www.elperiodico.cat
1 febrer 2008
El Teatre Romà de Sagunt, després de ser reformat.
IGNASI MUÑOZ
VALÈNCIA
Si ningú no hi posa remei, el Teatre Romà de Sagunt (València) haurà de tornar en 17 mesos a l'estat anterior a la polèmica reforma que, a principis dels anys 90, va convertir unes ruïnes que estaven en un pèssim estat de conservació en un espai apte per a la representació d'espectacles. La intervenció va suposar cobrir les grades amb plaques de marbre i aixecar un mur escènic que el Tribunal Suprem ha ordenat que s'enderroqui perquè, segons la llei de patrimoni del 1985, suposa "una reconstrucció sobre ruïnes autèntiques".
El mal que ara es pot causar, tant al monument com a l'economia i la imatge de la ciutat, ha mobilitzat tots els partits, menys el PP, contra la sentència. Ahir un grup de 1.100 persones dels cercles culturals i artístics van firmar un manifest amb què se sumen al clamor. Entre els firmants hi destaquen actors com Concha Velasco, Rosa Maria Sardà, Emma Suárez, Juan Echanove, José María Pou i Mercè Sampietro, els cantants Joan Manuel Serrat i Ana Belén i el director de cine Bigas Luna.
17 ANYS DE LITIGI
L'enderrocament forçós és el final d'un litigi de 17 anys emprès per l'advocat Manuel Marco Molines contra el projecte de restauració dels arquitectes Grassi i Portaceli. El PP de Zaplana va utilitzar la polèmica com a arma de desgast contra el Govern socialista de Joan Lerma, que va ser l'impulsor del projecte, i va col.locar Marco Molines en les llistes del seu partit. Després de la victòria popular del 1995, Zaplana es va oblidar de revertir l'obra i va prosseguir amb el nou ús cultural del teatre.
Per això el manifest denuncia aquest ús "partidista" i la creació d'"una falsa polèmica" que ataca "la llibertat de creació" al portar "una obra artística als tribunals". També adverteix que "es privarà d'un espai cultural els ciutadans", que hauran de pagar, a més, els més de sis milions d'euros de cost. Per això, els firmants titllen la demolició de "mostra de covardia intel.lectual" contra una rehabilitació "recolzada en estudis arqueològics exhaustius", que "figura en nombroses guies d'arquitectura i va ser finalista dels prestigiosos premis Mies van der Rohe".
1 febrer 2008
El Teatre Romà de Sagunt, després de ser reformat.
IGNASI MUÑOZ
VALÈNCIA
Si ningú no hi posa remei, el Teatre Romà de Sagunt (València) haurà de tornar en 17 mesos a l'estat anterior a la polèmica reforma que, a principis dels anys 90, va convertir unes ruïnes que estaven en un pèssim estat de conservació en un espai apte per a la representació d'espectacles. La intervenció va suposar cobrir les grades amb plaques de marbre i aixecar un mur escènic que el Tribunal Suprem ha ordenat que s'enderroqui perquè, segons la llei de patrimoni del 1985, suposa "una reconstrucció sobre ruïnes autèntiques".
El mal que ara es pot causar, tant al monument com a l'economia i la imatge de la ciutat, ha mobilitzat tots els partits, menys el PP, contra la sentència. Ahir un grup de 1.100 persones dels cercles culturals i artístics van firmar un manifest amb què se sumen al clamor. Entre els firmants hi destaquen actors com Concha Velasco, Rosa Maria Sardà, Emma Suárez, Juan Echanove, José María Pou i Mercè Sampietro, els cantants Joan Manuel Serrat i Ana Belén i el director de cine Bigas Luna.
17 ANYS DE LITIGI
L'enderrocament forçós és el final d'un litigi de 17 anys emprès per l'advocat Manuel Marco Molines contra el projecte de restauració dels arquitectes Grassi i Portaceli. El PP de Zaplana va utilitzar la polèmica com a arma de desgast contra el Govern socialista de Joan Lerma, que va ser l'impulsor del projecte, i va col.locar Marco Molines en les llistes del seu partit. Després de la victòria popular del 1995, Zaplana es va oblidar de revertir l'obra i va prosseguir amb el nou ús cultural del teatre.
Per això el manifest denuncia aquest ús "partidista" i la creació d'"una falsa polèmica" que ataca "la llibertat de creació" al portar "una obra artística als tribunals". També adverteix que "es privarà d'un espai cultural els ciutadans", que hauran de pagar, a més, els més de sis milions d'euros de cost. Per això, els firmants titllen la demolició de "mostra de covardia intel.lectual" contra una rehabilitació "recolzada en estudis arqueològics exhaustius", que "figura en nombroses guies d'arquitectura i va ser finalista dels prestigiosos premis Mies van der Rohe".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada