La peça de Josep Maria Miró se situa en un bar gai durant una visita papal a BCN
Ferran Mascarell va trucar a Sergi Belbel davant les queixes de col•lectius cristians
Gang bang és un terme que, propi de l'argot homosexual i de la pornografia, defineix una violació en grup amb el consentiment del violat. També és el títol, amb el subtítol afegit d'Obert fins a l'hora de l'Àngelus, de la peça que més polèmica ha generat, abans d'estrenar-se, de la temporada teatral. Sense tenir en compte els cigarrets de Hair. Es va presentar ahir al TNC, amb una expectació que no va tenir Agost al seu dia, i s'estrenarà aquest dijous a la Sala Tallers.
L'obra que firma i dirigeix Josep Maria Miró (Vic, 1977) té un ganxo argumental explosiu. Es desenvolupa la vigília d'una visita del Papa a Barcelona en un bar de contactes, no un prostíbul, molt més concorregut del que és habitual. I entre els visitants no hi falta una catequista drogada. O un jove que acaba de complir 18 anys i es regala un gang bang, a l'oferir el seu cos a tots els que desitgin posseir-lo. O un pare despistat que busca un fill a qui fa dos anys que no veu.
Pràcticament des del dia que el director artístic del TNC, Sergi Belbel, va anunciar aquesta obra del projecte T-6 de suport a nous dramaturgs van començar a sentir-se veus de protesta. Al capdavant hi ha hagut una activa campanya de la plataforma E-Cristians, a l'entendre que es feia amb diners públics «una ofensa greu i oportunista als catòlics». La queixa s'ha fet sense haver vist l'obra de Miró, que només coincideix amb Josep Miró i Ardèvol, exconseller de CiU i cap visible del col•lectiu cristià, en el cognom.
FALTA DE COMPROMÍS
El Miró del teatre defensa que l'entorn d'un bar de contactes, amb paios solitaris i tristos, li permet parlar del que li interessa: la decadència dels valors en el món occidental, i no de sexe o del Papa. «No hi ha compromís ni ideològic, ni sexual, ni humà. Estem en una societat d'individus alienats», sentencia.
L'autor justifica el fet de situar l'obra durant una visita del Papa perquè li serveix com a «vehicle» per parlar d'aquest món en crisi. «És un gran esdeveniment relacionat amb els valors d'aquesta societat, molt vinculats a la moral catòlica». Sobre la controvèrsia generada lamenta que hagi arribat sense conèixer ni el text ni la seva adaptació. «La polèmica és una demostració de notable imaginació. Si algú pensa que es pot sentir ofès que no vingui a veure l'obra. Em transporta a un temps que no vaig conèixer», diu un autor nascut el 1977.
Tan defensor de l'obra com Miró ho és, evidentment, Sergi Belbel, que nega que es pugui comparar la peça amb el que va suposar la crítica de Teledeum, d'Els Joglars, als 80. «Més aviat hi ha un univers poètic comparable al de Lluïsa Cunillé». Belbel va revelar ahir que va rebre una trucada «molt cordial i amable» del conseller Ferran Mascarell davant la polèmica generada. «El vaig informar sobre l'obra i aquí es va acabar tot». El director del TNC també va ser contundent en la seva defensa de la llibertat creativa. «No hi ha res d'ofensiu. ¿Qui és el director d'un centre públic per limitar la llibertat dels creadors? Dimitiria si ho hagués de fer».
publicat per
José Carlos Sorribes
foto : Una escena de l'obra, situada en un bar de contactes anomenat La Llum, ple de personatges tristos i solitaris. DAVID RUANO
www.elperiodico.cat
22 de març de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada