www.elperiodico.cat
2 febrer 2008
• Rosa Novell dirigeix amb aplom un text difícil, amb parts aparentment inconnexes, d'un dels nostres més destacats creadors contemporanis
GONZALO Pérez de Olaguer
Primera estrena d'una obra de Joan Brossa (Barcelona 1919-1998) al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Val més tard que mai, pot dir algú, i no sense raó. El dia del profeta la va escriure l'autor de Quiriquibú el 1961 i és una obra destacada de l'amplíssima producció d'aquest singular creador, poeta i dramaturg. Una obra anticlerical, sobretot. Dues imatges em van venir a la memòria l'altra nit al TNC: d'una banda, l'estrena al Palau de la Música d'Or i sal el 1961 per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i, de l'altra, una llarga entrevista que vam tenir ell i jo al seu pis del carrer Balmes, on s'amuntegaven a terra --fins a ocultar-lo pràcticament-- enormes piles de diaris i papers. Brossa sempre va ser un creador tan original com contracorrent. El dia del profeta il.lustra aquesta realitat.
Rosa Novell ha dirigit amb aplom un text difícil, format per parts aparentment inconnexes, que va i torna, irònic i poètic i sempre crític. Un Brossa en estat pur. Rastrejant pel text salten a primera vista algunes constants que d'alguna manera el defineixen. La seva denúncia d'una Església opressora que sotmet la ciutadania a la injustícia social; el poder polític que se suma a aquesta actitud; la presència de tres lampistes que intenten il.luminar l'escena i que reflecteixen una progressiva presa de consciència, i una lúcida contemporaneïtat.
Brossa emmarca bona part de l'acció en un tradicional teatre d'aficionats dels anys 50, amb telons pintats, files de llums i vestuari de l'època. El dia del profeta era una obra impossible de representar a l'Espanya dels anys 60, com bona part del teatre de l'autor de La pregunta perduda, que Herman Bonnin es va encarregar de portar el 1985 al Centre Dramàtic.
Poder i opressió
El teatre de Brossa demana un esforç d'imaginació, no per entendre el que està passant a l'escena, sinó per entrar en les diferents situacions que proposa l'autor i que en aquest cas passen, per exemple, per la conversa en castellà entre el Cap d'Estat i el Bisbe, el noi i la noia que discuteixen sobre el casament laic, el salt al segle VIII abans de Crist (escena bíblica) o l'escena de la guerra civil. Brossa escenifica diferents maneres d'una sèrie de conflictes que tenen el seu origen en el poder i l'opressió. Hi ha escenes magnífiques, ben resoltes per Novell i els actors, travessades per l'humor característic de Brossa.
Del repartiment, cal destacar el treball de Manuel Dueso, que ratlla el fregolisme, i els de Rosa Renom i Pep Cortès; però estem davant una interpretació d'equip. Pep Duran i Nina Pawlowsky s'hi tornen a lluir. Bona entrada, doncs, de Brossa al Nacional, que fa justícia a un dels més destacats creadors contemporanis. Veient El dia del profeta més d'un va recordar el personatge, la seva rebel.lia, la seva generositat com a dramaturg, la seva ironia i la seva varietat de registres lingüístics.
2 febrer 2008
• Rosa Novell dirigeix amb aplom un text difícil, amb parts aparentment inconnexes, d'un dels nostres més destacats creadors contemporanis
GONZALO Pérez de Olaguer
Primera estrena d'una obra de Joan Brossa (Barcelona 1919-1998) al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Val més tard que mai, pot dir algú, i no sense raó. El dia del profeta la va escriure l'autor de Quiriquibú el 1961 i és una obra destacada de l'amplíssima producció d'aquest singular creador, poeta i dramaturg. Una obra anticlerical, sobretot. Dues imatges em van venir a la memòria l'altra nit al TNC: d'una banda, l'estrena al Palau de la Música d'Or i sal el 1961 per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i, de l'altra, una llarga entrevista que vam tenir ell i jo al seu pis del carrer Balmes, on s'amuntegaven a terra --fins a ocultar-lo pràcticament-- enormes piles de diaris i papers. Brossa sempre va ser un creador tan original com contracorrent. El dia del profeta il.lustra aquesta realitat.
Rosa Novell ha dirigit amb aplom un text difícil, format per parts aparentment inconnexes, que va i torna, irònic i poètic i sempre crític. Un Brossa en estat pur. Rastrejant pel text salten a primera vista algunes constants que d'alguna manera el defineixen. La seva denúncia d'una Església opressora que sotmet la ciutadania a la injustícia social; el poder polític que se suma a aquesta actitud; la presència de tres lampistes que intenten il.luminar l'escena i que reflecteixen una progressiva presa de consciència, i una lúcida contemporaneïtat.
Brossa emmarca bona part de l'acció en un tradicional teatre d'aficionats dels anys 50, amb telons pintats, files de llums i vestuari de l'època. El dia del profeta era una obra impossible de representar a l'Espanya dels anys 60, com bona part del teatre de l'autor de La pregunta perduda, que Herman Bonnin es va encarregar de portar el 1985 al Centre Dramàtic.
Poder i opressió
El teatre de Brossa demana un esforç d'imaginació, no per entendre el que està passant a l'escena, sinó per entrar en les diferents situacions que proposa l'autor i que en aquest cas passen, per exemple, per la conversa en castellà entre el Cap d'Estat i el Bisbe, el noi i la noia que discuteixen sobre el casament laic, el salt al segle VIII abans de Crist (escena bíblica) o l'escena de la guerra civil. Brossa escenifica diferents maneres d'una sèrie de conflictes que tenen el seu origen en el poder i l'opressió. Hi ha escenes magnífiques, ben resoltes per Novell i els actors, travessades per l'humor característic de Brossa.
Del repartiment, cal destacar el treball de Manuel Dueso, que ratlla el fregolisme, i els de Rosa Renom i Pep Cortès; però estem davant una interpretació d'equip. Pep Duran i Nina Pawlowsky s'hi tornen a lluir. Bona entrada, doncs, de Brossa al Nacional, que fa justícia a un dels més destacats creadors contemporanis. Veient El dia del profeta més d'un va recordar el personatge, la seva rebel.lia, la seva generositat com a dramaturg, la seva ironia i la seva varietat de registres lingüístics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada