www.elperiodico.cat
12 febrer 2008
Gonzalo Pérez de Olaguer presenta 'Els anys difícils del teatre català'
I. F.
Es va fer molt petita la gran Cúpula Venus en un acte, el d'ahir a la nit, que es va viure més com el sentit homenatge a l'amic que com a acte de presentació d'un llibre que, segons el seu autor, "ha pretès omplir el buit d'una època fosca per al teatre i per a Catalunya". Ahir, amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla, la gent del teatre va
abarrotar la sala de la Rambla per fer costat al crític teatral i, sobretot, a l'amic Gonzalo. Hi eren Pepe Rubianes, Mario Gas, Carles Canut, Josep Maria Pou, Calixto Bieito, Ricard Salvat, Àlex Rigola, Loquillo i molts altres que van voler compartir amb ell abraçades i emocions.
Van parlar d'Els anys difícils del teatre català i de la sensibilitat i rigor del seu autor Carme Tierz, col.laboradora d'EL PERIÓDICO, l'editor de l'obra, Alfred Arola, i Joan-Anton Benach, que ha estat i és íntim company de butaca del periodista durant més de mig segle. "És la persona, potser amb Ricard Salvat, que més sap de teatre d'aquest país. Però jo li agraeixo sobretot com és", va dir Benach. Un molt emocionat Pérez de Olaguer va prendre la paraula per agrair a tots els que l'han recolzat en "els moments difícils d'una malaltia cruel". "No vull que això s'acabi en melodrama", va dir entre ovacions. Montilla va tancar els parlaments amb ironia i elogis: "Jo no sóc pas home de teatre, tot i que en la meva professió hi ha gent que s'hi dedica", va fer broma el president, que va alabar la professionalitat del periodista i el va animar a "seguir endavant amb la lluita".
La vetllada va culminar amb un apoteòsic karaoke dirigit per l'actriu Roser Batalla, que va versionar A la meva manera, de Frank Sinatra, amb una lletra dedicada al protagonista: "... I està clar, i tu ho saps bé/ que ets estimat per un munt de gent/ perquè ets senzill, perquè ets obert, i fas bon ús del teu talent/ perquè com tu no hi ha ningú, amic Gonzalo...".
12 febrer 2008
Gonzalo Pérez de Olaguer presenta 'Els anys difícils del teatre català'
I. F.
Es va fer molt petita la gran Cúpula Venus en un acte, el d'ahir a la nit, que es va viure més com el sentit homenatge a l'amic que com a acte de presentació d'un llibre que, segons el seu autor, "ha pretès omplir el buit d'una època fosca per al teatre i per a Catalunya". Ahir, amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla, la gent del teatre va
abarrotar la sala de la Rambla per fer costat al crític teatral i, sobretot, a l'amic Gonzalo. Hi eren Pepe Rubianes, Mario Gas, Carles Canut, Josep Maria Pou, Calixto Bieito, Ricard Salvat, Àlex Rigola, Loquillo i molts altres que van voler compartir amb ell abraçades i emocions.
Van parlar d'Els anys difícils del teatre català i de la sensibilitat i rigor del seu autor Carme Tierz, col.laboradora d'EL PERIÓDICO, l'editor de l'obra, Alfred Arola, i Joan-Anton Benach, que ha estat i és íntim company de butaca del periodista durant més de mig segle. "És la persona, potser amb Ricard Salvat, que més sap de teatre d'aquest país. Però jo li agraeixo sobretot com és", va dir Benach. Un molt emocionat Pérez de Olaguer va prendre la paraula per agrair a tots els que l'han recolzat en "els moments difícils d'una malaltia cruel". "No vull que això s'acabi en melodrama", va dir entre ovacions. Montilla va tancar els parlaments amb ironia i elogis: "Jo no sóc pas home de teatre, tot i que en la meva professió hi ha gent que s'hi dedica", va fer broma el president, que va alabar la professionalitat del periodista i el va animar a "seguir endavant amb la lluita".
La vetllada va culminar amb un apoteòsic karaoke dirigit per l'actriu Roser Batalla, que va versionar A la meva manera, de Frank Sinatra, amb una lletra dedicada al protagonista: "... I està clar, i tu ho saps bé/ que ets estimat per un munt de gent/ perquè ets senzill, perquè ets obert, i fas bon ús del teu talent/ perquè com tu no hi ha ningú, amic Gonzalo...".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada