27 de febrer 2008

Teatre en construcció




www.elperiodico.cat
18 febrer 2008

• El director Oriol Broggi dóna forma a 'El cercle de guix caucasià', amb Anna Lizaran i Marta Marco com a protagonistes de l'èpica història que evoca el judici salomònic

Una escena del muntatge d'Oriol Broggi que es representa a la Sala Gran del TNC. Foto: SANTIAGO BARTOLOMÉ
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

"El teatre és construir una història entre tots", deia Bertolt Brecht, i Oriol Broggi ha pres les seves paraules per al seu debut a la Sala Gran del TNC. Entre tots --14 actors, un cantant i sis músics-- donen forma a El cercle de guix caucasià, text del dramaturg alemany que evoca el judici salomònic per la custòdia d'un nen.
Una tarda d'assaig, el jove director observa des de la platea les gairebé tres hores de funció. En un racó, l'Orquestra Cap Sant Roc afina els seus trastos: instruments realitzats per Roger Aixut amb peces de màquines de cosir, fustes i llaunes. En una butaca, observa el seu treball el prestigiós i simpàtic Jean-Guy Lecat, que va ser durant 25 anys l'escenògraf del gran Peter Brook. Junts --per a la representació el 1983 de La tragedia de Carmen-- van descobrir els abandonats tallers del Mercat de les Flors i els van transformar en espai teatral. "L'alcalde Pasqual Maragall no volia ni veure'ns, però el vam convèncer", diu de broma.

Decorat "simple, neutral"
Lecat ha ideat per al TNC un decorat "molt simple, neutral, de tons suaus, que reflecteix la terra dels pobres, la natura". Una escenografia "per a ànimes dolces", defineix Anna Lizaran, protagonista juntament amb Marta Marco. Pedra, sorra i bambú, i teles que van i vénen. "Aquí hi ha diners, però quan estreno a Dublín, he de fer jo solet tot el decorat amb la meva dona, que m'ajuda en el vestuari", explica Lecat.
La funció s'obre amb un joc metateatral: sota una pluja fictícia, l'elenc entra per una gran porta frontal de l'edifici. Víctor Estévez, el cantant narrador, comença a explicar una història i els actors construeixen l'escenari plantant les canyes sobre la sorra (així es comprimeix i aproxima l'espai escènic). A l'extriunfito Víctor no li tremola la veu davant del seu primer repte teatral: "Broggi buscava un Tom Waits però em va elegir encara que el meu registre és més agut".
Marta Marco porta el pes de la primera llarga hora i mitja. És Grushe, la criada que es fa càrrec d'un nadó quan la seva mare fuig després d'una rebel.lió que decapita el pare, governador d'una ciutat caucàsica. En el seu viatge, ha d'afrontar les travetes de la trama --repudiada per ser pobre i mare soltera-- i del seu genoll lesionat. "És una història molt actual; ara hi ha moltes adopcions".
A la segona part s'imposen la veu i els gestos d'Anna Lizaran, transvestida en el jutge Azdak, que, a l'aparèixer la mare biològica del nen, ha de dirimir la seva custòdia. "És cràpula, borratxo i pesseter, però exerceix la justícia amb sentit comú i a favor del feble", defineix l'actriu, que ja porta diversos Brecht al damunt i encara els recorda: "És dolent l'huracà, és dolent el tifó, però tan dolent com l'home no hi ha res", cita. I afegeix: "Per a aquest autor, la gent és molt dolenta o molt bona; hi ha els dos extrems".

Els llavis del ninot
La narració avança i l'observació detallada de Broggi es fica en els més mínims detalls, com els llavis del ninot que representa el nen durant quasi tota l'obra (en carn i os només apareix dos minuts al final). "Són massa vermells. Posa-hi una mica de blanc". Sergi Belbel, director del TNC, el contradiu: "Mira aquesta foto: el meu fill a aquesta edat tenia aquests llavis". S'acaba l'assaig amb el judici salomònic en què intervé un menor. Dos petits atenen les instruccions de Broggi: "És una escena amb molts crits, però no us espanteu".

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...