www.totmataro.cat
19 febrer 2008
Pere Arquillué protagonitza ‘El silenci del mar’
Comas Soler Cultura
Els tres Centres d’Arts Escèniques existents a Catalunya –Reus, Terrassa i Salt– s’han posat d’acord per fer una primera coproducció conjunta: ‘El silenci del mar’. És la posada en escena d’una novel·la curta escrita l’any 1941, a l’inici de l’ocupació nazi de França. El seu autor, Jean Bruller, que la signà amb el pseudònim de Vercors, la va haver de publicar clandestinament el 1943. Més tard ell mateix en va fer l’adaptació teatral i l’any 1949, en versió cinematogràfica, va constituir l’òpera prima de Jean-Pierre Melville, un dels precursors de la “nouvelle vague”.
Converses sense resposta
‘El silenci del mar’ és una història volgudament senzilla que explica la convivència forçada d’una família francesa, formada per un oncle i la neboda, amb un oficial alemany de les tropes d’ocupació que s’allotja a casa seva. Decideixen seguir vivint com si no hi fos, ignorant-lo i sense dirigir-li cap paraula. D’aquesta manera, durant mesos, mantenen una postura activa de dignitat i de rebel·lia enfront de la situació que els ha tocat patir. Per la seva banda, el militar manté amb ells una conversa cada vespre, sense esperar cap resposta. En aquests soliloquis reitera quotidianament la seva admiració envers el paisatge, la cultura i l’esperit dels habitants de França. Així, de mica en mica, es van establint entre tots tres unes complexes relacions de connivència i fins i tot sentiments d’estima que mai no arriben a explicitar-se.
Proposta reeixida
Dirigida encertadament per Miquel Gòrriz, la teatralització d’aquesta obra presenta força al·licients, començant per una dramatúrgia que mitjançant una narració en off subratlla l’existència de les diverses veus interiors, amb les seves possibles lectures, i evita que la peça acabi essent una faula de bons i dolents. A més, la traducció catalana de l’original francès que n’ha fet Narcís Comadira és d’una bellesa remarcable i serveix bé a l’acció dramàtica. Pel que fa a la cuidada escenografia de Lluc Castells, afavoreix la creació d’un ambient amb connotacions reals i simbòliques alhora. És l’estança de la casa francesa amb les parets aparentment mig derruïdes i rodejada d’aigua, on, amb l’ajuda d’una il·luminació molt afinada, es reflecteix com en un mirall cada petit moviment dels actors. En la interpretació, sobresurt Pere Arquillué en el paper de l’oficial Werner von Ebrennac, que amb un tempo lent però intens sap modular amb mestria els matisos d’un personatge que té trets de duresa i de proximitat. El secunda també esplèndidament el gest silent de Xicu Masó i Míriam Alamany que dóna sentit, forma i mesura al cúmul de sentiments contradictoris que l’obra suggereix. Una proposta sens dubte interessant que es podrà veure del 21 de febrer al 16 de març a la Sala Muntaner de Barcelona.
19 febrer 2008
Pere Arquillué protagonitza ‘El silenci del mar’
Comas Soler Cultura
Els tres Centres d’Arts Escèniques existents a Catalunya –Reus, Terrassa i Salt– s’han posat d’acord per fer una primera coproducció conjunta: ‘El silenci del mar’. És la posada en escena d’una novel·la curta escrita l’any 1941, a l’inici de l’ocupació nazi de França. El seu autor, Jean Bruller, que la signà amb el pseudònim de Vercors, la va haver de publicar clandestinament el 1943. Més tard ell mateix en va fer l’adaptació teatral i l’any 1949, en versió cinematogràfica, va constituir l’òpera prima de Jean-Pierre Melville, un dels precursors de la “nouvelle vague”.
Converses sense resposta
‘El silenci del mar’ és una història volgudament senzilla que explica la convivència forçada d’una família francesa, formada per un oncle i la neboda, amb un oficial alemany de les tropes d’ocupació que s’allotja a casa seva. Decideixen seguir vivint com si no hi fos, ignorant-lo i sense dirigir-li cap paraula. D’aquesta manera, durant mesos, mantenen una postura activa de dignitat i de rebel·lia enfront de la situació que els ha tocat patir. Per la seva banda, el militar manté amb ells una conversa cada vespre, sense esperar cap resposta. En aquests soliloquis reitera quotidianament la seva admiració envers el paisatge, la cultura i l’esperit dels habitants de França. Així, de mica en mica, es van establint entre tots tres unes complexes relacions de connivència i fins i tot sentiments d’estima que mai no arriben a explicitar-se.
Proposta reeixida
Dirigida encertadament per Miquel Gòrriz, la teatralització d’aquesta obra presenta força al·licients, començant per una dramatúrgia que mitjançant una narració en off subratlla l’existència de les diverses veus interiors, amb les seves possibles lectures, i evita que la peça acabi essent una faula de bons i dolents. A més, la traducció catalana de l’original francès que n’ha fet Narcís Comadira és d’una bellesa remarcable i serveix bé a l’acció dramàtica. Pel que fa a la cuidada escenografia de Lluc Castells, afavoreix la creació d’un ambient amb connotacions reals i simbòliques alhora. És l’estança de la casa francesa amb les parets aparentment mig derruïdes i rodejada d’aigua, on, amb l’ajuda d’una il·luminació molt afinada, es reflecteix com en un mirall cada petit moviment dels actors. En la interpretació, sobresurt Pere Arquillué en el paper de l’oficial Werner von Ebrennac, que amb un tempo lent però intens sap modular amb mestria els matisos d’un personatge que té trets de duresa i de proximitat. El secunda també esplèndidament el gest silent de Xicu Masó i Míriam Alamany que dóna sentit, forma i mesura al cúmul de sentiments contradictoris que l’obra suggereix. Una proposta sens dubte interessant que es podrà veure del 21 de febrer al 16 de març a la Sala Muntaner de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada