Sílvia Sabaté i Mingo Ràfols viuen 'Dies feliços' a l'Almeria
Mai està de més tornar a Samuel Beckett, un tòtem de la dramatúrgia contemporània del qual molt es parla però que no es representa amb igual freqüència. Després d'Esperant Godot de Joan Ollé en el passat Grec arriba ara, per obrir la seva temporada, Dies feliços al Teatre Almeria, una sala que inicia el seu tercer curs i que s'ha guanyat a pols un lloc a la cartellera. El musical Pegados, premi Max i avui al Club Capitol, es va donar a conèixer per exemple en aquest escenari de Gràcia, on també es van fer la temporada passada «163 funcions» -detalla el seu director, Víctor Alvaro- d'El casament dels petits burgesos, de Bertolt Brecht.
«Comencem forts. Això és un dream team», va dir ahir Álvaro en la presentació de Dies feliços, un clàssic del teatre de l'absurd que s'estrena avui i estarà en cartell fins al 30 d'octubre. Aquest equip de somni està format per Lurdes Barba (direcció), Sílvia Sabaté i Mingo Ràfols (intèrprets) i Jon Berrondo (escenografia). «És una obra pessimista sobre l'absurditat de l'existència amb un personatge com el de Winnie que intenta ser positiva en una situació extrema», va dir Barba d'un text del 1961 molt pròxim a l'existencialisme del seu temps.
Winnie (Sílvia Sabaté) és el personatge sobre el qual gira Dies feliços, i Willie (Mingo Ràfols) és la seva parella i poc més que un acompanyant, «a qui només li queden els instints bàsics de la supervivència», va comentar Barba. A Winnie la trobem semienterrada en un monticle (Beckett no va justificar mai el perquè d'aquesta situació) i busca sentit a la seva existència a partir de petits gestos quotidians, «i sobretot de les paraules, ja que necessita comunicar-se per sobreviure», va explicar la directora.
OBRA CINQUANTENÀRIA
Beckett, que va escriure la majoria de les peces després de la segona guerra mundial, va justificar el pessimisme de Dies feliços per haver vist «molta més maldat que bondat durant la seva vida», va dir Barba. De l'obra, de la qual Sanchis Sinisterra va fer una recordada versió amb Rosa Novell fa més de dues dècades, es compleixen ara 50 anys de l'estrena a Nova York.
L'Almeria completarà la seva temporada amb dues obres de San-chis més: la popular ¡Ay, Carmela! i la menys coneguda El retablo de Eldorado. Seguirà Res de nou, una tragicomèdia sobre l'horror de la guerra, de Lluís-Anton Baulenas. Totes a càrrec de la companyia Gataro, resident a la sala, i direcció de Víctor Álvaro.
PUBLICAT PER
FOTO : DAVID RUANO
JOSÉ CARLOS SORRIBES
22 DE SETEMBRE DE 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada