www.elperiodico.cat
9 febrer 2008
Castorf, que presenta la seva obra avui i demà al Lliure, ahir.
Foto: JOAN CORTADELLAS
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
--Un muntatge que escombra el somni americà al ritme de Lou Reed i Britney Spears, la qual té una vida assimilable a la del personatge de Blanche.
--Sí, Blanche es podria considerar una Spears amb una vida difícil i en perill, amb una actitud immoral que la porta al psiquiàtric. Com la de l'autor, Tennessee Williams, que era homosexual i drogoaddicte, encara que a ell ningú li va prendre la tutela. Quan vaig llegir l'obra em va semblar molt depriment: persones destruint-se, lluitant en el ring on viuen.
--Cada cop hi ha més Blanches, obsessionades amb l'eterna joventut.
--Hem de conservar-nos joves per mantenir la nostra carrera. El meu muntatge critica l'assimilació, a Europa, d'un model americà que no es correspon amb el nostre. S'ha dissolt la família; els sindicats i la religió han passat a un segon pla. Ara hi ha llibertat, però triomfa l'egoisme.
--Diu que els teatres sense atreviment s'haurien de tancar. Vostè va ser expulsat de l'Alemanya comunista per les seves bufetades teatrals, però avui, ¿contra què lluita?
--Llavors la provocació era política; em van prohibir i em vaig convertir en un heroi. Ara s'han de buscar els tabús: es pot ser brut i provocar, desmuntar els tòpics de la correcció. Jo no sóc anticomunista o antiamericà, només dic què no m'agrada: reacciono davant de la societat conformista, m'agrada quedar-me en el mal.
--¿Que pugui guanyar una dona o un negre als EUA obre un camí a l'esperança?
--Depèn. Si la dona és un home blanc purità i el negre també, no canvia res. Si fos un negre dels que el 1968 van alçar el puny o un del Carib o Cuba, llavors sí que hi hauria diferència. No sóc optimista: la meva obligació com a artista alemany és ser pessimista històric.
9 febrer 2008
Castorf, que presenta la seva obra avui i demà al Lliure, ahir.
Foto: JOAN CORTADELLAS
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
--Un muntatge que escombra el somni americà al ritme de Lou Reed i Britney Spears, la qual té una vida assimilable a la del personatge de Blanche.
--Sí, Blanche es podria considerar una Spears amb una vida difícil i en perill, amb una actitud immoral que la porta al psiquiàtric. Com la de l'autor, Tennessee Williams, que era homosexual i drogoaddicte, encara que a ell ningú li va prendre la tutela. Quan vaig llegir l'obra em va semblar molt depriment: persones destruint-se, lluitant en el ring on viuen.
--Cada cop hi ha més Blanches, obsessionades amb l'eterna joventut.
--Hem de conservar-nos joves per mantenir la nostra carrera. El meu muntatge critica l'assimilació, a Europa, d'un model americà que no es correspon amb el nostre. S'ha dissolt la família; els sindicats i la religió han passat a un segon pla. Ara hi ha llibertat, però triomfa l'egoisme.
--Diu que els teatres sense atreviment s'haurien de tancar. Vostè va ser expulsat de l'Alemanya comunista per les seves bufetades teatrals, però avui, ¿contra què lluita?
--Llavors la provocació era política; em van prohibir i em vaig convertir en un heroi. Ara s'han de buscar els tabús: es pot ser brut i provocar, desmuntar els tòpics de la correcció. Jo no sóc anticomunista o antiamericà, només dic què no m'agrada: reacciono davant de la societat conformista, m'agrada quedar-me en el mal.
--¿Que pugui guanyar una dona o un negre als EUA obre un camí a l'esperança?
--Depèn. Si la dona és un home blanc purità i el negre també, no canvia res. Si fos un negre dels que el 1968 van alçar el puny o un del Carib o Cuba, llavors sí que hi hauria diferència. No sóc optimista: la meva obligació com a artista alemany és ser pessimista històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada