www.vilaweb.cat
13 febrer 2008
crítica
«PETITS SUÏCIDIS» / M. ÀNGEL GALLOFRÉ.
+ Representació de «Petits suïcidis» a la Sala Trono.
Foto: J.F.
En aquesta època que ens ha tocat viure caracteritzada pel consum d'objectes de forma més o menys desenfrenada, ens hem oblidat de l'objecte en si. Consumint-los fins que ens acaben consumint, ens deixem pel camí considerar que potser l'objecte també acciona, estima, exclama i és transgressor («[...] el objeto acciona, ama, exclama y trasgrede [...] Los objetos que nos aman tanto». Vicente Verdú. El País 09.02.08)
Ja és casualitat (o causalitat?) que el divendres al Teatre i Dansa Sala Trono i el dissabte a El País, el teatre i l'escriptura tractessin des de perspectives diferents del mateix tema...
Carles Cañellas (Rocamora Teatre http://www.rocamorateatre.com/) fa una recreació del muntatge original de Teatre d'objectes de Gyula Molnár (Giulio Molnar) amb l'espectacle Petits suïcidis (tres breus exorcismes d'ús quotidià) i ens apropa a aquest món on el subjecte fa d'objecte i l'objecte fa subjecte, subvertint el que és habitual en el fet teatral on l'objecte serveix l'actor, fent que sigui l'actor qui serveixi l'objecte.
Tres, com les filles d'Hel·lena, són els exorcismes que en Carles C., amb el seu savoir faire, posa en escena, amb un llenguatge que qualsevol nouvingut entendria, sense passar per una aula d'acollida o haver de signar un compromís d'integració (Rajoy dixit). Venint a corroborar que quan d'art es tracta, en aquest cas teatre, no hi ha fronteres.
Tres històries es desenvolupen en un escenari sense martingales: Alka-Seltzer, una tragèdia efervescent (o el drama de ser diferent en un món homogeni), Pita i Jörg, ardent metamorfosi d'una llavor de cafè i un llumí (o, per viure sense tu més m'estimo morir), El temps, poesia tragicòmica… A propòsit del pas del temps ( o «[...] el temps que de dia passa i de nit vola [...]»).
El públic que va omplir el teatre divendres passat va retre un merescut homenatge a aquest home de teatre que és Carles Cañellas i al seu espectacle, que amb una dramatúrgia bàsicament còmica passa per moments de crueltat i fins i tot d'atrocitat.
Fa cinc anys, el Teatre i Dansa Sala Trono va inaugurar la seva trajectòria amb aquest espectacle que ara per ara continua sent original, emocionant, poètic, deliciós, i ja que d'objectes es tracta, imperdible.
Director i protagonista: Carles Cañellas
LLoc: Sala Trono de Tarragona (carrer Misser Sitges, 10, baixos).
Dia: Divendres 8 de febrer. Hi haurà una segona sessió el divendres 15 de febrer.
Hora: 21.30 h.
13 febrer 2008
crítica
«PETITS SUÏCIDIS» / M. ÀNGEL GALLOFRÉ.
+ Representació de «Petits suïcidis» a la Sala Trono.
Foto: J.F.
En aquesta època que ens ha tocat viure caracteritzada pel consum d'objectes de forma més o menys desenfrenada, ens hem oblidat de l'objecte en si. Consumint-los fins que ens acaben consumint, ens deixem pel camí considerar que potser l'objecte també acciona, estima, exclama i és transgressor («[...] el objeto acciona, ama, exclama y trasgrede [...] Los objetos que nos aman tanto». Vicente Verdú. El País 09.02.08)
Ja és casualitat (o causalitat?) que el divendres al Teatre i Dansa Sala Trono i el dissabte a El País, el teatre i l'escriptura tractessin des de perspectives diferents del mateix tema...
Carles Cañellas (Rocamora Teatre http://www.rocamorateatre.com/) fa una recreació del muntatge original de Teatre d'objectes de Gyula Molnár (Giulio Molnar) amb l'espectacle Petits suïcidis (tres breus exorcismes d'ús quotidià) i ens apropa a aquest món on el subjecte fa d'objecte i l'objecte fa subjecte, subvertint el que és habitual en el fet teatral on l'objecte serveix l'actor, fent que sigui l'actor qui serveixi l'objecte.
Tres, com les filles d'Hel·lena, són els exorcismes que en Carles C., amb el seu savoir faire, posa en escena, amb un llenguatge que qualsevol nouvingut entendria, sense passar per una aula d'acollida o haver de signar un compromís d'integració (Rajoy dixit). Venint a corroborar que quan d'art es tracta, en aquest cas teatre, no hi ha fronteres.
Tres històries es desenvolupen en un escenari sense martingales: Alka-Seltzer, una tragèdia efervescent (o el drama de ser diferent en un món homogeni), Pita i Jörg, ardent metamorfosi d'una llavor de cafè i un llumí (o, per viure sense tu més m'estimo morir), El temps, poesia tragicòmica… A propòsit del pas del temps ( o «[...] el temps que de dia passa i de nit vola [...]»).
El públic que va omplir el teatre divendres passat va retre un merescut homenatge a aquest home de teatre que és Carles Cañellas i al seu espectacle, que amb una dramatúrgia bàsicament còmica passa per moments de crueltat i fins i tot d'atrocitat.
Fa cinc anys, el Teatre i Dansa Sala Trono va inaugurar la seva trajectòria amb aquest espectacle que ara per ara continua sent original, emocionant, poètic, deliciós, i ja que d'objectes es tracta, imperdible.
Director i protagonista: Carles Cañellas
LLoc: Sala Trono de Tarragona (carrer Misser Sitges, 10, baixos).
Dia: Divendres 8 de febrer. Hi haurà una segona sessió el divendres 15 de febrer.
Hora: 21.30 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada