El cantautor, ara de gira pels EUA, va beneir el xou
l'univers canallesc i tèrbol del cançoner de Joaquín Sabina és l'antítesi de l'optimisme lluminós, a vegades carrincló, que solen transmetre els musicals. No és gens estrany, doncs, que el 2006, davant d'un cocido madrileny, el cantautor d'Úbeda respongués amb un «¡ni de broma!» als productors José María Cámara i Ángel Suárez, que, a part de convidar-lo a menjar cigrons, pretenien convidar-lo a convertir el seu repertori en un muntatge estil Broadway.
Una escena del muntatge 'Más de 100 mentiras', que s'acaba d'estrenar a Madrid. JOSÉ LUIS ROCA Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 65 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 17 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)
Des d'aquell dinar fins avui han passat dues coses: el boom experimentat pels musicals ha fet que Sabina es miri amb menys manies aquest gènere tan allunyat d'ell. I dos: el respecte demostrat pels creadors d'Hoy no me puedo levantar i Enamorados anónimos a l'hora d'adaptar cançons populars al format musical, unit a la fiable presència de David Serrano (El otro lado de la cama, Días de fútbol) al capdavant del projecte van acabar per convèncer l'andalús, que ahir va iniciar, amb un concert a Nova York, la que és la seva primera gira pels Estats Units.
Quatre anys de treball, dos de preparació de guió, tres milions d'euros de pressupost, 26 actors i ballarins, nou arranjadors, set coreògrafs i 22 cançons de Sabina conflueixen des de fa una setmana en el barret fort gegant que presideix l'entrada del Teatro Rialto de la Gran Vía madrilenya. Avisem: Más de 100 mentiras no és un xou sobre la vida del cantant ni de cap dels personatges de les seves melodies. Es tracta d'una obra de teatre que gira al voltant d'una estafa perpetrada per tres delinqüents i una prostituta, en què els temes de Sabina posen el to i el ritme del musical. I també el ganxo comercial.
Les melodies de Calle melancolía, El pirata cojo, Quién me ha robado el mes de abril i La Magdalena, entre altres, han estat adaptades a la paleta sonora que un aficionat al musical espera sentir en un pati de butaques. «El resultat no irritarà la talibania sabinera, ni incomodarà els fanàtics del musical», promet Cámara.
El repertori va ser consensuat amb el cantautor i la seva mà dreta, Pancho Varona. Segons els responsables del muntatge, «Sabina no s'hi ha ficat gaire, ha donat plena llibertat». Dues reunions a casa del músic van ser suficients per obtenir el seu vistiplau. «És una trama amb principi i final, no una història banal, com sol ser habitual en els musicals», subratlla Serrano. Caldrà creure en el seu entusiasme: planegen portar el muntatge a Mèxic i Buenos Aires i, el 2015, convertirlo en cine.
PUBLICAT PER
FOTO : JOSÉ LUIS ROCA
JUAN FERNÁNDEZ / MADRID
WWW.ELPERIODICO.CAT
17 OCTUBRE DE 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada