08 d’abril 2011
Cambra màgica
Potser a alguns, noms magníficament llaçats com Shakespeare & Company i Sylvia Beach o La Maison des Amis des Livres i Adrienne Monnier no els diuen res en absolut; per d'altres, probablement i en essència, ho suposen tot. Ben segur que es podria afirmar el mateix d'altres com ara James Joyce –un senyoret que va escriure un llibret pornogràfic conegudíssim i poc llegit–, Ezra Pound, Gertrude Stein, Paul Valéry, F. Scott Fitzgerald, André Gide, Ernest Hemingway..., un munt de noms que arrosseguen la tinta de gran part de la literatura en la primera meitat del segle XX. Conèixer el significat real d'aquests noms il•lustres crea una natural complicitat escènica, però en desesperant cas contrari tampoc no importaria gaire perquè, de fons, Rive Gauche és un espectacle basat en una història d'amor doble entre Sylvia i Adrienne i la literatura.
La ciutat –no exactament tan meravellosa com la nostra, però vaja– és París. Riuet al bell mig que la parteix en dues: la rive droite, infestada de badalls burgesos, avorrida, carca, i la rive gauche, intel•lectual, moderna, plena de moviment, surrealisme i llibres. La Rue de l'Odéon, amb les seves dues llibreries, va ser el centre del món literari del fabulós París d'entreguerres i ara la seva història ficcionada és el fil argumental de l'esplèndid text que Marc Rosich s'ha empescat de forma excel•lent.
Un espectacle franc, en to de comèdia, sense més pretensions que la d'explicar una especial relació de parella entre dues dones extraordinàries i la seva lluita per reafirmar-se en un món eminentment masculí i misògam, el literari. El to, que està molt ben trobat, és lleuger, i tanmateix gens vacu, ni bufat, revestit d'un esplèndid aire cabareter que hi dóna una atmosfera festiva amb prou humor, amable i fresc. Sensacional Maria Molins en la recreació d'aquesta mena de guia turística tan divertida i que ens canta les vides de Sylvia i Adrienne en el magnífic joc escènic. Què es pot dir d'una direcció en la qual no es noten les costures i que llisca a la perfecció? Rafel Duran mena els personatges amb naturalitat imponderable i un gust escenogràfic suggestiu i sobri. Una vegada més la companyia Q-Ars Teatre mostra la complicitat més autèntica en reunir talent i excel•lència.
Rive Gauche
Autor: Marc Rosich.
Director: Rafel Duran.
Intèrprets: Mercè Anglès, Anna Güell i Maria Molins.
Lloc i dia: Sala La Planeta, 2 d'abril del 2011.
publicat per
Joaquim Armengol
Foto : Isaías Fanlo
www.avui.cat
3 abril de 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El pipican del Pati del Café Nou
La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...
-
Sents els renills? Maurici Biosca descavalca aquest novembre al Teatre Eòlia Si això és un cavall Una tragicomèdia galopant per reivindi...
-
- Arriben 2 obres en 2 diumenges seguits - Les 2 tracten el pas del temps - Una és un drama , l’altra una comèdia compreu les ent...
-
Novembre per riure, per emocionar-se i per reflexionar. Per entendre, gaudir, saber i viure. Pels més menuts de la casa, pels més normals...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada