09 de febrer 2008

Epíleg: "Els Pastorets de Mataró" encara +


La Gemma Sancho

Crec que desprès de fer proves que no porten el lloc la Gemma a fet una gran feina en l'apartat musical. Per això era vital estar d'acord amb el fons i la forma i amb això no hi va haver cap problema.

Tornar a arranjar les partitures , fer creure al cor el que realment val i treure’n el màxim de recursos de l'orquestra son tot mèrit d'ella.

Aquest any el cor a assajat molt , aquest any l'orquestra també a assajat mes que mai i els resultat s'ha vist a l'escenari.

Amb el seu primer gran repte com a directora d'un espectacle monumental com son els Pastorets es te que dir que ha tret un deu. Això sense deixar de banda que a estat la primera dona que dirigeix musicalment l'espectacle.

Montse Serra

Li vaig encarregar una de les feines mes feixugues de l'espectacle desprès de molt anys del mateix, com es el disseny dels nous vestits dels personatges dels Pastorets. S'ho va agafar amb molta il·lusió hi s'ho va currar molt. Va fer propostes arriscades i que visualment parlant han quedat molt bé. Ha donat elegància als vestits nous que s'han fet. Sols una critica no massa oportuna de la premsa i d'algun element de dins varen estar a punt de tirar per terra la feina feta. En tot hem va fer cas per que la ja l'havia advertit que la critica seria ferotge.

Per fer aquesta feina ha tingut la inestimable aportació de gent que s'ha recuperat amb la confecció de vestits i que treballat des de casa seva. Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat.

La Dunia Roig

ha refet els balls , ja va bé de tant en tant. A integrat el follet amb la trama del pròleg , al menys a mi m’ho sembla , ha fet un ball molt colorista de nimfes, les bruixes cridaneres crec que també han resultat , els follets també han donat possibilitats a la participació dels mes joves i al infern han tornat a ser dels dimonis. Pot o no agradar però pocs ho han criticat als menys obertament. Fins i tot la critica mes ferotge ha trobat bé els petits canvis a un ball tant reconsagrat com es el de les pedretes.

La Margadira Boladeras i la Eva Abràs

desprès de solucionar els “petits – grans” problemes inicials han fet un bon equip a maquillatge i perruqueria. El lamentable estat en que estava tot el material s'ha solventat amb una mica d'inversió i bastant-te imaginació.

el cor i els nens

Els homes amb efectius justets , i les dones "el cor de lloques" que els deia jo han cantat bé . No en va tenien davant la Gemma que els anat coregin. Totes les escenes de masses han quedat bé però si tingues ara que dir-ne una que m'hagi agradat especialment , diria que ha estat el Temple.

les noies i nois mes joves han col·laborat amb fer mes gran el cor , tot i que inicialment no els va fer massa gracia assajar els diumenges al mati amb la coral infantil – juvenil. Ells mai estant d'acord amb rés però al final ho fan tot son fantàstics.
I els més petits amb aquella il·lusió amb fet grans sessions d’assaig de vegades per sortir pocs dies o pocs minuts. Però es el que dic : Mentre estan aquí no estan a un altre lloc.

Els tècnics ... i el barça

Han complert bé la seva fina, es bon equip humà , però m’han fet patir fins el final. Cada un amb les seves coses , les seves limitacions i que si els treus alguna de les coses que fan durant l’espectacle ja no seria el mateix. Dies amb personal mes just altres dies mes folgats. Tenen que berenar , tenen que cridar , tenen que ficar-se amb els artistes , tenen que fer conya del que els vingui per el cap i tenen que “escoltar – veure” el Barça. Aquesta es una de les grans penitencies que he tingut que pagar. El Barça a vençut alguns dies a Els Pastorets.