La il•lustre actriu presenta 'La violación de Lucrecia'
Nostàlgia és un terme que Lluís Pasqual ha volgut desterrar, sense aconseguir-ho del tot, des que es va fer càrrec aquest estiu de la direcció de l'històric escenari que va contribuir a fundar fa més de tres dècades. «El teatre no se la pot permetre», va sentenciar al Lliure, el seu, el de Gràcia. Ahir al migdia resultava inevitable aquesta mirada enrere. Estava assegut en la que era la seva primera roda de premsa al carrer de Montseny al costat d'una actriu a la qual està molt unit i que no va fundar el Lliure, però gairebé: Núria Espert.
Després de l'estrena al passat Temporada Alta i uns cent bolos, la il•lustre intèrpret presenta, des de demà fins al dia 23, al Lliure de Gràcia La violación de Lucrecia, el poema iniciàtic de Shakespeare en què es multiplica intepretant cinc personatges.
Espert va demanar al productor Juanjo Seoane un director jove per a l'exigent monòleg i l'escollit va ser Miguel del Arco, responsable de la premiada La función por hacer. Del Arco va decidir obrir la peça amb l'actriu assajant-ne, no sense dificultats, els primers versos. Immediatament passa a la interpretació de la malvada acció de Tarquino, que viola la dona del seu millor amic, Colatino. «La paraula empeny les seves transformacions», va dir ahir Del Arco. L'acte provocarà el final de la monarquia i l'arribada de la república a Roma.
RÍNXOLS D'ÁNGEL
«No sóc gens nostàlgica, però he entrat aquí i me n'he recordat de Leonci i Lena. Hi vaig venir amb Terenci Moix, que m'havia parlat d'un director jove. Va sortir Fabià i després el Lluís, amb els seus rínxols d'àngel», recordava ahir l'actriu en un altre rampell de nostàlgia. «Em sento com si hagués format part del Lliure», va insistir Espert, malgrat que en la seva vasta carrera només hi va treballar el 1990 amb el monòleg de Maquillaje. Així Espert va comparar la importància que va tenir amb la de l'antic Piccolo de Milà. «Són dues joies del teatre europeu».
Miguel del Arco també es va apuntar al torn d'elogis a la trajectòria del Lliure al recordar que en els seus dies d'estudiant d'art dramàtic a Madrid va venir a Barcelona per veure Les noces de Figaro. «Em va agradar tant que em vaig apuntar a un curs de català; em van donar el llibre del Digui, digui. Era el teatre que jo volia fer».
D'alguna manera l'ha acabat complint ja que Espert va recordar que és una «funció molt adequada» per a l'escenari de Gràcia. Hi flueix «la paraula alienada», segons Del Arco, a partir de la història d'una dona maltractada. «Habitualment no tinc gaire clar què vull fer. Però aquesta vegada, sí. Potser per la sensibilització envers la violència masclista», va sentenciar l'actriu.
PUBLICAT PER
FOTO : JAVIER NAVAL
JOSÉ CARLOS SORRIBES
WWW.ELPERIODICO.CAT
5 DE OCTUBRE DE 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada