El TNC s'acosta a un pati veïnal del Raval dels 60

Belbel rescata 'Una vella, coneguda olor', 'opera prima' de Benet i Jornet

Dels estenedors pengen la roba i les misèries de la Maria, una noia oprimida pel seu entorn proletari; de la Mercè, la seva castradora mare; de la senyora Dolors i el seu fill Joan... És un pati de veïns del Raval barceloní dels anys 60. Un pati de frustracions que, sota el títol Una vella, coneguda olor, va suposar el debut literari de Josep Maria Benet i Jornet, que llavors rondava els 22 anys. Sergi Belbel, director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), va voler rescatar aquesta obra primerenca per inaugurar l'abril passat el renovat Teatre Principal de Terrassa, la seva localitat natal. El muntatge, coproduït pel Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, obrirà la temporada del TNC (a la Sala Petita) dijous que ve. La jove Sara Espígul, en el seu primer paper protagonista, i Mercè Aránega encapçalen un elenc que uneix dues generacions d'actors i que completen Pau Roca, Fina Rius, Imma Colomer, Maife Gil, Pep Ambrós, Borja Espinosa, Gemma Martínez i Quimet Pla.

MIRADA ALS PERDEDORS
Avui corren temps difícils, però encara més dures les van passar a la Barcelona proletària dels anys 60, va recordar Belbel, per a qui aquest text, escrit amb «un atac de sinceritat», va marcar un abans i un després en el teatre català del segle XX. «És emblemàtic perquè va abordar per primera vegada la realitat del moment, la dels perdedors, en un món tirànic i injust». L'obra és també, va afegir, un «preciós retrat de la pèrdua de la innocència» d'una noia (Espígul) «engabiada darrere les reixes dels patis interiors, que creu en un futur esperançador».

Una vella, coneguda olor, que es va estrenar al Teatre Romea el 1964, és, informa Belbel, un dels textos més representats per les companyies de teatre amateur de Catalunya. Ell el va descobrir el 1975 a la televisió, amb una «esplèndida» Rosa Maria Sardà en una funció que el va deixar «impressionat».

L'autor va reconèixer les seves reticències inicials a rescatar ara un text «molt simple, fi com un paper de fumar i amb un llenguatge que podia haver quedat encarcarat». Però després de l'estrena a Terrassa es va quedar molt satisfet. «Els actors estan fantàstics i l'escenografia és tan bonica que et quedes embadalit», va declarar Benet i Jornet, que va completar una trilogia sobre la transformació del Raval amb la mateixa protagonista ( Baralla entre olors i Olors).

El muntatge està esquitxat de referències a l'època (des de la popular sintonia del Cola Cao fins al consultori d'Elena Francis) i compta amb un captivador espai escènic. Belbel li va demanar al seu escenògraf de capçalera, Max Glaenzel, que fes «una cosa poètica amb el mínim pressupost possible». I ha aconseguit, amb moltes persianes i estenedors, un decorat «preciós i impactant». Aránega ho ratifica: «L'espectador treu el cap com un voyeur a aquest pati veïnal, com a La finestra indiscreta. El muntatge està al nivell de la senzillesa i sinceritat amb què es va escriure el text».

PUBLICAT PER
FOTO : Sara Espígul i Pau Roca, a 'Una vella, coneguda olor', que s'instal•la al TNC fins al 27 de novembre. DAVID RUANO
IMMA FERNÁNDEZ / BARCELONA
WWW.ELPERIODICO.CAT
26 DE SETEMBRE DE 2011