Ahir parlava del actor més petit i avui parlarem dels més grans. A l'escenari i fent de pastors tenim dos exponents de la sala. Un de tota la vida el Miquel Giribés , no tira la tovallola encara i a vingut tots els dies que a pogut a fer de pastor. El Miquel ens podria explicar les mil i una d'aquesta casa, es dels pocs que queda de la gent de tota la vida.L'altre el Josep Maria Gironés va entrar una mica més tard al Centre. També es un exemple de superació personal tot i els paranys que la salut li ha posat .
Els dos però tenen una cosa en comú el seu últim personatge als Pastorets va ser el Jehú.
Fills , nets , gendres , joves del Josep Maria i el Miquel també han fet els Pastorets aquesta temporada. Tres generacions d'alt l'escenari que es diu aviat.
Un tercer es el gran Carles Maicas, director dels Pastorets fins l'any passat , per allò dels cicles. Director de mil i un muntatge a la Sala i fora , dons aquest any a fet de pastor , assistint als assajos de corals que s'ha fet els dilluns i dijous. També m'ha donat un cop de mà amb la direcció artística.
El Antoni Grau que encara fa el Jehu, seria d’aquesta generació el més vetarà fent el paper.
Tècnicament parlant el Jordi Ramon i el Antoni Vellvehi aguantant al peu del canó. Estant cansats de tants i tants anys en feines tècniques i es que els anys no passen en va, però quan se'ls hi demana encara no saben dir que "no".
I per no parlar de la Roser Rovira , ara en feines de personal de sala que aquesta temporada però ens a donat un cop de mà fent el sorteig i vestida de “dimonia” a les últimes representacions per l’operació de la Paquita. La Roser no te manies.
Per acabar aquest petit repàs d’avui , no podia deixar la Maria Rosa Albi. El que a venut d'entrades aquesta dona per les representacions que s'han fet a la Sala , no ho sabrem mai. El bé que ha fet i fa agafant el telèfon durant molts any les 24 hores del dia no te preu. I avui en dia encara al peu del canó , atenent a tothom, trucant a la gent que es queda sense entrades quan ni sobra alguna , acomiadant a la gent quan surt de la sala. Aquesta dona es mereix un homenatge popular , per que ara com ara es l'ultima taquillera de les de tota la vida que queda a Mataró. Segur que el “servi-caixa” no donaria a la Sala tant excel·lent resultat.
Que !! algú de vosaltres diria que en té 80.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada