08 d’abril 2011

Sala Cabanyes recorda Maria Aurèlia Capmany amb teatre de petit format


Toni Grané i Carles Maicas adapten a l'Espai Saleta l'obra 'Vent de garbí i una mica de por'

L’Espai Saleta de Sala Cabanyes estrena aquest divendres el muntatge Vent de garbí i una mica de por, de Maria Aurèlia Capmany. Sota la direcció de Toni Grané i Carles Maicas, l’obra s’emmarca dins dels actes que tenen lloca rreu de Catalunya en commemoració del vintè aniversari de l’escriptora barcelonina. “Vent de garbí i una mica de por”, de la qual es faran cinc representacions, compta amb 19 intèrprets, amb actors que acumulen una llarga trajectòria a l’escenari que es combinen amb noms novells. Amb aquesta aposta, Grané i Maicas volen recuperar l’esperit de defensa del teatre independent que va fer Capmany durant els primers anys de la recuperació democràtica.

Capmany definia aquesta obra com divertida i trista alhora. Amb aquest text, l’autora barcelonina va oferir un retrat de la burgesia catalana des de la perspectiva de tres estius d’una família adinerada a la casa d’estiueig. Tres juliols en dates clau: el posterior al maig del 1968, el previ al cop d’estat del 1936 i el de l’any de la Setmana Tràgica. Curiosament, “Vent de garbí i una mica de por” ja es va representar a la Sala Cabanyes l’any 1969, pocs mesos després de ser escrita, i també dirigida per Carles Maicas. L’estrena va comptar amb la presència de la pròpia autora. Per això la Sala ha escollit aquest text per retre-li el seu particular homenatge.

Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) va ser novelista, assagista i dramaturga, i també va destacar com a activista cultural i per la seva militància amb els moviments progressistes i antifranquistes. A més de deixar com a llegat una extensa i valuosa obra literària, va jugar un paper clau en el renaixement del teatre català en la segona meitat del segle passat, fundant l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual l’any 1959, juntament amb Ricard Salvat.

publicat per
www.capgros.com
8 abril de 2011

El pipican del Pati del Café Nou

La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...