www.elperiodico.cat
16 febrer 2008
Anna Lizaran brilla a 'El cercle de guix caucasià'
Anna Lizaran, a l'obra.
GONZALO Pérez de Olaguer
¡Quin tros d'actriu! Amb totes les raons del món Anna Lizaran s'ha gua- nyat el títol de gran dama de l'escena catalana. Va posar la primera pedra el 1976, quan amb Lluís Pasqual, Fabià Puigserver i un grup de gent de teatre va crear el Lliure de Gràcia. En aquests més de 30 anys s'ha anat consolidant com el que avui és: una grandíssima actriu, amb un cabal de registres imponent. La segona part del Brecht del Teatre Nacional (El cercle de guix caucasià), tota seva, és una explosió d'actriu, que pot amb tot, fa oblidar els errors de la llarga primera part i acaba fent aixecar el públic dels seients. Ella i Marta Marco, és just dir-ho.
40 personatges en escena
El cercle de guix caucasià (1944) és un dels millors textos didàctics que usa subtilment la fórmula del teatre dins del teatre. Des d'una complexa estructura, Brecht parla de justícia, de les guerres, de la doble moral i aquest text té alguna cosa de conte moral amb final feliç. Brecht, en bona part del seu teatre, volia canviar el món a través de l'escena. Amb més de 40 personatges --molts doblats pel director, Oriol Broggi-- en té dos de principals: Grusche (Marta Marco) i el jutge Azdak (Anna Lizaran). El judici sobre els drets d'una mare adoptiva i una de biològica centren una extraordinària segona part. Un recorda el muntatge que va portar el Berliner Ensemble el 1986 al Mercat, d'una força imponent. La que no té el de Broggi a la primera part.
Una part llarga --prop d'una hora i mitja--, poc matisada i mancada de nervi, amb veus poc cuidades, reiteracions i allargaments innecessaris, fins i tot musicals.
Tot canvia després, quan Lizaran ocupa durant més d'una hora l'escenari i les seves mans, les seves mirades, els seus gestos, la seva ironia i la seva ràbia van directes a l'estómac del públic. Aquí troba una esplèndida Marco que et fa posar la pell de gallina. La gran dama del teatre català s'apodera de l'escenari, com ja va fer a La bona persona del Sezuan, del mateix autor, interpretant magistralment l'any 1988 dos personatges. Només les grans actrius són capaces de seduir amb obres com ara vEl matrimoni de Boston, Tot esperant Godot, Les noces de Fígaro, Dissabte, diumenge i dilluns o aquest Brecht. De l'amplíssim repartiment s'han de citar també Jordi Banacolocha, Òscar Muñoz i el cantaire Víctor Es- tévez.
16 febrer 2008
Anna Lizaran brilla a 'El cercle de guix caucasià'
Anna Lizaran, a l'obra.
GONZALO Pérez de Olaguer
¡Quin tros d'actriu! Amb totes les raons del món Anna Lizaran s'ha gua- nyat el títol de gran dama de l'escena catalana. Va posar la primera pedra el 1976, quan amb Lluís Pasqual, Fabià Puigserver i un grup de gent de teatre va crear el Lliure de Gràcia. En aquests més de 30 anys s'ha anat consolidant com el que avui és: una grandíssima actriu, amb un cabal de registres imponent. La segona part del Brecht del Teatre Nacional (El cercle de guix caucasià), tota seva, és una explosió d'actriu, que pot amb tot, fa oblidar els errors de la llarga primera part i acaba fent aixecar el públic dels seients. Ella i Marta Marco, és just dir-ho.
40 personatges en escena
El cercle de guix caucasià (1944) és un dels millors textos didàctics que usa subtilment la fórmula del teatre dins del teatre. Des d'una complexa estructura, Brecht parla de justícia, de les guerres, de la doble moral i aquest text té alguna cosa de conte moral amb final feliç. Brecht, en bona part del seu teatre, volia canviar el món a través de l'escena. Amb més de 40 personatges --molts doblats pel director, Oriol Broggi-- en té dos de principals: Grusche (Marta Marco) i el jutge Azdak (Anna Lizaran). El judici sobre els drets d'una mare adoptiva i una de biològica centren una extraordinària segona part. Un recorda el muntatge que va portar el Berliner Ensemble el 1986 al Mercat, d'una força imponent. La que no té el de Broggi a la primera part.
Una part llarga --prop d'una hora i mitja--, poc matisada i mancada de nervi, amb veus poc cuidades, reiteracions i allargaments innecessaris, fins i tot musicals.
Tot canvia després, quan Lizaran ocupa durant més d'una hora l'escenari i les seves mans, les seves mirades, els seus gestos, la seva ironia i la seva ràbia van directes a l'estómac del públic. Aquí troba una esplèndida Marco que et fa posar la pell de gallina. La gran dama del teatre català s'apodera de l'escenari, com ja va fer a La bona persona del Sezuan, del mateix autor, interpretant magistralment l'any 1988 dos personatges. Només les grans actrius són capaces de seduir amb obres com ara vEl matrimoni de Boston, Tot esperant Godot, Les noces de Fígaro, Dissabte, diumenge i dilluns o aquest Brecht. De l'amplíssim repartiment s'han de citar també Jordi Banacolocha, Òscar Muñoz i el cantaire Víctor Es- tévez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada