La segona cita del Butaka Teatre Jove punxa de totes totes
La buidor va ser la tònica dominant dissabte passat al vespre al Monumental. S'hi presentava 'Scarab', el segon i últim espectacle programat aquesta temporada dins el cicle Butaka, que pretén motivar els joves, principalment dels instituts, a anar al teatre. I els assistents no passaven de seixanta, comptant-hi organitzadors, col•laboradors i algun altre convidat: un quadre de pena.
Gest, humor i peripècies
'Scarab' és una producció de Trotam Teatre, una companyia que combina sobretot comicitat i expressió gestual i que compta ja amb deu anys d'experiència i set muntatges. L'ha dirigit Christian Atanasiu, un reconegut actor, professor i director d'origen alemany i ascendència grega, gran especialista justament en teatre d'humor i de gest. Amb aquests components, 'Scarab' és una proposta simpàtica que en poc més d'una horeta fa una paròdia d'un argument tòpic del cinema d'aventures, a l'estil d'Indiana Jones. Situada a l'època de la Segona Guerra Mundial, britànics i nazis rivalitzaran en una cursa plena de peripècies per aconseguir en una piràmide d'Egipte una joia misteriosa en forma d'escarabat que atorga uns poders extraordinaris a qui la posseeix. La historieta, com que la cosa va de broma, acaba com el rosari de l'aurora.
Mèrit
El cert és que amb només quatre senzilles mampares, uns quants objectes i alguns efectes sonors i de veu, els quatre actors de Trotam Teatre es desempalleguen d'allò més bé per representar tots els embolics d'una caricatura de pel•lícula d'acció. Hi posen gràcia, energia, destresa i una vasta expressivitat corporal com a principal element creatiu. Llàstima que aquests mèrits estiguin als servei d'una trama banal i massa estirada.
...i dubtes
En aquest punt radica una altra objecció més de fons: per què les propostes teatrals per a joves han de ser curtes de durada i de substància? Vet aquí una qüestió per a reflexionar. I, encara més, quan el fracàs d'assistència de dissabte fa plantejar d'altres dubtes: sobre l'horari inusual, el dia desavinent (jugava el Barça i a la tele donaven el partit en obert), la insuficiència informativa o els errors d'enfocament. Sigui com sigui, el que és innegable és que si l'objectiu del cicle Butaka és captar nou públic per al teatre, l'invent no funciona.
publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
5 abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada