febrer 2008
La companyia de teatre barcelonina mostra una
mirada còmica a les fòbies a Argentona Canguelis/cangueli/canguelo:
Por breu. Paraula que prové
del caló i que originàriament
es relaciona amb l’afl uixament
d’esfínters que provoquen la por i
les diferents situacions que generen
un temor intens.
Aquest és el títol, i alhora leitmotiv,
del nou espectacle dels Vol-Ras,
que tornen a comptar amb en Notxa
sobre l’escenari i amb un quart actor
en forma de veu que no arribarem
a veure mai.
Tres personatges busquen solucions,
tractament, una teràpia a un
problema comú a tots ells i bona
part de la nostra societat: la por. El
senyor Pí pateix dishabiliofòbia, la por
de quedar-se nu davant els altres;
el senyor Jané pateix falacrofòbia,
la famosa por de quedar-se calb;
i el senyor Tarrés pateix panfòbia,
por de tot (fi ns i tot és víctima de la
lutrafòbia, la por de les llúdrigues).
Tots ells pateixen glosofòbia, la por
de parlar en públic.
La por, les manies, les fòbies fan
que massa sovint aquests individus
se sentin bloquejats, pateixin per
situacions inofensives i malvisquin
intentant suportar a cada moment
el temor que senten.
Les pors comunes i les pors més
particulars, les ansietats, les pors
sense objecte conegut i defi nit, cada
vegada més freqüents, les angoixes
i els símptomes que provoquen,
s’aniran desgranant al llarg de l’espectacle
mentre els personatges fan
una regressió fi ns al seu naixement,
buscant el veritable inici de les seves
fòbies i la solució defi nitiva per, així,
poder viure.
La por és un dels sentiments fonamentals
dels animals i les persones,
que ens protegeix de les amenaces i
dels perills, assegurant-nos la supervivència.
Però massa sovint aquesta
por es fa tan intensa i freqüent davant
de molts estímuls que ens paralitza
o fa que reaccionem de forma inadequada,
limitant la nostra vida i la
nostra capacitat de respondre de
forma correcta davant de diferents
entorns. De vegades és objectiva
i objectivable, i d’altres subjectiva,
irrefl exiva i inexplicable. La por com a
sentiment cada vegada s’estén més
als països desenvolupats, presentant
multitud de formes i provocant una
creixent ansietat a la societat.
Com a oposat hi ha la valentia, el
ser valent o semblar-ho, per afrontar
les situacions o els riscos sense
por. Aquesta valentia, de vegades
difícil d’assolir, es canvia sovint per
la seguretat que ens dóna alguna
cosa o persona, encara que això
suposi renunciar a la raó o a la nostra
llibertat. De vegades també es
creu aconseguir fent por als altres,
eliminant part dels estímuls que ens
fan por mitjançant les drogues i l’alcohol,
o impostant una fúria constant.
Por i humor poden semblar d’entrada
conceptes contradictoris i antagònics,
però aquest espectacle ens descobreix
que desenvolupar el sentit de l’humor
és una manera d’enfortir-nos per lluitar
contra la por, debilitar-la i poder arribar
a riure’ns-en.
Els convido a entrar a www.canguelis.
com i fer un vol pel curiós glossari de
fòbies, on, segons la Companyia, només
n’hi ha una, d’inventada; la resta, per molt
que costi de creure, són certes. Mirin de
trobar-la, ho tindran difícil!
PER QUIQUE DE BENITO FOTOS: CEDIDES
La companyia de teatre barcelonina mostra una
mirada còmica a les fòbies a Argentona Canguelis/cangueli/canguelo:
Por breu. Paraula que prové
del caló i que originàriament
es relaciona amb l’afl uixament
d’esfínters que provoquen la por i
les diferents situacions que generen
un temor intens.
Aquest és el títol, i alhora leitmotiv,
del nou espectacle dels Vol-Ras,
que tornen a comptar amb en Notxa
sobre l’escenari i amb un quart actor
en forma de veu que no arribarem
a veure mai.
Tres personatges busquen solucions,
tractament, una teràpia a un
problema comú a tots ells i bona
part de la nostra societat: la por. El
senyor Pí pateix dishabiliofòbia, la por
de quedar-se nu davant els altres;
el senyor Jané pateix falacrofòbia,
la famosa por de quedar-se calb;
i el senyor Tarrés pateix panfòbia,
por de tot (fi ns i tot és víctima de la
lutrafòbia, la por de les llúdrigues).
Tots ells pateixen glosofòbia, la por
de parlar en públic.
La por, les manies, les fòbies fan
que massa sovint aquests individus
se sentin bloquejats, pateixin per
situacions inofensives i malvisquin
intentant suportar a cada moment
el temor que senten.
Les pors comunes i les pors més
particulars, les ansietats, les pors
sense objecte conegut i defi nit, cada
vegada més freqüents, les angoixes
i els símptomes que provoquen,
s’aniran desgranant al llarg de l’espectacle
mentre els personatges fan
una regressió fi ns al seu naixement,
buscant el veritable inici de les seves
fòbies i la solució defi nitiva per, així,
poder viure.
La por és un dels sentiments fonamentals
dels animals i les persones,
que ens protegeix de les amenaces i
dels perills, assegurant-nos la supervivència.
Però massa sovint aquesta
por es fa tan intensa i freqüent davant
de molts estímuls que ens paralitza
o fa que reaccionem de forma inadequada,
limitant la nostra vida i la
nostra capacitat de respondre de
forma correcta davant de diferents
entorns. De vegades és objectiva
i objectivable, i d’altres subjectiva,
irrefl exiva i inexplicable. La por com a
sentiment cada vegada s’estén més
als països desenvolupats, presentant
multitud de formes i provocant una
creixent ansietat a la societat.
Com a oposat hi ha la valentia, el
ser valent o semblar-ho, per afrontar
les situacions o els riscos sense
por. Aquesta valentia, de vegades
difícil d’assolir, es canvia sovint per
la seguretat que ens dóna alguna
cosa o persona, encara que això
suposi renunciar a la raó o a la nostra
llibertat. De vegades també es
creu aconseguir fent por als altres,
eliminant part dels estímuls que ens
fan por mitjançant les drogues i l’alcohol,
o impostant una fúria constant.
Por i humor poden semblar d’entrada
conceptes contradictoris i antagònics,
però aquest espectacle ens descobreix
que desenvolupar el sentit de l’humor
és una manera d’enfortir-nos per lluitar
contra la por, debilitar-la i poder arribar
a riure’ns-en.
Els convido a entrar a www.canguelis.
com i fer un vol pel curiós glossari de
fòbies, on, segons la Companyia, només
n’hi ha una, d’inventada; la resta, per molt
que costi de creure, són certes. Mirin de
trobar-la, ho tindran difícil!
PER QUIQUE DE BENITO FOTOS: CEDIDES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada