Èxit esclatant de públic en l'obertura de la temporada d'arts escèniques
No hi cabia ni una punta d'agulla dissabte passat a la Sala d'Argentona, que obria les seves portes. L'expectació de la molta gent que l'omplia a vessar també es palpava. I és que la vila recuperava després de deu anys un equipament cultural amb molta història, sí, però sobretot amb unes possibilitats i un futur realment engrescadors.
Modernitat
La satisfacció per poder disposar d'un teatre llargament reivindicat la va exposar en el parlament inaugural l'alcalde Ferran Armengol, que també va explicar les línies del que d'ara en endavant serà el seu funcionament estable. I és que, després de tota la rehabilitació que s'hi ha fet, la Sala és un equipament modern i versàtil, amb un confort, una visibilitat i una acústica remarcables, que ja voldrien tenir d'altres poblacions de la contrada.
L'estrena, un nyap
El contrapunt desafortunat a tanta complaença el va posar l'espectacle triat per a la funció d'obertura. Es tracta de 'Murphy', l'últim muntatge de la companyia Vol Ras, que a més es presentava amb honors d'estrena. Doncs bé, 'Murphy' és un pastitx sense solta ni volta, amb un guió malgirbat que amb l'excusa d'aquell conegut axioma que diu que "si una cosa pot sortir malament, hi sortirà" s'empatolla una rècula d'escenes tòpiques, repetitives i previsibles. I alguna inclús de mal gust. A més, amb la pretensió de suscitar la rialla fàcil, estrafà exageradament la interpretació, de manera que fins i tot les habilitats gestuals que caracteritzen els actors de Vol Ras queden anul•lades. Si a tot això s'hi afegeix que no té cap gag rodó, que el ritme és descompassat i feixuc i que la representació té un final de campi qui pugui, per força s'ha de concloure que 'Murphy' és una pífia.
Tria inexplicable
El que costa d'explicar –i encara més de justificar– és que s'hagi escollit un bluf com 'Murphy' per esguerrar una data tan assenyalada com és la de la reobertura de la Sala d'Argentona. L'únic que es pot suposar és que es tracti d'un pecat d'amiguisme mal entès: un dels intèrprets és l'argentoní Xavier Amatller "Notxa". Però no s'hi val. Afortunadament ja hi ha set altres espectacles programats d'ara fins al desembre, que pinten molt més bé i que podran fer oblidar aquest desencert.
publicar per
Comas Soler
www.totmataro.cat
3 octubre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada