Jordi Miquel: "Faig pallassades amb risc"

www.elperiodico.cat

6 de setembre del 2007

Jordi Miquel, codirector de Deambulants, davant els contenidors apilats per a l'espectacle TIR. Foto: RAMON GABRIEL
IMMA FERNÁNDEZ

BARCELONA
Director i actor

Va deixar la fastuosa carpa del Cirque du Soleil per fer el pallasso amb Deambulants.--

Per a molta gent, actuar al Cirque du Soleil és el màxim. Però vostè els va deixar penjats. ¿Li van provocar vertigen aquelles altures?--

Vaig fer de pallasso solista a Varekai durant dos anys. És molt maco, però molt intens, cada dia t'exigeixen el màxim rendiment. No hi pot haver cap canvi al guió... I això un pallasso no ho aguanta. Per a mi era terrible, massa pressió, cada dia et veien 2.500 persones. Jo sóc molt més de pagès. Sóc de Girona. I allà em sentia com en una presó.--

Ara fa pallassades a les altures penjat d'un arnès.--

És dansa aèria. Faig tonteries amb cert risc i participo en la creació del xou. És molt visual, minimalista i molt tècnic.--

Diuen que el muntatge és un homenatge a la cultura del carrer.--

Sí, a les persones que fan teatre i art al carrer, sense cap més pretensió que entretenir la gent. La indústria cultural es basa només en la rendibilitat, en el negoci; es valoren les coses en funció del públic. Nosaltres apel.lem a l'esperit romàntic del nomadisme, del teatre de carrer.--

No deu ser fàcil.--

La gent es pensa que t'ho passes molt bé anant d'un lloc a l'altre, viatjant, però hi ha una precarietat difícil d'aguantar. Tots hem de pagar un lloguer. Costa molt demostrar la teva vàlua, entrar en un circuit internacional. Nosaltres estem flipant de poder ser a Tàrrega.--

¿Per què va decidir ser clown?--

De nen era molt pallasso. Al col.le m'aprovaven perquè feia gràcia als professors i en vaig tenir una a l'institut que em va animar a estudiar teatre i ser pallasso.

I ja em veus.