcelonina, que es troba en un moment de decadència, amb els joves hereus fonent el patrimoni, en un procés de degradació social i moral imparable.
publicat per
efe / llamalla.cat
www.lamalla.cat
3 de novembre de 2010
