8 de setembre del 2007
• Part dels espectadors de 'Braakland' van voler marxar a mitja funció
• La companyia holandesa llança un missatge apocalíptic sobre les relacions
L'escenografia nua de Braakland contribueix a la duresa visual de l'obra.
Foto: RAMON GABRIEL
GEMMA TRAMULLAS
GEMMA TRAMULLAS
TÀRREGA
Entre les prop de 300 persones que ahir van veure Braakland, de la companyia holandesa Dakar, hi va haver qui va voler marxar a mitja funció; altres van fer un esforç per deixar-se portar per l'atmosfera de mort i desolació que proposa l'obra i uns quants van aplaudir convençuts. L'aposta més arriscada d'aquesta 27a edició de la Fira de Tàrrega va confirmar l'obertura d'aquest certamen cap a nous tipus de dramatúrgies, molt difícils de veure a Catalunya, i més destinades al públic molt familiaritzat amb el llenguatge teatral.Braakland, que en holandès significa terreny erm, estèril, situa vuit personatges en un paisatge així, pla, gairebé sense vegetació. El paisatge és part essencial de l'obra i per arribar-hi s'ha de superar tota una litúrgia: pujar a un autocar, viatjar set quilòmetres en direcció a Guissona, baixar a quants metres d'un cementiri i seguir a peu fins a unes grades que fan la funció de platea (vet aquí per què alguns no van poder abandonar la sala). L'escenografia es completa amb dues torres aparentment de llums, una imatge que remet a un camp de concentració. Els personatges apareixen un per un, molt lentament. I se succeeixen escenes de violència a les quals l'espectador assisteix des de diversos metres de distància. Durant 50 minuts, no s'escolta ni una paraula. Només el brunzit de les mosques.
Entre les prop de 300 persones que ahir van veure Braakland, de la companyia holandesa Dakar, hi va haver qui va voler marxar a mitja funció; altres van fer un esforç per deixar-se portar per l'atmosfera de mort i desolació que proposa l'obra i uns quants van aplaudir convençuts. L'aposta més arriscada d'aquesta 27a edició de la Fira de Tàrrega va confirmar l'obertura d'aquest certamen cap a nous tipus de dramatúrgies, molt difícils de veure a Catalunya, i més destinades al públic molt familiaritzat amb el llenguatge teatral.Braakland, que en holandès significa terreny erm, estèril, situa vuit personatges en un paisatge així, pla, gairebé sense vegetació. El paisatge és part essencial de l'obra i per arribar-hi s'ha de superar tota una litúrgia: pujar a un autocar, viatjar set quilòmetres en direcció a Guissona, baixar a quants metres d'un cementiri i seguir a peu fins a unes grades que fan la funció de platea (vet aquí per què alguns no van poder abandonar la sala). L'escenografia es completa amb dues torres aparentment de llums, una imatge que remet a un camp de concentració. Els personatges apareixen un per un, molt lentament. I se succeeixen escenes de violència a les quals l'espectador assisteix des de diversos metres de distància. Durant 50 minuts, no s'escolta ni una paraula. Només el brunzit de les mosques.
UN DILEMA
La intenció de la companyia que dirigeix Guido Kleene (holandès "blanc i ric", com ell diu, nascut a Dakar, Senegal) és plantejar dilemes universals. En aquesta ocasió tracta de les relacions entre els éssers humans i la conclusió és aterridora. La infància africana del director té un gran paper en aquesta obra, així com la visió cinemascop que es proposa a l'espectador: "Crec que és important mirar de lluny, perquè com més lluny veus més t'adones que la teva pròpia visió t'impedeix veure-hi".La cosa bona que té la Fira de Tàrrega és que d'una atmosfera teatral es passa a una altra en qüestió de minuts. Del buit desolador de Braakland es pot passar a l'espai familiar de la haima on es representa Històries d'homes i dones bons. Del missatge apocalíptic de la companyia Dakar a l'esperança zen de la companyia Kiku Mistu.En aquesta tenda del desert, el públic s'asseu en coixins amb forma de cor i durant la funció pren te i galetes. Kiku Mistu relata quatre contes de la tradició sufí (un tipus d'espiritualitat islàmica) sobre la naturalesa humana i, al final, fa un cant a la solidaritat. Dues formes diametralment oposades d'intervenir en la realitat amb propostes teatrals.I, mentrestant, al carrer, l'ambient es va animant després de dos dies de poca afluència de públic. Avui s'espera que desembarquin a Tàrrega el gruix de les 100.000 persones que acostumen a passar per la fira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada