‘En attendant l’inattendu’ tanca el cicle de petit format
Bona entrada i bon resultat artístic divendres passat a la nau de Can Gassol. ‘En attendant l’inattendu’ era l’espectacle de dansa que s’hi oferia per posar punt final a la programació municipal de petit format del curs actual. I més enllà del caràcter desigual dels vuit muntatges que s’hi han pogut veure, aquesta temporada ha tingut com a mínim tres mèrits indiscutibles. Un és que per primera vegada el petit format ha constituït un cicle amb entitat pròpia. Un altre és que ha servit per inaugurar i posar en rodatge el nou espai de Can Gassol. I el tercer és que ha estat l’ocasió de començar a descobrir les moltes possibilitats que aquest lloc pot tenir per a propostes innovadores en les facetes més diverses de les arts escèniques.
‘En attendant l’inattendu’ és el resultat de la trobada creativa entre Claire Ducreux i Toni Mira que, cadascun per la seva banda, compten amb una intensa i reconeguda trajectòria professional en el camp de la dansa. Ella principalment amb la companyia Leandre i Claire, i ell com a director i coreògraf de Nats Nus. Les característiques tan diferents que hi ha entre l’una i l’altre són justament la gràcia principal d’aquest treball conjunt i, alhora, l’element motriu de l’evolució interna de l’espectacle, que transita des d’uns moviments inicials distants, fets en paral•lel en una taula i en un banc de carrer, fins a la plena simbiosi i interacció dels dos ballarins, en una confluència progressiva plena de bellesa.
El ressort de la senzillesa
Estrenat al Mercat de les Flors l’octubre de l’any passat, el muntatge ja ha rodat amb molt bona acceptació per un nombre important de teatres i festivals. A Mataró en Toni Mira va haver de ser substituït a causa d’una lesió per en Jordi Casanovas, un ballarí també experimentat i col•laborador habitual de la companyia Mal Pelo que va complir amb escreix la seva funció de suplència. Per descomptat que ‘En attendant l’inattendu’ té força més al•licients, però el més rellevant consisteix sobretot en la seva senzillesa poètica i en com procura que un exercici de dansa contemporània esdevingui una vivència propera a l’espectador.
Segurament que hi ha molts elements que hi contribueixen, des d’una estructura basada en números breus i fàcilment passadors per al públic, fins a l’ús d’un espai completament diàfan on tots els efectes es fan a la vista, passant pel reforç sonor de peces musicals molt conegudes o l’evocació al•legòrica del pas del temps a través de munts de fulles que cauen, s’escampen o giravolten. En el conjunt, només grinyola la petita xerrameca del protagonista masculí, del tot sobrera, que es produeix en tres moments concrets però que no entela un espectacle remarcable que té en la presència escènica i la simpatia abassegadora de Clara Ducreux el millor ganxo.
publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
19 abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada